La lliga dels homes extraordinaris és una pel·lícula nord-americana dirigida per Stephen Norrington i protagonitzada per Sean Connery que va fer escola. Potser no per l'execució del guió -que va rebre nombroses crítiques-, però sí per la seva filosofia: ajuntar un grup de persones extraordinàries per lluitar contra "el fantasma" que amenaça l'ordre internacional i les relacions entre les nacions europees. En ple segle XXI, el fantasma que recorre Europa i la resta del món no és el comunisme de Karl Marx sinó una realitat tan amarga com el coronavirus. I de nou, cada cop són més les veus que demanen un equip "competent i eficaç" més enllà de la política. Torna la lliga dels extraordinaris.
El consultor i col·laborador de VIA Empresa, Genís Roca, va ser un dels primers a tocar el moll de l'òs amb l'article Govern: necessitem un equip. "Davant situacions complicades la ciutadania necessita creure que el seu Govern sap el que es fa, allò que en diríem confiança", assegura. Segons Francis Fukuyama, confiança en el seu sentit més ampli: experiència, coneixement tècnic, capacitat i imparcialitat a l'hora de decidir. I habitualment qui acostuma a tenir l'última paraula són els polítics.
L'equip italià de Colao i Mazzucato
El primer ministre d'Itàlia, Giuseppe Conte, fa setmanes que ja va moure fitxa i va marcar el camí. Ho explicaven al Corriedere della Sera. Un camí de confiança i credibilitat que implica un equip d'experts per reconstruir el país que s'endinsa ja a la nova normalitat. Una lliga dels extraordinaris a la italiana capitanejada per Vittorio Colao, antic CEO de Vodafone a escala mundial i amb alts càrrecs a RCS MediaGroup o General Atlantic, i acompanyat per 16 persones més.
Roca: "Davant situacions complicades la ciutadania necessita creure que el seu govern sap el que es fa, allò que en diríem confiança"
Aquí, la llista amb tots els càrrecs: tres economistes, dos sociòlegs, un psicòleg, un psiquiatre, un físic de la innovació, un especialista en ocupació, un advocat, un comptable i tres experts en discapacitat. Noms propis com Mariana Mazzucato o Enrico Moretti. En total: 13 homes i 4 dones. Malgrat la diversitat de talents, queda una assignatura pendent: la paritat de l'equip.
La seva missió? "Imaginar com reiniciar l'economia després d'un bloqueig de dos mesos i aprofitar aquesta crisi com una oportunitat per transformar Itàlia en un país més modern i competitiu, adaptant-se als reptes d'un món que probablement ja no serà com abans gràcies a l'ajuda dels processos de tecnologies i infraestructures." I sense cobrar res.
El moment d'una idea poderosa
Tindria sentit una Lliga d'extraordinaris aquí? "No hi ha res més poderós que una idea que li ha arribat el seu moment", deia Víctor Hugo. Un cop hi ha consens en el què, faltaria definir el qui i el com. Alguns ja han fet el primer pas i dibuixen possibles solucions des dels mitjans de comunicació. Aquest és el cas d'economistes i catedràtics com Xavier Sala-i-Martin, Oriol Amat o Santiago Niño-Becerra...
De fet, José María Gay de Liébana podria ser fins i tot un visionari. Setmanes després de la cancel·lació del Mobile World Congress per l'amenaça de la Covid-19 i l'espantada de les empreses participants, VIA Empresa s'entrevistava amb ell i ja avançava que calia un Govern d'experts. En els apunts d'aquella desimbolta conversa vora mar amb el professor Gay de Liébana assegura que al món de l'empresa hi ha gent més que capacitada per a dirigir l'Estat "d'una manera més adequada". I donava noms: "Posem a Juan Roig, Amancio Ortega i Clemente González-Soler, el president d'IFEMA, a dirigir. Això seria una altra cosa". Sense anar més lluny, aquesta setmana Roig ha convocat a València una roda de premsa presencial -que es podrà seguir en streaming- per explicar la seva aposta per l'emprenedoria des del seu centre de la Marina d'empreses, Lanzadera. Visió i estratègia en temps confusos? Coses de líders.
D'aquesta proposta també ha opinat Santiago Niño-Becerra, qui afirma que "si es decideix posar en marxa la idea, empresaris han d'haver-hi, i tots han d'estar representats". El professor d'Estructura Econòmica de l'IQS matisa en la seva resposta que no sap "com es poden asseure a la mateixa taula al CEO de Ford i a l'amo d'una pime de 5 treballadors. Però amb només empresaris no es podria fer (el comitè d'experts) perquè la immensa majoria manquen d'una visió de conjunt", destaca Niño-Becerra.
