Segons l'Idescat, a Catalunya gairebé un 10% (9,4%) de la població de 16 anys en amunt es troba a l'atur. Això vol dir gairebé 395.000 ciutadans. Al Regne Unit la taxa d'atur és del 4,1% i a la Unió Europea (UE) és del 5,9%. Per tant, la situació a Catalunya és prou greu.
Sabem que la creació de llocs de treball prové majoritàriament de les administracions públiques, de les grans empreses i de les petites i mitjanes empreses (pimes). Però són aquestes darreres, les pimes i els seus emprenedors, les que més llocs de treball creen. Tal com reconeix l'European Stability Mechanism (ESM), una institució establerta pels estats membres de l'eurozona, les pimes "donen feina a uns 100 milions de persones". Això representa un de cada dos treballadors a la UE.
Tanmateix, són aquestes mateixes empreses innovadores les que tenen més dificultats a l'hora d'accedir al capital que els cal per poder créixer, poder crear llocs de feina i, d'aquesta manera, poder generar riquesa. L'ESM reconeix això mateix quan diu que "les pimes, en particular les noves empreses de la UE, depenen en gran manera dels préstecs bancaris", i continua dient que "tot i que el finançament bancari continua sent accessible per a les pimes tradicionals, no és suficient ni està ben adaptat a les empreses emergents.", és a dir, a les startups.
Als Estats Units el 80% del finançament per a empreses no prové dels bancs, com a Europa, sinó dels inversors
Ajudar a créixer a les empreses innovadores és la millor manera de compartir els beneficis que ofereix el capitalisme entre la societat. I aquest repartiment de beneficis es produeix a través de la creació de feines de qualitat, així com facilitant que la societat inverteixi en aquestes empreses i, per tant, rebi part dels beneficis generats pel creixement d'aquestes.
A l'altra banda de l'Atlàntic, fa temps que ho han entès. Als Estats Units el 80% del finançament per a empreses no prové dels bancs, com a Europa, sinó dels inversors, que estan molt més alineats amb els objectius de les empreses que ajuden a créixer i a sortir a borsa, que permet així que la societat hi pugui invertir. Per tant, aquest país ha sabut consolidar allò que els anglosaxons anomenen la funding ladder, és a dir, l'escala de finançament, aconseguint que no hi manqui cap esglaó. Des d'inversors petits, com són els familiars, amics i business angels, passant pels inversors institucionals, com són els venture capital i les private equities, fins a arribar als mercats públics, cosa que permet que els grans grups de capital com, per exemple, els fons de pensions i les empreses d'assegurances, així com els ciutadans, hi puguin invertir. D'aquesta manera, tothom hi surt guanyant.
Aquesta filosofia, tan diferent de l'europea, és clau a l'hora d'entendre el perquè les startups americanes fundades els darrers 50 anys s'han convertit en les corporacions més grans del món, les que més llocs de treball creen i les que tenen una valorització al mercat més elevada. El cas d’Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Amazon, Meta (Facebook) o Nvidia en són exemples ben coneguts. A Europa encara no hem estat capaços de crear-ne cap que els hi faci ombra.
El govern britànic pretén promoure la inversió addicional de 90.000 milions d'euros per part de fons de pensions en empreses d'alt creixement
Al Regne Unit també han començat a aplicar aquesta lògica i, de fet, volen anar més enllà a l'hora de repartir aquests beneficis entre la societat. Per exemple, a través de les reformes anomenades de la Mansion House, el govern britànic pretén promoure la inversió addicional de 90.000 milions d'euros per part de fons de pensions en empreses d'alt creixement. Aquestes reformes haurien de generar un augment en els retorns d'aquestes inversions que han de permetre que la societat se'n pugui beneficiar directament amb nous llocs de treball, permeten que la gent hi pugui invertir els seus estalvis i també augmentant els pots de pensions per cada treballador en una mitjana de gairebé 20.000 euros al llarg de la seva vida professional.
Per postres, el govern britànic encara té una altra iniciativa que paga la pena esmentar. Ara ja fa uns anys va establir els “comptes d'estalvi individual” o Individual Savings Account (ISA), que permeten als ciutadans invertir fins a 23.000 euros l'any en qualsevol empresa llistada a la borsa, cosa que permet que els beneficis generats per aquestes inversions quedin lliures d'impostos.
El Govern i el Parlament de Catalunya tenen pocs poders en matèria fiscal i encara menys en regulació financera. Tot i això, els partits catalans gaudeixen d'una influència rellevant a Madrid que els permet presentar propostes similars. A més, a Catalunya es poden arribar a acords amb l'ecosistema emprenedor i financer per oferir suport a les startups catalanes, per tal d'accedir a finançament no bancari i permetre el seu creixement fins a sortir a borsa i consolidar-se com a empreses d'àmbit internacional.
Alhora, el govern català podria fer ús dels seus poders fiscals i oferir incentius sobre els impostos de la Generalitat com, per exemple, els referents al patrimoni, les successions, les donacions o les deduccions autonòmiques de l'IRPF per incentivar a la població a invertir en empreses catalanes llistades als mercats públics.
El govern català podria fer ús dels seus poders fiscals i oferir incentius sobre els impostos de la Generalitat
Aquestes mesures farien créixer més empreses i permetrien a la societat beneficiar-se de la riquesa generada per la innovació catalana. Aquestes mesures també crearien més llocs de treball de qualitat i desenvoluparien el sector inversor. L'alternativa és no fer res i continuar com fins ara, és a dir, basant el finançament d'aquests projectes innovadors en uns productes bancaris pocs adaptats, limitant les possibilitats d'èxit d'aquestes empreses i mantenint les minses oportunitats que té la societat de gaudir dels beneficis que aquestes empreses poden generar.