El fenomen migratori no només és focus de debat a Catalunya. Altres països com el Regne Unit han vist un augment considerable en el nombre de nouvinguts que ha encetat debats profunds sobre si el model actual d'immigració és sostenible a mitjà i llarg termini.
No cal dir que la societat britànica, amb una llarga tradició d’acollida, no té cap problema a reconèixer la contribució dels immigrants a l'economia. Jo mateix, que fa més de 20 anys que hi visc i treballo, mai m'he trobat cap hostilitat pel fet de ser de fora i sempre he pogut optar a feines competitives.
Tot i això, una majoria de britànics considera que el model migratori actual no funciona. El Parlament de Westminster ha publicat un informe que mostra que, en els darrers anys, la immigració al Regne Unit s’ha disparat gairebé un 50%, passant de vora 800.000 immigrants a l’any, el 2021, a més d'1,2 milions de persones, el 2024. En canvi, la quantitat de britànics emigrants, que van a viure a altres països, s’ha reduït un terç durant el mateix període, passant dels 600.000 als 400.000 aproximadament.
Si mirem la diferència entre els que arriben i els que marxen, en els darrers dos anys el Regne Unit ha vist un saldo migratori net gairebé equivalent a les poblacions de Birmingham i Manchester plegades, és a dir, de més d’un milió i mig de persones. Per tant, s’entén que els seus principals partits polítics, tot i reconèixer la contribució de la immigració, també admetin que aquest saldo migratori és insostenible pel seu país i que, en conseqüència, proposin solucions.
El Parlament de Westminster ha publicat un informe que mostra que, en els darrers anys, la immigració al Regne Unit s’ha disparat gairebé un 50%
Al nostre país el fenomen migratori encara té un major impacte. Entre el 2022 i el 2023, el saldo migratori a Catalunya va ser de vora 275.000 persones. Si Catalunya tingués la població del Regne Unit, aquesta xifra equivaldria a 2,3 milions de persones. Per tant, en valors relatius, Catalunya té un saldo migratori superior al del Regne Unit, i m’atreviria a dir que molt pocs països desenvolupats el tenen tan alt.
Tanmateix, i a diferència del que passa al Regne Unit, a Catalunya, més que un debat serè, el que hi ha és una confrontació entre els que estan en contra de la immigració versus els que la defensen. Així, en comptes d'encetar un debat, proposar possibles solucions i posar-nos d'acord en un model d'immigració que sigui més sostenible, optem per una confrontació estèril que no aporta solucions.
En tot aquest assumpte, a més, cal tenir present un altre factor molt important. El perfil d’immigrant que arriba al Regne Unit és diferent del que arriba a Catalunya. Posaré un exemple. L'any 2022 el Regne Unit va emetre al voltant de 484.000 visats per a estudiants universitaris. Aquestes dades són importants perquè ens diuen que hi ha un percentatge molt alt d'immigrants que arriben al Regne Unit que s’estan formant en universitats competitives. El Regne Unit fa temps que mira d’atreure talent a la seva economia. Per exemple, aquest país té diversos acords amb els prestigiosos Instituts Indis de Tecnologia (IITs, en les seves sigles en anglès). Aquests centres, considerats entre els millors del món, treballen amb una gran quantitat d'empreses capdavanteres per formar els seus estudiants. Molts d'ells acabaran estudiant i treballant a universitats i empreses britàniques gràcies als visats de treballadors qualificats i dels visats de postgrau. De fet, no és gens estrany trobar professional en els sectors tecnològics i financers de Londres provinents de països com la Xina, l'Índia, Nigèria, Sri Lanka, Bangladesh, Rússia o d'altres nacions emissores d'immigració.
Catalunya té un repte molt important al davant i cal que la societat, les empreses, els centres educatius i els polítics treballin plegats per tal de dissenyar un model migratori sostenible econòmicament
Aquesta realitat contrasta radicalment amb la que hi ha a Catalunya on, per exemple, segons el cens anual de població de l'INE, només el 7,2% de la població provinent d’Àfrica, que inclou un col·lectiu tan nombrós com el marroquí, té un nivell d’estudis superior. Ara fa uns anys un diplomàtic estranger em va comentar que la situació migratòria a Catalunya era un suïcidi a llarg termini. Catalunya té un repte molt important al davant i cal que la societat, les empreses, els centres educatius i els polítics treballin plegats per tal de dissenyar un model migratori sostenible econòmicament però també des del vessant social, cultural i nacional. Alhora, també ens caldrà una estratègia per aconseguir que la nostra nació pugui tenir els poders necessaris per poder implementar-lo. És l'hora de trobar solucions.