Arran d'algunes converses que he mantingut amb diversos professionals del turisme a Catalunya entenc que, en general, la temporada d'estiu d'aquest any ha anat prou bé. Això és bo i necessari. El turisme representa una bona part de la nostra economia i moltes famílies del país depenen d'aquest sector. Ara bé, el director d'un hotel de la costa, en preguntar-li si mantindria el seu negoci obert a l'hivern, em va comentar que, malgrat la forta inversió que havia fet en reformes (estem parlant d'un quatre estrelles superior) i la continuïtat del bon temps, no obriria a l'hivern perquè tots els establiments del seu voltant també tancarien i, per tant, seria difícil oferir un bon servei als clients.
Això em va fer pensar que Catalunya té una gran quantitat d'infraestructures, moltes d'alt nivell, que queden sense ús o bé un ús molt reduït durant la temporada baixa, és a dir, gairebé durant mig any. Si ens fixem en els aeroports, per exemple, segons dades de l'Idescat, dels quatre internacionals que tenim a Catalunya, el de Girona passa de tenir un màxim de 280.000 passatgers per mes, durant l'estiu, a només tenir-ne 14.000 al mes durant l'hivern. El cas de l'aeroport de Reus encara és més exagerat, en oscil·lar d'uns 175.000 a només uns 400 passatgers. Per la seva banda, l'aeroport de Lleida-Alguaire minva d'uns 2.900 a uns 1.900 clients quan, de fet, durant els mesos amb més activitat de l'any 2019 en tenia més d'11.000. Per tant, l'aeroport del Prat és l'únic que manté un nivell d'activitat important durant tot l'any al país.
Catalunya té una gran quantitat d'infraestructures, moltes d'alt nivell, que queden sense ús o bé u ús molt reduït durant la temporada baixa
De la mateixa manera, si analitzem les dades que afecten els hotels de Catalunya veurem un fenomen similar. En els darrers 20 anys hem passat de tenir 245.000 places hoteleres a disposar-ne d'unes 320.000. A l'estiu, la mitjana d'ocupació hotelera és de vora el 80%, mentre que durant els mesos d'hivern estem tot just per sobre del 50% de mitjana -i això inclou el turisme d'esquí. Això voldria dir que Catalunya té l'equivalent a la meitat dels hotels del país tancats durant gairebé sis mesos. No és positiu per a la nostra nació mantenir aquestes infraestructures improductives durant tant de temps. Especialment, si tenim en compte tres factors que ja estan tenint un impacte rellevant en la indústria del turisme mundial: la pujada general de les temperatures, la irrupció del teletreball postcovid i l'augment general de l'esperança de vida.
Darrerament, a la zona mediterrània, estem patint unes sequeres que no s'havien vist fa temps, així com unes alces de les temperatures que poden fer repensar-se als turistes tornar un altre any de vacances al nostre país. Tanmateix, aquest procés d'escalfament ens ofereix també una bona solució, atès que va associat a unes millors temperatures durant la tardor i també durant l'hivern i la primavera. Per aquest motiu, caldria repensar maneres de reequilibrar el flux del turisme a Catalunya per fer-lo permanent durant tot l'any, al mateix temps que implementem mesures per tornar-lo més sostenible, és a dir, amb un consum més repartit de l'aigua i altres recursos necessaris. En resum, començar a pensar solucions per fer front a un flux turístic que pot minvar durant els mesos d'estiu, a causa de la sequera i la calor intensa, però que també pot créixer durant la resta de l'any, si sabem gestionar bé la nova situació.
Caldria repensar maneres de reequilibrar el flux del turisme a Catalunya per fer-lo permanent durant tot l'any
El segon factor relacionat amb l'escenari mundial que ens va descobrir la gestió de l'afer de la covid. Durant els períodes de confinament, molta gent va haver de teletreballar. Aquesta pràctica, ja consolidada a molts països europeus, està permetent que cada cop més, centre i nord-europeus prefereixin passar part de l'hivern a llocs més càlids. Aquestes persones cerquen destinacions amb un hivern suau i que ofereixin preus raonables, amb una franja de llum diürna similar a la de l'horari laboral del seu país i, sobretot, que estiguin ben connectades en matèria de transports. Catalunya, amb un millor aprofitament de les seves infraestructures, reuniria totes aquestes condicions.
El darrer factor és l'allargament de l'esperança de vida. Aquest fenomen ha incrementat notablement la quantitat de jubilats existents al món i també als països del centre i del nord d'Europa amb un poder adquisitiu mitjà-alt que podria considerar la possibilitat de passar llargues estades a Catalunya en temporada mitjana o baixa. A més, aquest nou turisme potencial es podria veure afavorit per l'ampliació prevista de rutes de trens, incloent-hi els nocturns, que connectaran Catalunya amb altres indrets d'Europa.
Però per poder aprofitar aquestes i altres bones oportunitats, cal fer els deures. L'Agència de Turisme de Catalunya fa una feina excel·lent amb els mitjans de què disposa. Estic convençut que el seu pla estratègic de cara a l'any vinent tindrà en compte els factors que aquí hem comentat. Tanmateix, no pot fer-ho sola, de la mateixa manera que el sector de l'hostaleria no pot implementar aquests canvis de manera aïllada. Cal que les institucions públiques i les privades treballin plegades, incloent-hi els ajuntaments, els consells comarcals i les cambres de comerç. Cal afinar les nostres estructures, fer-les més atractives per aprofitar l'oportunitat de negoci que ofereixen els canvis comentats i, al mateix temps, allargar el temps d'explotació del sector, tot fent-lo més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Una estratègia de turisme més equilibrada i constant al llarg de l'any ens permetria incrementar les connexions amb altres megaregions econòmiques
Aquesta estratègia també tindria un altre impacte important que no podem menysprear. Tal com diu el professor estatunidenc Richard Florida quan ens parla de les megaregions econòmiques del món, de la qual Catalunya-Occitània en seria l'onzena en importància, només les que aprenguin a interconnectar-se internament i externament tindran possibilitats de consolidar-se i créixer. Així, una estratègia de turisme més equilibrada i constant al llarg de l'any ens permetria incrementar les connexions amb altres megaregions econòmiques i fer-ho des de diferents punts del territori, millorant la competitivitat econòmica de tot el país. En definitiva, ara que s'ha acabat la temporada d'estiu, farem bé de prioritzar aquesta oportunitat d'adaptar-nos a una nova realitat mitjançant un millor ús d'unes infraestructures que molts països desitjarien tenir i que no ens podem permetre el luxe d'infrautilitzar.