Economia circular, automatització, immologística, sostenibilitat, internacionalitat, infraestructures i robòtica, molta robòtica. Per passejar pel SIL 2022 has d'estar atent, mirar endavant. Si et distreus amb un cartell o llegint un missatge del mòbil potser t'ensopeguis amb un robot. O per sort, com el robot és autònom i té visió i intel·ligència artificial, ell sàpiga esquivar-te a tu.
A l'edició del retrobament ningú ha volgut faltar. Ni els més nous, ni els més tradicionals, ni els locals, ni els internacionals. El Saló Internacional de la Logística ha tornat a la presencialitat després de dos anys d'absència obligada i ho ha fet amb una forta perspectiva internacional -el 30% dels assistents són de fora- i amb una clara protagonista: la tecnologia, que no només té aspecte de robot, sinó també d'algoritme, d'IA, de programari, d'impressora 3D...
L'orgull d'un motor econòmic
L'ambient que es respira és d'orgull: "la logística ha funcionat en els pitjors moments de la pandèmia", deia Pere Navarro, delegat especial de l'Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, fa pocs dies a la presentació del saló. I, de fet, ha estat un dels sectors que ha mantingut activa l'economia en els moments de major paràlisi. En aquest sentit, PIMEC Logística – Clúster Logístic de Catalunya ha iniciat la primera jornada del SIL reivindicant el pes de la logística en l'economia catalana. Un pes que supera, segons càlculs del clúster, "els 28.000 milions d'euros i representa l'11% del PIB". Així ho ha anunciat Ignasi Sayol, president del clúster, a la presentació dels estudis Contribució de la logística a l'economia i Productivitat i competitivitat de la logística.
Sayol: "La logística té uns sous alts respecte al conjunt de l'economia"
Es tracta del sisè any en què el clúster presenta l'informe amb l'objectiu de posar en valor el sector: "abans es creia que només representava un 4% del PIB i nosaltres vam canviar el mètode de càlcul per demostrar que això no era així", denuncia Sayol. En aquest càlcul, a més de sumar les activitats clàssiques de transport, emmagatzematge i distribució, Pimec li suma el consum que fa la logística d'altres sectors intermedis.
Pimec també ha compartit dues xifres clau respecte al valor del sector en el mercat laboral. Suposen una de freda i una de calenta. Per una banda, el valor afegit que genera cada lloc de treball del sector de la logística és de 62.000 euros anuals, xifra inferior a la de l'economia global (66.969 euros). Per l'altra, la despesa anual que comporta el personal assalariat logístic és de 42.719 euros, volum superior al del promig de l'economia, 39.167 euros. Mirant l'evolució, Sayol apunta que "aquest gap es va augmentant amb els anys", fet que reflecteix "que la logística té uns sous més alts respecte al conjunt de l'economia".
No hi ha guerra que ho aturi
Segons Sayol les previsions per aquest 2022 són molt positives. "Malgrat tot el que està passant, com ports de la Xina tancats o la guerra d'Ucraïna, el sector té ganes de fer coses i les està fent, i està disposat a continuar invertint i desenvolupar productes". De fet, així ho demostren les dades publicades al XII Baròmetre del Cercle Logístic del SIL: el 32% dels directors de logística i supply chain afirma que les seves empreses invertiran entre un milió d'euros i cinc milions en els cinc anys vinents per adaptar-se a l'economia 4.0; un 5,6% invertiran entre 5 i 10 milions; un altre 5,6% entre 10 i 50 milions; un 2,4% faran inversions superiors als 50 milions d'euros; i a l'altre extrem, més de la meitat dels directors (54,3%) afirmen que les seves empreses invertiran menys d'un milió.
Repensar l'ús del sòl industrial i logístic
La logística treu pit, però no s'oblida dels reptes. Un d'ells és la manca de superfície logística on desenvolupar l'activitat econòmica, especialment a la Primera Corona de Barcelona. "El mercat industrial i logístic català té un gran repte en relació amb el sòl d'activitat econòmica", ha explicat Isidre Gavín, secretari de Territori i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya a la presentació del Pla d'Impuls i modernització dels sectors Industrials i Logístics de Catalunya realitzat per Cimalsa i Incasòl.
Ambdues entitats han identificat i categoritzat tots els polígons industrials i logístics de Catalunya per poder, a través d'aquesta fotografia de tot el territori català, impulsar la regeneració d'aquells que no comptin amb les condicions que requereix el mercat. "Catalunya és un pais industrial, empresarial, amb una gran activitat econòmica i exportadora, que necessita sòl, però ens trobem que aquest té unes condicions limitatives", ha indicat Gavín. Les necessitats del mercat han evolucionat i "les parcel·les que dissenyaven els arquitectes fa 20 anys no són les que necessitem avui dia" quant a aspectes com comunicacions, serveis o volum, per exemple.
Gavín: "Les parcel·les que dissenyaven els arquitectes fa 20 anys no són les que necessitem avui dia"
El camí que indica Cimalsa, en aquest sentit, és el del reciclatge i la reposició. De fet, dels 1.400 polígons que les entitats han identificat a tot el territori català, el 2% s'hauria de regenerar. "És una part petita", admet Gavín, però que aporta una altra via per aconseguir més sòl. És en aquest 2% on l'entitat pública està "posant la lupa, perquè és on es poden fer les veritables reformes que necessita el territori", afirma Enric Tiró, president de l'empresa pública adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat.
A Catalunya hi ha 36 polígons industrials per desenvolupar, és a dir 681 hectàrees, 534 illes de l'Eixample
També posen l'accent en els 36 polígons industrials que estan encara en reserva, és a dir per desenvolupar. Aquests polígons, ubicats majoritàriament a les demarcacions de Barcelona i Tarragona, ocupen "681 hectàrees, és a dir, 534 illes de l'Eixample".
Barcelona, capital mundial de la logística
El SIL esdevé un altaveu per als actors del sector de la logística. És el moment de comunicar i de connectar, tant localment com internacionalment. El Port de Barcelona, per exemple, aprofitarà les jornades d'aquests dies per presentar la seva missió a Tailàndia, una de les principals economies del sud-est asiàtic i "una regió d'especial interès per Barcelona", ha explicat Manel Galán, director de les relacions internacionals del Port de Barcelona. De fet, segons ha avançat Galán a VIA Empresa, durant aquests dies del SIL, signaran "l'acord d'incorporació d'un representant del Port de Barcelona als països sud asiàtics".
El del Port és un exemple de molts. Barcelona esdevé capital mundial de la logística per uns dies i aquesta és una oportunitat imprescindible de treure pit i connectar amb resta del món. De retrobar-se, amb Montjuïc de fons.