La indústria de la cultura i l’entreteniment ha estat una de les més castigades per les restriccions a la interacció social que han dictat les autoritats sanitàries des de març de 2020, per intentar combatre l’expansió del coronavirus. Un repte que el sector ha afrontat “experimentant amb nous formats” i generant “bombolles sanitàries” per a espectacles de petit format.
La propera cita per demostrar que “la cultura és segura” és el concert que Love of Lesbian celebrarà al Palau Sant Jordi el proper dissabte 27 de març, amb l’assistència de 5.000 persones. El públic està assegurat, les entrades ja fa dies que es van esgotar. Previ test d’antígens per generar una bombolla sanitària que elimini el risc de contagis, els espectadors hauran de portar mascareta homologada, però no caldrà mantenir distància de seguretat.
No es tracta de cap prova pilot, perquè un exemple d'això va ser l'assaig clínic que es va dur a terme el desembre passat a la Sala Apolo amb gairebé 500 assistents i que va ser tot un èxit amb zero contagis. Tota una demostració del “potencial i nivell de la indústria promotora del país” que se situa entre “les més capdavanters del món” amb el disseny i la posada en pràctica d’estrictes i segurs protocols de control i seguretat.
“Som una indústria creativa, capaç de crear solucions i un model de testeig massiu per al conjunt de la societat”, explica el director del Cruïlla Barcelona, Jordi Herreruela, i argumenta que, durant l’estiu passat quan es vaig aixecar relativament les restriccions per Covid, "amb la nostra experiència en esdeveniments multitudinaris vam demostrar que som grans experts en gestió de masses i controls d'accés i que, per tant, érem capaços de fer cultura i entreteniment amb total seguretat ".
Herreruela: “Som una indústria creativa, capaç de crear solucions i un model de testeig massiu per al conjunt de la societat”
El de Love of Lesbian serà el primer concert multitudinari en un any dins i fora de Catalunya, també a nivell internacional. En els últims dotze mesos la indústria de la cultura i l’entreteniment ha fet pinya en un esforç per reinventar-se davant els reptes que li ha plantejat la pandèmia, “experimentant i provant nous formats i diverses plataformes”. El resultat de consens és: l’oferta de models híbrids –off i on line- s’imposa, perquè res és excloent . Així ho defensa Jaume Ripoll, director editorial i cofundador de la plataforma de cinema en línia Filmin, a l’afirmar que “ja abans de la pandèmia el nostre segment estava demostrant que poden conviure amb èxit les sales i les plataformes de cinema”. “Fins el 2020 es creia que Internet era el destí final de tot, però la pandèmia ha evidenciat que també pot ser l’inici de tot”, explica Ripoll per referir-se a les estrenes de cinema que han donat prioritat les plataformes digitals a les distribuïdores tradicionals, fins i tot, les ‘majors’.
El director editorial i cofundador de Filmin exposa que durant el confinament, amb l’ingent augment de continguts per les xarxes, van haver de lluitar contra tres desafiaments. En primer lloc, des del punt de vista tecnològic, la multiplicació de les connexions i l'augment del consum va posar a prova els servidors. En segon lloc, l’espectador consumia tant, que el catàleg se li feia petit. I, en tercer lloc, aconseguir que el consumidor entengui que allò que es posa al seu abast té un valor i que, per tant, s’ha de pagar i a un preu raonable.
També en l’àmbit del cinema, la general manager del Festival de Sitges, Mónica García, ha alertat que tot i que els certàmens cinematogràfics s’ha pogut fer amb aforaments reduïts “ajustant protocols de seguretat” i “aprenent del que s’estava fent arreu del món”, el problema actual radica en la caiguda dels patrocinis, una de les fonts principals de finançament d’aquests esdeveniments culturals, juntament amb les subvencions de les administracions. Això comporta que “ara les marques s’afronten a una important crisi econòmica” a la que caldrà trobar una solució, adverteix García.
