Catalunya ha creat 77.300 nous llocs de feina entre el tercer trimestre del 2017 i el mateix període d’aquest any, un 2,3% més, segons el VI Monitor Anual Adecco Ocupació. D’aquest total, 26.300 ocupacions han estat d’estrangers de fora de la Unió Europa, la qual cosa suposa una de cada tres, amb un creixement del 8,3%.
Així mateix, el nombre de persones empleades procedents de països comunitaris han ocupat 200 llocs de treball, amb un creixement del 0,2%, mentre que els contractats de nacionalitat espanyola han cobert 50.700 ocupacions, amb un increment de l’1,8%.
Segons Adecco, Catalunya és la quarta autonomia amb una proporció més gran d’immigrants en relació amb el total d’ocupats, el 13,9%, per sobre de l’11,4% de la mitjana espanyola. Tot i això, en relació amb les xifres d’abans de la crisi del 2008, el pes de la immigració en el mercat de treball català s’ha reduït en 3,2 punts percentuals.
L’informe també destaca la qualitat de l’ocupació creada a Catalunya, on totes les persones contractades l’últim any tenen com a mínim la primera etapa de secundari. Així mateix, més del 50% dels contractes signats han estat indefinits i prop de la meitat de l’ocupació s’ha creat en la branca d’activitats professionals. Les autonomies on ha crescut més l’ocupació en termes relatius ha estat Canàries (+6,3%), seguit de les Illes Balears (+6,1%), La Rioja (+5,9%) i Extremadura (+5,3%).
Dones i joves
Per gènere, l’informe posa de manifest que aquest últim any les dones han estat les més beneficiades en la creació d’ocupació, cobrint 41.700 llocs de treball, el 54% del total i amb un creixement interanual del 2,7%. Així mateix, els homes han ocupat 35.600 llocs de feina, el 46% del total i amb un augment del 2%.
D’altra banda, la creació d’ocupació a Catalunya ha beneficiat tant a les persones de més de 25 anys com al col·lectiu de joves. El nombre d’ocupats adults ha cobert 54.900 llocs de treball, un 1,8% més, mentre que les persones menors de 25 anys han ocupat 22.400 llocs de treball, el 10,8%, el cinquè creixement autonòmic més gran que s’ha registrat en el període estudiat.