Aviat caldrà aprovar els nous pressupostos dels governs català i espanyol. I cal entendre que aquests impactaran sobre tots nosaltres. Els pressupostos afecten empreses, petites i grans, treballadors assalariats, autònoms, estudiants i pensionistes. De vegades, aquests impactes són relativament menors. Però en altres ocasions, els pressupostos poden tenir conseqüències imprevistes, provocar protestes, crisis o, fins i tot, guerres i independències. Al Regne Unit hi trobem bons exemples d’això que diem:
1. Els pressupostos poden provocar protestes: el passat 30 d’octubre el nou govern britànic va presentar el seu primer pressupost. La campanya electoral que els va portar a la victòria el maig d’enguany se centrava, en bona part, en el creixement econòmic. Van dir que l’aconseguirien sense apujar els impostos als treballadors, sense emetre més moneda, sense augmentar l’endeutament públic i sense reduir la despesa pública. Aquest escenari va generar força expectació. El pressupost havia de revelar com volien aconseguir aquesta fita.
El passat 30 d’octubre el nou govern britànic va presentar el seu primer pressupost
La fórmula escollida per la nova ministra d’Economia, Rachel Reeves, va ser augmentar les contribucions de les empreses a la seguretat social (del 13,8% al 15%), reduir el llindar en què els empresaris comencen a pagar l'impost (reduint-lo de 10.800 euros anuals a 6.000) i fer pagar l'impost de successions a partir d’1,2 milions d’euros als pagesos (això sembla molt, però en aquest cas, no és així). La reacció del sector privat no es va fer esperar. Supermercats, pagesos, economistes, cadenes de restaurants continuen protestant, manifestant-se i potser més. S’espera un hivern complicat pel nou govern.
2. Els pressupostos poden provocar crisis: el 5 de setembre de 2022, Liz Truss fou escollida nova primera ministra britànica. Tan sols divuit dies després, el 23 de setembre, el seu ministre d’economia presentava un nou minipressupost que pretenia promoure el creixement econòmic amb una baixada d’impostos i amb un programa de deute addicional per valor de 85.000 milions d’euros.
El mercat no va entendre aquestes xifres, que no havien estat validades per l’Office of Budget Responsibility (OBR), una institució independent que diu si els pressupostos del govern tenen sentit o no. La conseqüència va ser immediata. El rendiment dels bons sobirans britànics va augmentar de manera sobtada i espectacular, fins a màxims gairebé històrics. Això va provocar que aquells emprant estratègies de Liability-Driven Investments (LDI) basades en bons sobirans, com per exemple, molts fons de pensions, van haver d’ampliar les garanties i, per fer això, van haver de vendre actius addicionals, provocant un problema de liquiditat. El Banc d'Anglaterra va haver d’intervenir amb la promesa de comprar fins a 77.000 milions d’euros en bons sobirans i estabilitzar el mercat. Quatre setmanes després dimitia la primera ministra.
3. Els pressupostos poden generar guerres i independències: al pressupost del govern britànic del 1764, el primer ministre Grenville va decidir prendre accions per reduir el deute públic provocat per la guerra dels Set Anys. Veient que pujar els impostos només al Regne Unit no seria suficient, va decidir recaptar diners també a les colònies americanes, per mirar de cobrir part del cost de tenir un exèrcit permanent a les Amèriques. Una de les mesures que va prendre Londres va ser obligar les colònies a fer ús de paper estampat per a tota classe documents oficials, diaris i altres. Un paper, és clar, més car. I tot i que a les colònies es pagaven menys impostos que al Regne Unit, els seus habitants van veure en aquesta acció una imposició d’impostos per part d’un parlament, el de Westminster, on ells no hi eren representats. Per tant, això vulnerava els seus drets com a ciutadans britànics.
Al pressupost del govern britànic del 1764, el primer ministre Grenville va decidir prendre accions per reduir el deute públic provocat per la guerra dels Set Anys
Sense que gairebé ningú se n'adonés, aquesta mesura de Londres aparentment supèrflua va generar dues dinàmiques que, combinades, van canviar la història. Per primera vegada, Londres va donar un motiu a les colònies per considerar la necessitat d’unir forces entre elles. La segona és que aquesta mesura va penalitzar als comerciants, advocats, diaris, etc. És a dir, va afectar la classe dirigent, que era la que disposava de més recursos per generar protestes, organitzar-se i influenciar a la resta de la població. La iniciativa es va anul·lar l'any següent, però la llavor ja estava plantada. Onze anys després, naixerien els Estats Units d’Amèrica.