"Catalunya serà logística o no serà". El conseller Ramon Tremosa ja ho tenia clar el 2007 quan publicava el seu llibre batejat sota aquest títol i la pandèmia encara ha ratificat més aquesta realitat. "Si fa 20 anys es podia dir 'indústria sí, logística no', avui s'ha de dir que sense logística no hi ha indústria". Clar i contundent, Tremosa inaugurava així la presentació de l'estudi La logística, un motor per a Catalunya a la Llotja de Mar, un informe que s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració público-privada de la mà de la Cambra de Comerç de Barcelona, la Unió de Polígons Industrials de Catalunya (UPIC) i la iniciativa de les empreses Savills Aguirre Newman, Goodman, Logicor, Merlin Properties, Prologis, Segro i VGP. Perquè sense col·laboració público-privada, Catalunya tampoc serà. Això sí, si bé és cert que l'estudi insisteix en la idea que la logística és un element fonamental per a l'economia catalana, també ho és que encara compta amb moltes deficiències com la manca de sòl industrial o les eternes promeses sobre infraestructures de les quals se'n parlen molt, però (encara) mai arriben, com el Corredor Mediterrani.
L'evolució de la logística durant l'última dècada a Catalunya ha estat imparable. Vist en xifres, s'entén molt millor. El sector aplega 7.119 empreses i, només a la regió metropolitana de Barcelona, ocupa al voltant de 128.000 treballadors. I és que, a més, la logística és un factor clau per al desenvolupament d'altres indústries essencials del territori català com l'automoció, l'alimentació, el tèxtil o el sector químic i, segurament també per això, representa pràcticament el 14% del Valor Afegit Brut (VAB) de Catalunya, amb uns 29.000 milions d'euros. Però la logística no només és important per aquestes indústries, sinó també perquè en només quatre anys -entre el 2015 i el 2019-, les exportacions catalanes han crescut un 25% gràcies a la xarxa multimodal de carreteres i de ports, aeroports i línies ferroviàries, motiu pel qual si es prestés més atenció a potenciar totes aquestes infraestructures, l'economia catalana seria molt més competitiva del que és ara.
Gener: "Els ajuntaments que tenen la clau de l’urbanisme són reticents a l’activitat logística"
Si la logística és un ingredient bàsic per aquesta competitivitat, també ho és, doncs, que els diferents agents implicats ho entenguin i s'impliquin perquè, per desgràcia, aquest és un terreny en què encara no hi confien molts dels actors implicats. "Els ajuntaments que tenen la clau de l’urbanisme són reticents a l’activitat logística". La CEO de Savills Aguirre Newman Barcelona, Anna Gener, ha volgut desmuntar tots els mites que giren entorn la logística encarregant aquest informe que demostra que totes aquestes creences es poden desementir. Creences com la dels ajuntaments que, com recorda Gener, "consideren que la logística és contaminant, que no crea prou llocs de treball o que no genera riquesa al territori". Creences que amb les dades ja citades, queden totalment desmuntades.
Vist això, assenyala la directora de la UPIC, Sílvia Solivellas, "la logística és la vàlvula essencial per l’activitat econòmica" i els seus eixos transformadors són clars (i claus): el talent, la sostenibilitat, la mobilitat, l'impacte social, la transformació i la mobilització de sòl. De fet, apunta, el 65% dels llocs de feina de la logística són qualificats, al mateix temps que subratlla que "requereix perfils professionals cada cop més especialitzats que no sempre es cobreixen". La falta de talent ja és una constant no només en el sector logístic, sinó en la indústria, les TIC i tants d'altres que busquen aquest talent, però no el troben.
Una empenta a la competitivitat (i toc d'atenció)
Però tornem al principi. Si les administracions no es posen les piles, el camí a recórrer queda limitat. Molt limitat. D'aquesta manera, si la col·laboració público-privada és essencial perquè la logística -entre moltíssimes altres coses- prosperi i enriqueixi (més) l'economia catalana, la col·laboració público-pública també té una rellevància important. Així ho ha posat de manifest l'alcalde de Molins de Rei, Xavi Paz, que ha remarcat la "importància de la col·laboració de les diverses administracions i institucions" perquè, com sempre, "la tècnica i la tecnologia va molt més ràpida que tota la resta".
