“Gaudeixin d’aquests jugadors mentre puguin, perquè no en tornarem a tenir d’aquest nivell mai més”. Amb aquesta advertència del professor de la Universitat de Barcelona (UB) i president de la Comissió d’Economia i Finances de l’Esport del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC), José Maria Gay de Liébana -en referència a Messi i Cristiano Ronaldo- anima la presentació de l'Estudi economicofinancer de les cinc grans lligues europees. Les raons per tan apocalíptica predicció són senzilles: Espanya és un territori d’incertesa fiscal pels futbolistes, fins al punt alguns d’ells corren risc d’acabar a la presó. “No ens hem de sorprendre si un dels motius que ha tingut Neymar per marxar és la por a aquesta incertesa”, aventura el professor.
La situació ve derivada de la manca de concreció de la legislació tributària aplicable als futbolistes. Des del 2012, els futbolistes amb un mínim del 85% del salari provinent del rendiment laboral –deixant de banda contractes de publicitat i drets d’imatge- poden derivar la resta de la seva nòmina a societats terceres, tributant així aquesta part amb un impost del 28% en lloc del 47% de l’IRPF fixat pel rendiment del treball. Segons l’expert, la norma obre portes a la interpretació i afavoreix a Hisenda que, en cas d’inspeccions, tingui marge per trobar irregularitats. “En la major part dels casos, els futbolistes tenen raó a denunciar la seva situació; fins i tot s’han donat escenaris en què l’Administració ha interpretat com a rendiment del treball les comissions per fitxatge cobrades pel futbolista”.
“No ens hem de sorprendre si un dels motius que ha tingut Neymar per marxar és la por a aquesta incertesa”, afirma Liébana
Pel professor, la solució seria establir una norma clara, seguint l’exemple marcat per la Premier League anglesa. “Allà coneixen les regles del joc: paguen un 40% de l’impost sobre la renda i ningú els vindrà a reclamar mai res. La seguretat és imprescindible per atraure a les grans estrelles”, remarcava. L’assessor jurídic de l’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE), Ángel Rodríguez, coincideix amb l’anàlisi de Gay de Liébana i remarca el diàleg continuat que ha tingut la institució tant amb Hisenda com amb la Lliga de Futbol Professional (LFP) per crear un marc tributari que garanteixi la seguretat dels esportistes.
La Premier goleja al camp dels negocis
Però la tributació no és l’única amenaça per la retenció de les grans estrelles a la lliga espanyola. Segons l’informe, la Premier League presentava el 2015-16 unes despeses de personal –sou dels jugadors principalment- de 2.881 milions d’euros, per només 1.430 milions d'euros de la Lliga BBVA, 1.344 de la Sèrie A italiana, 1.265 de la Bundeslliga alemanya i 1.019 de la Ligue 1 francesa. “Molts jugadors prefereixen anar a la segona divisió anglesa (Premiership) pel fet que, a Anglaterra, els clubs poden pagar el doble i garantir que demà no tindràs una denúncia d’Hisenda”, remarca Gay de Liébana, que destacava que la Premiership és, en l’actualitat, la 7a lliga del món.
La lliga anglesa també encapçala el rànquing de deute acumulat, amb 6.548 milions d’euros a deure entre els 20 clubs de la competició. Una xifra cridanera, però gens alarmant si tenim en compte que la Premier lidera el llistat d’actius totals, amb 8.883 milions d’euros, i el suport d’un multimilionari pràcticament a la darrera de cada club que permet l’entrada d’ingressos importants a través de diverses societats. “La Bundeslliga és l’altra lliga que es manté amb un deute equilibrat amb el patrimoni net disponible, mentre que la Lliga BBVA té un nivell d’endeutament alt (3.002 milions d’euros) per un patrimoni net encara baix (1.015 milions), i la Sèrie A viu constantment al límit de la fallida”, apunta Gay de Liébana.
Televisió i màrqueting, les jugades clau
Si la Premier League ha despuntat com a model de negoci des del 2009 ha estat gràcies a la gran valorització que ha fet del seu producte. Una lliga amb aspiracions globals, amb una producció televisiva cuidada al detall i amb una igualtat competitiva que dóna peu a miracles, com la proclamació del modestíssim Leicester com a campió només fa un parell de temporades; una situació impensable a la resta de competicions. Els resultats econòmics d’aquesta estratègia es veuen reflectits en dos camps: els ingressos per drets de televisió i per màrqueting.
Per la venda de drets televisius, els clubs anglesos reben un total de 2.546 milions d’euros, per 1.131 a la Sèrie A i 946 per la Lliga BBVA. “El club que menys cobra per televisió a Anglaterra ingressa 87 milions d’euros, i el tercer equip d’Espanya i doble finalista de la Champions League, com és l’Atlético, només arriba als 68,7 milions per drets de televisió”, remarcava el professor.
Un dels motius d’aquest desequilibri és la fórmula de repartiment d’aquests drets televisius. Mentre a la Premier el Manchester City es queda la part més gran del pastís amb un 8,5% dels ingressos derivats de la televisió, a Espanya, Madrid i Barça es mengen més del 35% del pressupost, mentre que la resta s’han de repartir les engrunes.
Madrid i Barça es mengen més del 35% del pressupost i la resta s’han de repartir les engrunes
L’altre factor diferencial és el màrqueting. Mentre el futbol espanyol està “apagat” en aquest camp, amb ingressos acumulats de 816 milions d’euros, la Premier exhibeix tota la seva potència amb unes entrades de 1.487 milions per aquest concepte. “A la Premier, qualsevol equip arriba als 30 milions d’euros d’ingressos per màrqueting, gràcies a l’entrada de patrocinadors internacionals i al negoci global en què s’ha convertit la lliga, i així és com s’aconsegueix crear equips competitius. A Espanya, el Barça arriba als 323,4 milions d'euros i el Madrid als 212,6, però clubs de mitja taula com Celta o Betis es queden en uns minsos 7 milions per màrqueting”. Gay de Liébana considera que els britànics són imbatibles a l’hora de vendre el seu producte a l’Àsia i a les antigues colònies del regne, i considera que la Lliga BBVA hauria de centrar els seus esforços als Estats Units, l’últim gran mercat per explotar que li queda al futbol.
El resultat d’aquest panorama acaba sent que, a la temporada 2015-16, la Premier va invertir 4.888 milions d’euros en fitxatges, per “només” 2.217 milions gastats a la Lliga BBVA. Un context que permet aventurar que els propers Messi i Cristiano tindran accent britànic.