Ripoll: “Fins el 2020 es creia que Internet era el destí final de tot, però la pandèmia ha evidenciat que també pot ser l’inici de tot”
En aquest context -que bé és pot extrapolar al conjunt del sector, l’oferta cultural i d’entreteniment per les xarxes encara ha de donar resposta a moltes qüestions. En qualsevol dels formats que es triï –off o on line- el públic ha de gaudir de l’experiència i això, ara per ara, és més factible en un acte presencial que en un de digital. Per la qual cosa, a través de les plataformes també s’ha de saber fidelitzar proporcionant experiències diferents, atractives... “la gent no pagarà per escoltar un concert de Bruce Springsteen però sí per tocar al seu costat, com si estigués al mateix escenari”, explica Jordi Herreruela. Per això cal desenvolupar el màrqueting, el Big Data...al conjunt del sector. “El salt tecnològic del 5G serà una gran oportunitat per generar continguts absolutament nous”, afirma Herreruela.
Aquestes són algunes de les conclusions que s'han extret de la taula rodona Entreteniment i cultura en la era poscovid, organitzada per la Mobile Week Barcelona, que ha reunit el director editorial i cofundador de Filmin, Jaume Ripoll; la general manager del Festival de Sitges, Mónica García; la responsable de l’Equip Artístic a la Sala Apolo, Naiara Lasa; el director del Cruïlla Barcelona, Jordi Herreruela; al director d’Innovació i Desenvolupament Corporatiu del Primavera Sound, Daniel Fletcher; i el regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé.
Entre d’altres, els temes a resoldre pel sector són posar en valor l’experiència del públic, no només la qualitat dels continguts que se li ofereix, i aconseguir que tant ‘off’ com ‘on’ sigui més que viable econòmicament, que s’assoleixi la rendibilitat. En paraules del director d'Innovació i desenvolupament corporatiu del Primavera Sound, Daniel Fletcher: "No hem parat de provar i experimentar models i experiències, hem generat molt aprenentatge amb l'únic objectiu de posar solucions sobre la taula que puguin ajudar no només al nostre segment d’activitat, sinó que puguin ser un referent per a tots els actors del sector de la cultura i l’entreteniment", però ara cal que “tot” sigui rendible.
Marcé: "La cultura és una indústria molt resilient amb una gran vocació que sap combinar la creativitat i l'economia de la millor manera possible"
En aquest sentit, el responsable del Primavera Sound i Jordi Herreruela del Cruïlla expliciten que els formats presencials més reduïts topen amb una manca de viabilitat i rendibilitat i, a més, amb l’aplicació dels protocols de control i seguretat “els costos logístics de l’organització d’un esdeveniment s’han disparat”. Fletcher és pregunta si serà convenient repercutir aquest increment als espectadors o si el que cal es instrumentalitzar una xarxa de distribució de tests d’antígens que econòmicament sigui sostenible, a més de ràpida i fiable.
A nivell nacional, el sector cultural va perdre el 29% dels ingressos pressupostats per al 2020 i aquest any també s'espera una forta pèrdua d'ingressos, “perquè l’evolució de la pandèmia i dels procés de vacunació encara és una gran incògnita”. La responsable de l'Equip Artístic a la Sala Apolo, Naiara Lasa, emfatitza que la situació és encara més complexa per a les sales de concert amb un aforament més restringit i amb la necessitat de disposar de nous sistemes de renovació d’aire, per la qual cosa aquests locals encara resten tancats i amb gran part de les plantilles en ERTE i sense un calendari d'obertura encara clar.
Per la seva banda, el regidor de Turisme i Indústries Creatives de l'Ajuntament de Barcelona, Xavier Marcé, destaca que "la cultura és una indústria molt resilient amb una gran vocació que sap combinar la creativitat i l'economia de la millor manera possible". I emfatitza: "la pandèmia ha demostrat que la cultura és bàsica, és l'aliment per al progrés de la societat".