La manera de celebrar les festes de Nadal al Regne Unit ha anat variant al llarg dels segles. Així, per exemple, a l’Anglaterra d'entre els reis Enric VII i Enric VIII, el 6 de gener era tradició amagar una mongeta en un pastís. La persona que es trobava la mongeta al seu tros es convertia en el “Rei de la mongeta” i tothom l'havia d'imitar. Quan s'aixecava, tothom s'havia d’aixecar; si es tocava el nas, tots a tocar-se el nas. Aquesta tradició té molts elements comuns amb el nostre Tortell de Reis. Fins i tot, se celebrava el mateix dia. Avui, a Catalunya, a qui li toca la fava, li toca pagar el tortell, però antigament, segons el Costumari Català d’en Joan Amades, qui trobava la fava es convertia en el "Rei de la fava", i era l’escollit per anar a l'església, en representació de la família, i adorar al Nen Jesús.
Els britànics també fan festa el dia de Sant Esteve, com als Països Catalans i a molts altres indrets d’Europa. Al Regne Unit, aquest dia és anomenat Boxing Day. Tot i que l’origen del terme és incert, no sembla estar relacionat amb el nostre costum de menjar canelons o de considerar-lo el dia del viatge de tornada, després de celebrar el dinar de Nadal amb els parents, sinó que allà, més aviat, el relacionen amb les capses (boxes en anglès) amb regals que es donaven als treballadors, com agraïment per haver treballat el dia de Nadal, i a la gent més necessitada.
Al Regne Unit, fins i tot, tenen una mena de tió. Com a molts altres indrets, els troncs de la llar ens porten el “regal” de l’escalfor a l'hivern. A Anglaterra, al tió se li diu Christmas log o Yule log, és a dir, tronc de Nadal. Aquest era un tronc que la gent anava cremant cerimoniosament cada dia, durant els dotze jorns que hi ha entre el dia de Nadal i el dia de Reis. Tanmateix, avui aquesta tradició, a la majoria de les cases, sobreviu només en forma de postres de xocolata.
La tradició de l’arbre de Nadal, importada d'Alemanya i coneguda a Anglaterra gràcies als immigrants alemanys, va ser popularitzada pel príncep Albert, d'origen alemany
Tanmateix, el Nadal que actualment se celebra al Regne Unit és, en molts aspectes, un invent victorià del segle XIX. La reina Victòria i el príncep Albert van jugar un paper important en aquests canvis. La tradició de l’arbre de Nadal, importada d'Alemanya i coneguda a Anglaterra gràcies als immigrants alemanys, va ser popularitzada pel príncep Albert, d'origen alemany, i per la resta de la família reial, amb forts lligams amb Alemanya. Molts altres elements del Nadal anglès, ben coneguts, també es van originar en aquest període, incloses les targetes de Nadal o el costum de menjar gall d’indi, en lloc de l'oca, més tradicional, i que, per cert, és deliciosa. Fins i tot, el personatge de Santa Claus sembla que va arribar a la Gran Bretanya provinent d’Amèrica, tot just cap al 1880.
A més, avui en dia, les festes de Nadal al Regne Unit són més curtes i tenen menys compromisos socials que no pas les catalanes. Els dies clau són Nadal i Cap d’Any. Un cop passades aquestes dates, normalment, durant la setmana del 2 de gener, els adults ja tornen a la feina i els nens a l'escola. Sorprenentment, tot i no fer ni el tió, ni els Reis, una llar típica britànica gastarà, de mitjana, vora uns 900 euros addicionals durant els dies festius. Segons el Banc d’Anglaterra, de mitjana, les llars britàniques passaran de gastar els vora 3.000 euros mensuals usuals a 3.900 euros, és a dir, un 30% més. Si tenim en compte que al Regne Unit hi ha vora 30 milions de llars, estem parlant d’una despesa addicional de vora 27.000 milions d’euros.
Segons el Banc d’Anglaterra, de mitjana, les llars britàniques passaran de gastar els vora 3.000 euros mensuals usuals a 3.900 euros, és a dir, un 30% més
A aquestes xifres, caldria afegir les despeses en festes de Nadal de les empreses, que continuen augmentant. El 77% de les empreses considera la festa de Nadal l'esdeveniment més important de l'any pels treballadors. Segons algunes enquestes, enguany les empreses s’hauran gastat una mitjana de 200 euros per persona. Aquesta quantitat mostra una tendència consolidada a les empreses per mirar de crear experiències festives memorables i d'alta qualitat pels seus empleats.
L’altra activitat econòmica rellevant en aquestes dates és el turisme nadalenc. Londres presenta el seu millor aspecte, amb els seus carrers comercials plens de botigues, ben il·luminades i ornamentades per a l’ocasió, i els seus teatres al West End, on es poden veure musicals per a totes les edats i gustos. Sense oblidar-nos del seu mercat de Nadal, el Winter Wonderland, situat al Hyde Park de la ciutat. El Regne Unit ha passat de tenir una quantitat més aviat anecdòtica de mercats de Nadal a tenir-ne centenars, en relativament poc temps. Els mercats semblen complementar una oferta turística dominada per les botigues, els espectacles i altres celebracions nadalenques, com ara el Hogmanay, el ritual de Cap d’Any propi dels escocesos. Els mercats de Nadal constitueixen uns bons reclams turístics i tothom vol un pessic d’aquest pastís econòmic per a la seva economia local.
Com veiem, els britànics van incorporant més i més elements de Nadal i les saben aprofitar per animar les seves economies locals. Això fa que la manera de celebrar Nadal al Regne Unit hagi anat adaptant-se als nous temps. A Catalunya, més tradicional, també hem incorporat alguna novetat estrangera. Tanmateix, tot segueix, en termes generals, els patrons ancestrals i celebrem Nadal com ho feien els nostres avis. Els pobles i els barris s’engalanen quan arriben aquestes dates i, és clar, els botiguers també miren de fer bona caixa, com és normal. No obstant això, els que vivim a l’estranger, apreciem molt que tradicions tan nostrades com ara el pessebre, les nadales, els Pastorets, fer cagar el tió, els àpats de Nadal i de Sant Esteve, el Cap d'Any i el Dia de Reis no pateixin gaires canvis i es conservin tal com sempre han estat, ben catalanes, pels segles dels segles. Bon Nadal a tothom.