Diuen que Maria Àngels Vallvé i Ribera (Barcelona, 1942) és la dama del parquet. El 1971 va ser la primera dona a aprovar l'oposició d'agent de canvi i borsa a Espanya en un món en què el requisit per ser diplomàtic, notari o broker era ser "baró i espanyol". Llicenciada en Economia i amb uns inicis a l'empresa familiar dedicada al negoci de coure, va impulsar posteriorment la gestora de fons GVC Gaesco en un món de "corbates" al cor de la Diagonal de la ciutat comtal. Un despatx que visita cada dia, matí i tarda, als 83 anys i que ho combina amb la seva gran passió: la família, la música i les escapades a l'Alta Garrotxa. En un matí plujós de març, Vallvé rep a VIA Empresa a les seves instal·lacions i reclama valentia en un món de turbulències geopolítiques, mentre que es mostra partidària d'introduir quotes de gènere en les organitzacions. Definida per a molts companys com una professional enèrgica, crítica, agraïda i amb amor té clar que cal més cultura financera a la societat i envoltar-se de gent modesta i amb ganes d'aprendre.
Una de les oposicions més inaccessibles que ha existit mai és, sense cap mena de dubte, la d'agent de canvi i borsa. A més, vostè va ser pionera perquè es va convertir en la primera dona agent de borsa a Espanya el 1971. Què la va portar a aquesta situació i a voler-se dedicar a aquest àmbit?
Quan vaig acabar la carrera d'Economia vaig tenir una primera feina en l'empresa familiar que era metal·lúrgica i, per tant, tenia com a primera matèria el coure. Aquest metall té un preu molt fluctuant ja que cotitza diàriament en molts mercats, com ara Londres, Nova York i Chicago. Em va atraure molt aquest món i d'aquí vaig fer el salt a la borsa arran de la convocatòria d'unes oposicions d'agents de canvi i borsa on per primera vegada a la història aquesta institució permetia que hi poguessin accedir dones. El suport del meu marit, Joan Hortalà, va ser crucial perquè em va esperonar a acceptar aquest repte. I, durant l'octubre de 1971, vaig entrar a formar part del Col·legi d'Agents de Canvi i Borsa de Barcelona.
Fins i tot, aquest succés va ser tan novedós que em volien fer entrevistes als diaris de l'època, però ho vaig declinar de seguida (riu). Era una oposició de mèrits i no volia que el fet de ser dona fos un mèrit addicional o, fins i tot, contraproduent.
És fàcil moure's en un món en què durant els anys 70 i 80 ha estat protagonitzat, en moltes esferes professionals, per homes? Quins han estat els seus grans aprenentatges?
És qüestió de proposar-s'ho. Haig de confessar que vaig ser ben rebuda a la borsa, amb tot de gentilesa i educació, però amb uns somriures burletes que feien suposar que no confiaven en la meva capacitat i continuïtat per exercir aquesta professió. Vaig haver de demostrar que en sabia i que estava preparada, cosa que es donava per descomptat respecte als companys de la meva promoció, que tots eren homes.
"El primer dia de borsa vaig ser ben rebuda, amb tot de gentilesa i educació, però amb uns somriures burletes"
A més, si el 1971 vostè es va atrevir a ser transgressora, 30 anys després va repetir la jugada quan va formar part del primer grup de dones admeses al Cercle del Liceu, club privat vinculat estretament al teatre barceloní. Sempre trencant límits.
De ben jove havia assistit a les funcions d'òpera del Liceu on els meus pares eren grans aficionats. De fet, el meu progenitor també era soci del Cercle i recordo amb simpatia els berenars que celebraven a la institució. M'ho van proposar i, efectivament, vaig formar part del primer grup de dones que accedien a ser sòcies d'aquesta entitat. Una fita més.
Tornant a la seva trajectòria professional, molts companys la defineixen com una professional enèrgica, crítica, agraïda i amb amor. Què és el que més li agrada de la seva feina? I com és el seu dia a dia?
Agraeixo molt que em defineixin així (somriu). M'agrada la meva feina i és interessant parlar amb els nombrosos col·laboradors, professionals i clients que volen un assessorament per les seves inversions.
