Durant els últims anys, hi ha un tema que està protagonitzant, amb permís de l'habitatge, la política de l'Estat. Es tracta de la proposta de reducció de la jornada laboral de 40 a 37 hores i mitja que planteja el govern de Pedro Sánchez. Una mesura que ha generat molt rebombori per diferents causes: l'absència de les patronals a la taula negociadora, la possibilitat d'escurçar a quatre dies la setmana laboral o les divergències pel que fa a l'impacte de la mesura en són algunes.
Recentment, l'exsecretari general de Cecot entre 1988 i 2021, David Garrofé, va criticar a L'empresa al dia, el pòdcast de VIA Empresa, que tot plegat era "populisme barat". El motiu està directament relacionat amb el contingut de la proposta. Garrofé va considerar que el plantejament és erroni, donat que no té en compte allò que recullen els convenis laborals: les hores anuals treballades. "S'hauria de parlar de retallar les hores a l'any i després que cada empresa decideixi com vol aplicar aquesta reducció", va afirmar.
Més enllà de les diferents opinions i posicionaments, el debat sobre la rebaixa de les hores treballades a la setmana s'ha instaurat amb força. Ara bé, aquesta discussió no és nova. Diferents països de l'entorn europeu ja la van tenir en el seu moment (de fet, alguns ja van prendre mesures a finals del segle passat) i van aplicar aquesta retallada. Cal dir, però, que no existeix un model únic. Cada país ha ajustat la proposta segons la seva realitat i d'acord amb les necessitats del seu mercat laboral.
Europa, motor de canvi
En un context en què la productivitat és el gran repte a resoldre per la Unió Europea (UE), alguns estats han apostat per la reducció de la jornada com a mecanisme d'eficiència que impulsi el rendiment. No cal anar-se'n massa lluny: a França, la llei fixa en 35 hores el temps que es treballa cada setmana. El cas francès és únic perquè és vigent des de l'any 1999, és a dir, molt abans que molts països comencessin proves pilot. La idea va sortir bé, però a mitges: malgrat que es van crear 350.000 llocs de treball nou, el govern s'havia marcat com a objectiu assolir els dos milions.
Quatre anys més tard, el 2003, el seu veí del nord, Bèlgica, va adoptar una fórmula similar. En aquest cas, però, la retallada va ser més sensible i es va aprovar una jornada de 38 hores setmanals. La proposta de l'executiu era donar més temps lliure als treballadors sense haver de sacrificar el salari. Fa un any, el govern va anar un pas més enllà i va proposar concentrar en quatre dies el total de la setmana. Com ho farien? O bé treballant dues hores més cada dia (un total de nou i mitja), o bé acumulant hores extra durant una setmana i compensar-les la següent. El projecte va fracassar i només el 0,5% dels treballadors del país va demanar acollir-se al model.
A Islàndia, la iniciativa va funcionar amb un èxit rotund i el 2024 l'executiu va aprovar legislativament la mesura
Anem encara més al nord. Concretament, a Islàndia. Allà, el govern de Reykjavík va dur a terme una rebaixa de 40 a 35 hores setmanals distribuïdes en quatre dies. Ho va provar entre el 2015 i el 2019 amb 2.500 treballadors, sense tocar el salari. La iniciativa va funcionar amb un èxit rotund i el 2024 l'executiu va aprovar legislativament la mesura. Des de llavors, més de la meitat de treballadors del país han demanat acollir-se a aquest nou paradigma, la taxa de desocupació s'ha reduït i la de productivitat ha augmentat.
Però si parlem de conciliació entre vida laboral i personal, els Països Baixos són el referent absolut. És l'estat europeu en què menys es treballa (no arriba a la mitjana de 31 hores), amb un sou mitjà de 3.471 euros mensuals i una taxa d'atur tres vegades inferior a la que hi ha a Espanya. Només el 3,6% del país està sense feina. Quin és el seu secret? La flexibilitat horària, el teletreball o la facilitat de canvis horaris.
Finalment, hi ha altres exemples com Dinamarca, Itàlia o Noruega que ja estan treballant amb el model que ha proposat el govern espanyol i han passat de 40 a 37 hores i mitja.
Més enllà d'Europa: el cas japonès
Si parlem de models laborals, és impossible no pensar en el Japó. Tradicionalment, sempre s'ha vist a l'estat nipó com un dels més durs pel que fa a condicions de feina. Aquesta dinàmica ha portat el país a una davallada de la natalitat que ja preocupa al seu govern. Per aquest motiu, el passat desembre van proposar implementar la jornada de quatre dies. Cal destacar que en aquest cas no es proposa retallar les 40 hores legals, sinó alliberar un dia de la setmana.
La mesura començarà a aplicar-se a partir de l'abril d'aquest 2025 i serà complementada per una altra: la llicència parcial per cura de nadons. D'aquesta manera, el Japó permetrà els seus treballadors escurçar la seva jornada laboral a només dues hores cada dia. Aquesta proposta, però, ja s'ha començat a aplicar.
Sud-àfrica s'ha convertit en el primer país africà que prova la setmana laboral de quatre dies
A més del Japó, hi ha altres casos paradigmàtics. Austràlia també disposa d'una setmana amb menys hores treballades que a Catalunya (38 hores), encara que de moment s'han mantingut els cinc dies a la setmana. D'altra banda, Sud-àfrica va esdevenir el primer país d'Àfrica que va provar el model de quatre dies. En aquest cas, però, amb només sis empreses. Tot i això, els resultats van ser notables: el 92% de les firmes va apostar per mantenir el model, l'absentisme laboral es va reduir un 9% i les dimissions van caure un 11%.