Calvet: "Hem de reactivar l'economia perquè sigui més sostenible, més resilient i estigui preparada per a futures emergències"
"Ens heu posat molts deures al conseller Tremosa i a mi". Després que diversos alcaldes de les zones més logístiques de Catalunya fessin les seves reivindicacions, el conseller de Territori, Damià Calvet, s'ha compromés a fer una reunió de treball amb l'objectiu de "reactivar l'economia perquè sigui més sostenible, més resilient i estigui preparada per a futures emergències". Perquè la covid-19 ha fet aflorar encara més tots els problemes de la logística, que ha crescut a nivells elevadíssims per la gran demanda i la necessitat de distribuir les mercaderies.
Calvet ha proposat "pensar el país en el seu conjunt" perquè, entre d'altres, la logística sense digitalització tampoc serà. I tampoc serà possible sense una economia verda i una transició energètica potent. De fet, assenyala l'informe, la logística del segle XXI "treballa sota l'empara dels grans pactes globals i locals en matèria de competitivitat i de sostenibilitat" i això ha de tenir en compte el Pacta Nacional per la Indústria, l'Estratègia Logística per la internacionalització de l'economia catalana, el Pacte Nacional per la Mobilitat Segura i Sostenbile, el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement, el Pacte Nacional per la Transició Energètica, els Objectius de Desenvolupament Sostenbile de les Nacions Unides, el Green Deal de la Unió Europea i, finalment, l'Agenda Catalunya 2030-2040.
Tensió per la manca de sòl
Però a tot això, s'hi ha de sumar que la logística, que és la "veritable palanca de generació d'activitat econòmica", "es troba des de fa uns anys molt tensionada per les baixes taxes de disponibilitat de sòl i de nau finalista", sobretot a la regió metropolitana de Barcelona. De fet, lamenta el country manager de Prologis a Espanya, Cristian Oller, "és especialment preocupant la falta d’espai logístic a la primera i segona corona de Barcelona a un preu competitiu". "Transitar del just in time al just in case" seria una solució ideal per posar remei a la pèrdua d'oportunitats que representa aquesta manca de sòl i aquest seria, a parer seu, "un dels grans reptes que hem de resoldre a Catalunya".
Oller: "Un dels grans reptes que hem de resoldre a Catalunya és transitar del 'just in time' al 'just in case"
En aquest sentit, l'informe posa damunt la taula que les taxes de disponibilitat de sòl al territori català són del 3% i de l'1,2% a la zona centre i a la primera corona, cosa que, adverteix, "incideix directament en la competitivitat de les empreses dels sectors de la indústria i el comerç de Catalunya". Això provoca que les empreses es vegin obligades a precontractar els espais requerits i, sovint, a "aturar i suspendre projectes". Un altre punt negatiu per a la competitivitat de l'economia catalana.
Tot pelgat ha provocat que el 67,15% de la nova superfície prevista per a l'any 2021 sigui superfície precontractada. La solució? Trobar i apostar per mecanismes de col·laboració público-privada entre el sector immologístic i les administracions públiques que facin possible el desenvolupament i l'execució de projectes de sòl que aportin l'espai requerit per a la creixent demanda d'startups i empreses que busquen espais de qualitat tant sigui per iniciar la seva activitat, com per ampliar les seves instal·lacions. Com insisteix Calvet, "pensar el país en el seu conjunt".
El conseller Tremosa durant la presentació de l'informe 'La logística, un motor per a Catalunya' | Cedida
I és que, com deia el professor de la Harvard Business School, Michael Porter, "la logística és part essencial de la cadena de valor i el model que identifica els avantatges competitius d'una empresa". I això és el que tots els agents de Catalunya han de tenir clar i tirar endavant, sempre i quan el Govern espanyol també es posi les piles i doti de més competitivitat, sobretot amb les infraestructures i el sòl industrial, al territori català.