L'aprenentatge és continu en el dia a dia, des de la comprensió del mercat (que mai és completa), fins a aprendre les noves tecnologies que ens fan avançar en els processos administratius i ajudar en les preses de decisions. M'omple tant la meva feina, que vinc cada matí i tarda a l'oficina i m'encanta combinar-ho amb la família o la música. O, almenys, ho intento.
Suposo que deu estar contenta amb els bons resultats de la seva organització. Ho explicàvem a VIA Empresa, que GVC Gaesco va obtenir un benefici net de 2,7 milions d'euros el 2024 i va incrementar els seus ingressos un 11%. Així doncs, la companyia va arribar als 23 milions d'euros de facturació. Van ser complicats els inicis de la seva companyia? I cap a on es dirigeix?
Seré sincera. Els inicis no van ser fàcils, ja que estàvem acostumats a treballar en un entorn quasi monopolista i de sobte el 1989 ens vam haver de convertir en societats anònimes i competir amb les grans estructures del món financer. A poc a poc i mitjançant aliances i fusions som ara el grup GVC Gaesco, amb experiència de molts anys i amb un equip de grans professionals i també de joves plens d'il·lusió i coneixements del segle XXI.
"Som una companyia molt rellevant a Catalunya i Madrid. La seu més important està a Barcelona"
Pels que ens desconeguin, som un grup mitjà en el món financer i tractem d'oferir a l'estalviador solucions de tota mena perquè pugui preservar el seu capital i el rendibilitzi d'acord amb el risc que pugui o vulgui assumir. Oferim des de la possibilitat d'actuar directament en els mercats, a fer-ho a través de l'assessorament o mitjançant una gestió de patrimoni.
Som una companyia molt rellevant a Catalunya i Madrid. La seu més important està a Barcelona, però també tenim oficina a la capital espanyola i un altre establiment a València. A més, comptem amb molts agents financers a Valladolid, Sevilla, Oviedo, Saragossa i, per descomptat, a moltes ciutats catalanes.
En diverses entrevistes ha detallat que va comprar els seus socis GVC quan l'Iraq va envair Kuwait, i va comprar Gaesco (en aquells moments era la competència) durant l'esclat de Lehman Brothers, el 2008. És moment de ser valents i d'invertir en temps en què la geopolítica és la gran protagonista?
Sense cap mena de dubte, per continuar creixent fa falta un avançament orgànic, però també convé aliances inorgàniques. Des de GVC Gaesco sempre hem fet noves adquisicions i aliances en èpoques molt difícils, com les que ha esmentat. Potser sí que és el moment d'actuar tenint en compte els reptes geopolítics que avui dia existeixen.
Quin és el millor sector per invertir en aquests moments? I el que potser és millor evitar?
No és fàcil de respondre aquesta pregunta. En èpoques com les actuals és difícil veure quins seran els sectors més beneficiats o perjudicats de les decisions polítiques que puguin fer les grans economies mundials. No hi ha cap dubte que un dels sectors més interessants és el tecnològic. Desgraciadament, crec que, malgrat no estigui d'acord perquè no compleixen els principis d'ESG (environmental, social and governance), és molt rendible el sector dedicat a l'armament i la defensa.
"Malgrat no complir els principis d'ESG, és molt rendible d'invertir en el sector d'armament i defensa"
Ara bé, les decisions que prenen els nostres gestors en els fons d'inversió o en carteres gestionades es basen més en sectors de determinades empreses que estudien la situació de la seva companyia, les seves perspectives, la seva activitat o la valoració que li dona al mercat. A GVC Gaesco, amb professionals com Jaume Puig, intentem veure en persona els equips directius de les cotitzades i, juntament amb aquestes circumstàncies, prenem la decisió de si invertir o desinvertir.
També és molt rendible el sector turístic i, de fet, nosaltres tenim un fons dedicat a les companyies que treballen en aquest sector. No n'hi ha pràcticament cap al món i la prova d'això és que des del Japó ens han contactat per ajudar-los en l'assessorament d'un fons similar. A més, oferir un fons de turisme des de Barcelona queda rodó, ja que som molt coneguts en aquest àmbit.
On invertiria 50.000 euros? I un milió d'euros?
