A la vida mai no pots donar res per segur perquè quan menys t’ho esperes hi ha un gir de guió que trenca tots els plans esbossats curosament durant temps i et torna a la casella de sortida. Un d’aquests punts de gir el vam patir en primera persona els membres de La Milanesa el passat dimarts dia 14, quan ens disposàvem a entrevistar al gran Santiago Segurola. Fins el matí, tot anava com un rellotge, el nostre convidat havia vingut expressament des de Madrid i ja es trobava a la ciutat disposat a deixar anar el seu coneixement davant dels micròfons i les llibretes d’apunts de La Milanesa. El restaurant Fishhh! d’en Lluís de Buen ho tenia tot preparat per acollir-nos durant l’entrevista i el sopar posterior. En resum, tot era a punt.
Però escasses hores abans de la trobada van saltar totes les alarmes: durant el viatge cap a Barcelona, Segurola s’havia trobat malament i només arribar a l’Estació de Sants va prendre la sàvia decisió de fer-se una prova Covid. El resulta va ser positiu, o sigui, negatiu per a ell i per a La Milanesa, de manera que vam haver de suspendre-ho tot a correcuita. El periodista biscaí va haver de buscar un lloc per confinar-se a Barcelona, davant de la impossibilitat de tornar a casa; va optar per un hotel especialment habilitat per a aquests casos a la zona nord de la ciutat, on s’hi ha passat enclaustrat deu dies, el que ens permetem suposar que haurà estat una tortura xinesa per a un home tan actiu i acostumat a moure’s per tot arreu. Però no pateixin, més enllà de l’avorriment d’estar tancat entre quatre parets, el seu estat de salut ha estat prou bo durant tot aquest temps i no s’albira cap seqüela rellevant.
Tothom comença a tenir clar que La Milanesa no s’atura davant de res, així que vam proposar a Segurola de fer la trobada per videoconferència des del seu cau, oferta que amablement va acceptar i el resultat de la qual tenen a la seva disposició aquí al costat.
La conversa la vam dur a terme el dimarts 21, sense que les circumstàncies ens permetessin deixar enrere les angoixes que havíem passat des que la PCR va sortir positiva; si primer els moments de pànic eren causats pels dubtes de si podríem parlar amb Segurola, i així complir amb els nostres seguidors, durant el moment clau els patiments ens els va provocar la tecnologia, que en ple segle XXI continua donant-nos ensurts més sovint del que seria desitjable. Superats els diversos problemes tècnics associats a aquestes aplicacions tan de moda per fer videoconferències, vam procedir a conversar -i a gaudir com a nans- al gran Santiago Segurola.
Dotat d’un discurs sòlid i entenedor, el cronista biscaí va respondre les nostres preguntes amb explicacions profuses sobre qualsevol dels temes plantejats. Durant més d’una hora intensa, per les nostres pantalles van lliscar temes apassionants com la situació del Barça actual -el Titànic, en paraules d’ell mateix-, el període Rosell-Bartomeu, la gestió de Xavi i la jovenalla que s’incorpora al primer equip, la sortida de Messi, el futur del futbol, i per descomptat, noms propis com Joan Laporta, Pep Guardiola, Florentino Pérez o Javier Tebas. No és per ànim d’ensabonar el nostre convidat, però no hi ha dubte que Segurola és avui -i des de fa temps- un dels millors analistes sobre el futbol i tot el que l’envolta, en una elit intel·lectual tan reduïda que no va més enllà de tres o quatre noms. Quan la metàfora queda lluny de ser una figura literària carregosa per esdevenir una eina per comprendre un concepte complex, vol dir que qui l’empra té bon discurs i sap de què parla; aquest és just el cas de Segurola, capaç de comparar el seu Athletic Club dels valors tradicionals amb una botiga de delicatessen davant dels hipermercats que representen els gran clubs europeus. En resum, una conversa per llepar-se els dits, tot i que en aquest cas ens haguéssim vist obligats a permutar el Fishhh! per les nostres respectives llars o caus de confinament.