"Més operadors al mercat, menys preu" manté el president de l'associació, Aureli Sánchez, qui ha lluitat des de la seva empresa, Eternam Serveis Funeraris, perquè "vam trobar que hi havia problemes amb l'Ajuntament perquè volíem entrar al mercat i no podíem perquè hi havia traves, ja que no s'havia actualitzat la normativa dels serveis funeraris".
Arran la seva insistència, al ple municipal del mes de febrer s'ha aprovat una mesura que fa de Manresa la primera ciutat catalana amb serveis funeraris liberalitzats. "Una empresa de Guadalajara, per exemple, podria demanar la llicència d'activitats i per tant, oferir els serveis aquí. Però, al marge de la llicència, el que demanarem és que tingui llicència al seu municipi i, només per aquest fet, ja tindrà permís per operar al nostre", explica a VIA Empresa Joan Calmet, regidor de Barris i Acció Comunitària de l'Ajuntament de Manresa.
El motiu el trobem a l'article 19.1 de la Llei General d'Unitat de Mercat (LGUM) d'abast europeu en la que s'empara Esfune, que estableix que des del moment en què un operador econòmic estigui legalment establert en un lloc del territori espanyol podrà exercir la seva activitat econòmica en tot el territori, mitjançant establiment físic o sense ell, sempre que compleixi els requisits d'accés a l'activitat del lloc d'origen, fins i tot quan l'activitat econòmica no estigui sotmesa a requisits en aquest lloc…".
Contemplar la rebaixa de preus
"La liberalització ha de repercutir en una rebaixa dels preus dels serveis funeraris com va passar amb la telefonia mòbil, etc. Però a la pràctica, ja veurem com acaba repercutint que hi hagi més competència", continua explicant Calmet. Abans del canvi normatiu –que encara ha de passar per alguns tràmits administratius-, a Manresa operaven tres empreses funeràries: Funerària Fontanova de Fontanet i Sunyé (està dins del grup Áltima, Servicios Funerarios), Funerària Fontal S.A (de l'empresa Mémora) i Funerària del Bages.
Aquesta última, l'empresa més petita de les tres, assegura que "no ens amoïna molt, però tindrem menys a repartir". Ho explica Carles Velasco, el seu responsable, qui no s'aventura a estimar si el canvi els perjudicarà més o menys. "De les tres empreses que hi ha, cadascú té els seus clients, i els nostres són clients bastant fidels, que venen per amistat, als que ja hem tractat amb algun altre familiar... però potencialment ens pot afectar perquè ens pot traure clients", explica.
 |
| Regidors al ple en què Manresa ha aprovat la mesura. M. Martí (ACN) |
Tanmateix, com explica Aureli Sánchez, "obrint el mercat de Manresa poden entrar altres empreses. Evitar l'agreujament que hi havia implica que contra més empreses hi hagi, els preus baixaran més, com hem vist amb les operadores de telefonia". Sánchez s'aferra a un estudi presentat per Esfune, el qual estima que si hi hagués més operadors, a cada servei funerari hi hauria un estalvi de 1.000 euros, una xifra per sota dels 4.000 euros que costa de mitjana actualment contractar un servei complet.
Una altra de les conseqüències d'aquest canvi normatiu és que si la família vol que el difunt passi pel tanatori i la seva empresa no disposa de tanatori, haurà de parlar amb les empreses que sí en gestionen, com apunta el regidor Calmet. "A cap metge l'obliguen a tenir un hospital per poder exercir, no? Doncs tenir un tanatori no ha de ser obligatori", matisa Sánchez qui argumenta que "amb la nova normativa, les empreses no es veuran obligades a disposar d'un tanatori". Una inversió que també han quantificat: caldria una inversió d'1,5 milions d'euros per muntar un tanatori a Manresa, "i això només està a l'abast d'empreses molt grans", repeteix Sánchez.
Barcelona, Girona, la pròxima ciutat?
A la ciutat de Girona, Esfune també ha presentat una instància a l'Ajuntament per exigir que la normativa s'adeqüi a l'europea. I la lluita d'Esfune també s'estén a Barcelona, perquè si construir un tanatori nou a la capital del Bages supera el milió d'euros de cost, els seus estudis estimen que a la capital de Catalunya la xifra pot aplegar als 9 milions d'euros. Aquest passat 3 de febrer han presentat una queixa formal a la Síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vilà, que s'hi suma a les altres dues instàncies presentades –al desembre de 2015- al consistori barceloní per exigir a l'Ajuntament l'adequació dels serveis municipals de serveis funeraris a la LGUM.
"Estem treballant en l'actualització de l'ordenança de serveis funeraris per evitar les traves actuals a les petites funeràries", ha apuntat recentment el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerard Pisarello, en declaracions recollides pel diari Ara. I és que l'estudi de l'Associació Esfune estima que, amb la liberalització del sector, es podria aconseguir un estalvi d'entre un 20% i 35% en els serveis funeraris de gamma mitjana de Barcelona que, segons les seves xifres, se situen de mitjana en els 2.500 euros.
En resum, a la pregunta de quan costa morir-se, hauríem de contestar que depèn de la ciutat on ho fem.