Niño-Becerra opina que "si es decideix posar en marxa la idea, empresaris han d'haver-hi, i tots han d'estar representats"
Però VIA Empresa no és el primer mijtà que ho sugereix. A la revista Ejecutivos.es han creat un qüestionari online perquè defensen en ferm la proposta de crear un govern d'experts. Els noms? Són coneguts: Sol Daurella, Josep Oliu, Ana Botín, Francisco Reynés, Josep Lluís Bonet o Isak Andic estan en el seu llistat. Afirma el mitjà que urgeix "un Govern d'emergència nacional que aposti per un nou model territorial, amb l'harmonització de les legislacions autonòmiques i supressió de traves administratives, disposat a simplificar l'administració territorial, que elimini institucions amb competències duplicades com les diputacions, redueixi la grandària dels diferents parlaments, taxi el nombre d'assessors permesos i reunifiqui ajuntaments".
I és que els problemes ja hi són, però la societat vol respostes i busca llum a la foscor. Les idees mouen el món i és que innovar no és només fer les coses diferents, sinó també anticipar-se a allò que serà diferent. La nova normalitat. "La resposta dels governs hauria de ser intentar congelar el temps i l'economia... Ha estat un fracàs del sector públic", alerta Sala-i-Martin des de la Llotja virtual de la Cambra de Comerç de Barcelona. En tres paraules: poder, titànic i helicòpter.
Sala-i-Martin: "La resposta dels governs hauria de ser intentar congelar el temps i l'economia... Ha estat un fracàs del sector públic"
Una nova normalitat que ara per ara recorda a una altra pel·lícula amb final amarg: Titànic. Intentem mirar-nos-ho amb esperança des de l'alçada d'una proposta com l'Helicopter Money que tant defensen Sala-i-Martin o el catedràtic Jordi Galí. Així de fàcil: "Imprimir i regalar diners". Així de difícil: Riscos? Inflació, deute... "Tot això és cert, però hem de tenir clares quines són les prioritats. Estem en un titànic i el titànic s'està enfonsant. Preocupar-se per la inflació i el deute em sembla un problema estrafolari", explica el professor de la Universitat de Columbia de Nova York.
'Whatever it takes' 2020
Oriol Amat defensa que "en salut cal aprendre dels millors" i "els governs han d'actuar amb molta rapidesa". Sembla que torna a sonar el tic-tac del Whatever it takes versió 2020. El banquer italià Mario Draghi ja no capitaneja el BCE, però s'espera de Christine Lagarde que faci brillar més que mai les virtuts de la política monetària. D'això depèn en gran part l'estabilitat d'Europa, actual i futura.
"Si autoritats, empreses i persones ho fem bé, els danys del coronavirus en l'economia poden ser menys profunds i curts en el temps", recorda el catedràtic de la UPF. La seva fòrmula empresarial apunta cap a la liquiditat, els ERTO, la renegociació de costos i terminis de pagament amb proveïdors, augmentar ingressos amb noves necessitats dels clients o redissenyar models de negoci. Com els 10+2 manaments de Xavier Marcet.
El vol de la CAREC
Fa unes setmanes ja parlàvem de la possibilitat de la Lliga dels extroardinaris amb el catedràtic Guillem López Casasnovas en una entrevista a VIA Empresa. Pregunta, resposta.
S’hauria de crear un comitè d’experts per sortir de la crisi? Quines persones o quins rols haurien de formar-ne part?
Ui! Això no ho sé. Però em sona que un nou CAREC (per a la Reactivació Econòmica) al nostre país li vindria força bé. També un CASOST per a la sostenibilitat futura del nostre sistema sanitari. De fet, mai aquests consells han sigut explícitament abolits!.
"Aquest vol és el nostre", afegeix el professor Salvador Garcia-Ruiz i MBA a NYU Stern. Un vol d'alçada recuperant l'esperit del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), incorporant talent del món empresarial català. "No hem perdut el vol ni hem de renunciar a res. Però no podem perdre gaire més temps", alerta.
Pimec ha dit públicament que hi està d'acord i ja ha demanat que la crisi de la Covid-19 estigui gestionada per un grup d'experts després d'una trobada digital amb Oriol Amat i José Maria Gay de Liébana. "Davant la previsible dificultat de reeditar uns pactes de la Moncloa, proposem que aquesta crisi sigui liderada per un grup d’experts”, defensa Josep González, president de la patronal de les pimes.
S'hi sumarà alguna institució econòmica més? Benvingudes les idees! I sobretot l'esperança i l'optimisme en temps de crisi. Una idea poderosa que ja està quallant en determinats cercles de la nostra societat perquè assessorin i aportin el seu gra de sorra a la sortida econòmica de la Covid-19 per veure llum al final del túnel. No es tracta de convertir la política en la junta d'una gran empresa, però sembla que la política ja no pot ser només cosa dels polítics.