En articles anteriors del Via Empresa revisàvem els trets característics dels paradisos fiscals. A saber: illes petites, despoblades i sense recursos. Però en el mateix text vam aprendre que els conceptes sempre són relatius. El soci de Roca-Junyent, Joan Iglesias explicava com els "paradisos fiscals són una constant en tots els sistemes" i plantejava si no hauríem de considerar a la Comunitat de Madrid un paradís fiscal respecte a Catalunya en la comparativa de taxes que tributen a la baixa a la capital, com l'impost de successions. La disputa entre comunitats per oferir impostos més baixos és una eina de competitivitat per atraure a les empreses, però també a les persones. Així ho planteja l'estudi Descentralització fiscal i mobilitat, publicat per l'Institut d'Economia de Barcelona (IEB), que analitza si existeix una relació entre rebaixa de l'IRPF i la migració de les grans fortunes cap a aquests territoris.
A la premsa trobem amb certa freqüència exemples de multimilionaris que han fixat la seva residència en territoris de baixa fiscalitat. En un dels casos més sonats, l'actor Gérard Depardieu va abandonar la seva França natal per fugir del conegut com "impost dels milionaris". A Espanya, el sistema de descentralització fiscal fixat el 2011 permet a les Comunitats Autònomes canviar els trams impositius sobre la renda de les persones, pel que no cal sortir de l'estat per tal de trobar territoris amb impostos més baixos.
La baixa fiscalitat de Madrid provoca una diàspora de les grans fortunes cap a aquesta comunitat: això és dúmping fiscal
En la comparativa Catalunya – Madrid trobem que el tipus màxim català és del 48% sobre la renda de les persones -el segon més alt de l'estat, només per darrere de Navarra-, mentre que a la capital és del 43,5%, el més baix. Provoca aquesta diferència una diàspora de les grans fortunes als territoris estatals de baixa fiscalitat? La resposta curta és sí.
"Segons les dades observades a l'estudi, veiem que per cada 0,75 punts percentuals de diferència en la mitjana de l'impost augmenta un 2,25% la possibilitat que una persona d'alts ingressos fixi la seva residència a Madrid", explica Dirk Foremny, investigador de l'IEB i un dels autors de l'informe.
L'estudi creua dades de la Seguretat Social per estudiar la ubicació dels contribuents situats en l'1% superior en la distribució d'ingressos laborals i es fixa en els canvis de residència en funció dels tipus impositius de cada regió. D'aquesta anàlisi en sorgeixen conclusions més detallades, com el fet que els autònoms són el col·lectiu més procliu a canviar de residència buscant territoris amb baixa pressió impositiva, mentre que si parlem de sectors, els professionals de la salut, l'immobiliari o les finances són els treballadors més reactius a la competència fiscal.
Mapa dels tipus màxims i màxims d'IRPF per comunitats autònomes
Una estratègia contrària a la recaptació
Els autors de l'informe no dubten en qualificar l'estratègia de les comunitats de baixa tributació com a dúmping fiscal, però de resultats fallits. Segons l'estudi, la rebaixa del tipus impositiu per les grans fortunes té un triple efecte sobre la recaptació: una caiguda per la mateixa rebaixa de l'impost i un efecte pujada tant per l'arribada de nous contribuents com per l'augment de la producció en els que ja hi eren i ara paguen menys impostos. El resultat global, però, és que la recaptació baixa.
Formny: "Per cada caiguda d'un punt en l'IRPF, els ingressos de la Comunitat de Madrid baixen 50 milions d'euros, mentre que els nous contribuents només aporten 9 milions a la caixa"
Foremny hi posa xifres tornant de nou a l'exemple de Madrid. "Per cada caiguda d'un punt en l'IRPF, els ingressos de la Comunitat de Madrid baixen 50 milions d'euros, mentre que els nous contribuents només aporten 9 milions a la caixa", explica.
L'efecte de pujar el tram d'IRPF és just al contrari: "La recaptació impositiva creix de forma mecànica pel simple fet d'haver apujat l'impost, mentre que la recaptació es veu afectada per la disminució en la quantitat d'ingressos que els individus declaren i per la migració que es produeix", explica Foremny. En aquest cas, però, el global de l'operació provoca un augment en la recaptació.
"L'efecte mecànic d'apujar o abaixar impostos sempre té més impacte que la fugida o arriba de nous contribuents", conclou l'investigador.