Després d’una vida dedicada a la política i a la patronal, Manuel Milián Mestre, de 79 anys, ha tornat als seus orígens de periodista i escriptor: publicarà un llibre a principis d’any, està treballant en quatre més i, quan els enllesteixi, també es proposa escriure dues novel·les que ja té al cap. Està preparant obres històriques sobre Foment del Treball, amb l’economia catalana dels últims setanta anys de fons; sobre Josep Tarradellas, en el qual revelarà el paper que va jugar un grup de militars que va permetre el canvi d’opinió d’altres sectors oposats; sobre el Partit Popular, del qual va participar en la seva fundació; i també reflexions sobre la política i els amics.
El primer que arribarà a les llibreries és Les paradoxes de l’amistat, editat per Pòrtic-Edicions 62, unes memòries sobre personalitats amb les quals va mantenir amistat malgrat les discrepàncies. Per les seves pàgines desfilen, entre altres, Baltasar Porcel, Rafael Alberti, Miguel Ángel Asturias, Ramón Tamames, Camilo José Cela, Hugh Thomas, Julián Marías, el cardenal Vicente Enrique y Tarancón o el músic Carles Santos, que és qui va inspirar-lo per aquest llibre arran de la seva mort el 2017. De Santos, de les comarques de Castelló com ell, afirma que eren amic íntims tot i que, políticament, estaven a les antípodes.
L’obra que l’ocupa més temps en aquests moments és la història sobre els últims 70 anys de Foment del Treball. Precisament, Milián Mestre porta 40 anys vinculat a aquesta patronal, de la qual en va ser director d’estratègia i comunicacions (1983-1989) i, en l’actualitat, assessor. Encara manté un despatx en l’edifici de Via Laietana. Entre altres episodis, relata la resurrecció de Foment en la dècada dels setanta, amb Carles Ferrer Salat, Joan Mas Cantí, Carlos Güell de Sentmenat i Alfred Molinas, un nucli de dirigents sortit del Cercle d’Economia; així com la fundació de la CEOE, precisament gràcies a la patronal catalana.
Operació Tarradellas
També té en marxa Operació Tarradellas, en el qual revelarà el paper que van jugar els serveis d’intel·ligència espanyols –militars– en la tornada del president de la Generalitat l’octubre de 1977. Milián Mestre va participar en aquesta operació juntament amb el gallec José Manuel Otero Novas, aleshores ministre de Presidència i després d’Educació. Poc abans de la seva mort, Tarradellas va demanar a Milián Mestre que relatés aquests episodis històrics.
Un altre llibre serà El funeral de la gaviota, una història crítica de l’evolució del Partit Popular, centrada en els seus dirigents. L’autor va participar activament la fundació del Club Ágora, Reforma Democràtica de Catalunya i Solidaritat Catalana que estan en els orígens de l’actual formació dels populars. De moment, és un projecte de llibre perquè encara no ha iniciat la redacció.
El xiprer serà un llibre de reflexions personals, però també centrat en la política. Adopta aquest nom per l’arbre, símbol de la vida i la mort, que hi ha al davant de casa seva. L’està escrivint a poc a poc. Passarà comptes amb dirigents polítics actuals com Pedro Sánchez o Ada Colau.
Manuel Milián Mestre té intenció d’escriure novel·la per explicar “el que t’ha passat a la vida sense personalitzar-ho”
Milián Mestre indica que li agradaria escriure “un parell” de novel·les perquè “és la manera d'explicar el que t'ha passat a la vida sense personalitzar-ho”. Una serà la història d’un monjo del monestir de Poblet que, en seu funeral, rep la visita d’una dama. Aquest monjo seria una simbologia del mateix Milián Mestre, que pensa recórrer a la novel·la per explicar els amors i peripècies de la seva etapa nord-americana.
L’altra novel.la que té començada es titula El valle de los tres ríos, en la qual tractarà els anys de la postguerra i del maquis als Ports de Morella.
Amb anterioritat, ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Homenaje a José María Hernández Pardos (1970), Manuel Fraga Iribarne, retrato en tres tiempos (1975), Una història empresarial de Catalunya 1771-1980 (2001), Els ponts trencats (2016) o Ximo Puig, la mirada morellana (2019).