Nadal és l'època de sopars d'empresa, reunions familiars i d'obrir regals. Però també de la loteria. En només 16 dies, els catalans poden jugar fins a tres sortejos especials: la Lotería de Navidad (22 de desembre), la Grossa de Cap d'Any (31 de desembre) i El Niño (6 de gener). A priori, tenir una butlleta premiada ens pot canviar la vida. Però, què diuen les estadístiques? L'any 2018, un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) va concloure que el 70% dels guanyadors d'una loteria s'havien arruïnat al cap de cinc anys. De fet, hi ha qui no ha d'esperar-se tant de temps: el 85% del que es guanya en premis de loteria es perd durant els primers 30 dies per una falta de cultura econòmica, d'acord amb un informe d'Alfio Bardolla Training Group, una acadèmia internacional formació financera.
Catalunya és un dels territoris de l'Estat que menys gasta en jocs d'atzar: aquest 2024, la despesa mitjana per habitant al Gordo espanyol ha estat de 56,41 euros, molt lluny dels 117 euros que paga una persona de Castella i Lleó, per exemple. Amb El Niño succeeix el mateix: el passat 2024, els catalans van invertir 11,15 euros de mitjana, malgrat ser la comunitat més premiada històricament. A La Grossa no hi ha dades concretes, però la facturació de la loteria de casa nostra ha anat caient amb el pas dels anys, d'ençà de la seva creació el 2013 i de l'esclat de la seva popularitat els anys 2017 i 2018, amb més de 30 milions d'euros de facturació.
De totes elles, la que més diners destina és la primera, amb premis de 400.000 euros al dècim. És el doble del que atorga el primer premi d'El Niño i La Grossa, que reparteix 200.000 euros a la butlleta guanyadora. Ara bé, cal dir que no tots els diners se'ls emporta el beneficiari. Hisenda reté el 20% del premi a partir dels 40.000 euros. Això vol dir que a la loteria catalana, només el primer (200.000 euros) i el segon premi (65.000 euros) han de passar per l'Agència Tributària. Del tercer al cinquè premi (30.000 euros, 10.000 euros i 5.000 euros) no arriben al llindar establert. Amb El Niño succeeix el mateix, mentre que en el cas de la Lotería de Navidad el tercer premi també s'ha de tributar, en ser de 50.000 euros.
Hi ha un 0,001% d'opcions de guanyar el 'Gordo' o la Grossa i un 15% d'optar a un premi o reintegrament, mentre que a El Niño aquesta última possibilitat és del 7,82%
Però, quina és la probabilitat de ser agraciat? En el cas de la Lotería de Navidad i La Grossa només existeix un 0,001% d'opcions de tenir el número guanyador. Dit d'una altra manera, una possibilitat de 100.000, ja que es juga del 00000 al 99999. El percentatge és més elevat si s'opta a qualsevol premi, però tampoc massa: només hi ha un 15% de casos en què el participant s'emportarà un dels premis o un reintegrament del seu dècim. Ara bé, cal extreure d'aquesta equació a El Niño. Aquest és el sorteig on hi ha més opcions de triomfar, donat que ofereix fins a tres reintegraments. Les opcions de guanyar diners, encara que sigui la devolució, són del 38%, mentre que hi ha un 7,82% d'opcions de cantar un gran premi.
Guanyar no sempre és un bon símptoma
Tot i que les opcions són minúscules, encara hi ha opcions de ser agraciats. Però, un cop declarats els premis davant l'administració, què succeeix amb els diners? És la gran pregunta que tothom es fa quan les televisions ens mostren els guanyadors celebrant al carrer. I, malgrat que hi ha respostes de tota mena, la realitat és ben diferent. Segons l'estudi d'Alfio Bardolla, el 80% dels participants dediquen els diners dels premis a tornar a jugar al sorteig, amb l'esperança de tornar a guanyar. Això provoca que el 90% acabi amb un balanç negatiu fins i tot després de rebre milers d'euros.
Darrere d'aquesta circumstància s'amaga un problema endèmic, i és que a l'Estat 1 de cada 7 persones que guanya molts diners està en risc d'arruïnar-se. D'acord amb l'estudi de l'acadèmia, aquest fet és una conseqüència directa de la falta de cultura financera que hi ha al país. Una problemàtica que també detecta la investigació de la UOC i que vincula directament amb l'entorn familiar. "Si una persona ha viscut en una família en què mai no hi ha hagut diners, quan li toqui la loteria els gastarà de seguida perquè no està acostumada a tenir aquestes quantitats", analitza Elisabet Ruiz, professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la universitat. Només cal mirar les estadístiques: dels vencedors de la loteria, únicament un 9% dedica els diners a inversions en actius.
Però aquest impacte es pot mesurar de molts vessants. Segons l'informe de la UOC, el fet d'esdevenir milionari d'un dia per l'altre comporta certs riscos psicològics per a persones de classe baixa, ja que pot conduir a prendre decisions irracionals que acaben desviant-les de la seva vida normal. "Aquesta persona passa a ser expulsat del seu món per convertir-se en un nou-ric, se sent malament, no es reconeix a si mateix ni les emocions i els sentiments, i això en casos extrems pot culminar en una depressió o un suïcidi", explica Francesc Núñez, professor d'Estudis d'Art i Humanitats de la UOC.
José Manuel Calvo i Margaret Loughrey, ambdós guanyadors de sortejos de loteria, van acabar suïcidant-se a causa de depressió
L'hemeroteca així ho confirma. L'any 2003, José Manuel Calvo, guanyador de la Primitiva, va matar-se després de perdre tots els diners que s'havia endut. Però hi ha un cas més recent. Al Regne Unit, el passat 2023, també es va suïcidar Margaret Loughrey, guanyadora d'un premi de 27 milions de lliures de la loteria nacional. Malgrat que va decidir repartir el premi entre familiars i amics, va acabar amb problemes amb la justícia que li van provocar una depressió mortal. Dos casos paradigmàtics que ens recorden que, malauradament, a vegades no és or tot el que lluu.