O fins i tot 100 euros (riu). Es pot començar a invertir amb poca quantitat. Primer s'ha de saber com és la persona que inverteix, quin és el seu perfil o necessitats. Però si que en general podria ser una cartera d'obligacions i accions i unes quantes participacions de fons d'inversió. Per exemple, una persona jove que tingui ingressos modestos, pot invertir 100 euros cada mes en un pla d'inversió.
"Si una persona no pot dormir perquè la borsa ha baixat és que ha d'anar a una inversió molt més conservadora"
I el més important, sovint comenta que és clau que la persona inversora pugui dormir tranquil·la.
Efectivament, aquest concepte es diu sleeping point. Que si un dia la borsa baixa per un motiu concret, la persona pugui dormir i no la trasbalsi en la estabilitat del dia a dia. Encara més, si una persona no pot dormir per aquest motiu és que ha d'anar a una inversió molt més conservadora.
Quina és la seva gran lliçó després d'aquests 50 anys d'aprenentatge en el mercat?
Crec que s'ha de ser molt modest a la vida. Mai en sabem prou de res. El mercat és una realitat on conflueixen les voluntats de tants milions de persones, que no saps mai com reaccionar. I no pots ser dogmàtic en aquest cas. Per altra banda, cal saber envoltar-se de bons professionals i de bones persones, per sobre de tot.
I ara és el torn de Catalunya. Si es mira el seu arbre genealògic, el seu avi era Joaquim Ribera Barnola (de Metalls i Platerías Ribera, que encunyaven la pesseta) i el seu pare Joan Vallvé Creus, gerent de la mateixa companyia i cofundador d'Òmnium Cultural, que va presidir entre el 1978 i el 1984. Cap a on va econòmicament Catalunya? Fa pocs dies hem vist que la Fundació "la Caixa" ha tornat la seu a Barcelona, a pocs metres d'on ens trobem actualment fent l'entrevista.
Ens trobem en un moment més tranquil a Catalunya, combinant la nostra identitat catalana dins d'un marc espanyol i europeu. Penso que estem en un moment de recuperació important de la nostra activitat econòmica. I també ho hem vist amb l'èxit del Mobile World Congress 2025 aquesta setmana. Sento orgull quan dic que sóc de Barcelona. Anem per molt bon camí.
La tardor de 2017 va ser un moment complex per a vosaltres?
Va ser un moment molt complex en molts sentits. El meu pare va fundar Òmnium Cultural i el meu marit, Joan Hortalà, havia sigut secretari general d'Esquerra Republicana (ERC) i alguns mitjans de comunicació ho van aprofitar per dir mitges veritats o, directament, mentides. Nosaltres no preguntem la ideologia dels nostres clients, només necessitem estabilitat per dur a terme la nostra feina. El nostre hòlding té seu a Barcelona, com també la nostra gestora. A Madrid hi tenim la part de l'associat de valors. És a dir, agraïm la bonança econòmica i estabilitat dels últims mesos. I ho concloc: s'ha de ser tolerant amb totes les idees, però que no facin mal als altres.
"Nosaltres no preguntem la ideologia dels nostres clients, només necessitem estabilitat per dur a terme la nostra feina"
En el marc del 8 de març, Dia de la Dona, està a favor de les quotes de gènere a les empreses?
Haig de confessar que fa anys estava en contra de les quotes de gènere en les organitzacions, però ara hi estic d'acord. Si hi ha una facilitat i oportunitat, més dones hi entraran. Tenim a moltes dones amb molts mèrits i capacitats que compleixen perfectament el seu rol. Això sí, el que més em sorprèn és que a vegades m'han donat premis per la meva trajectòria professional i tots els membres del jurat eren homes.
A més, sovint es parla de grans dones professionals que es troben en càrrecs intermedis. Com es pot promoure que el gènere femení lideri més companyies?
Crec que fa falta molta meritocràcia i les oposicions són perfectes per a la igualtat. Encara més, en moltes d'elles les dones ocupen les primeres posicions de valoracions i resultats. A més, quan t'han de qualificar per entrar en un consell d'administració o un comitè de direcció és més difícil perquè hi ha molta subjectivitat. Crec que és qüestió d'anar treballant i anar-s'ho creient. Anem pel bon camí.
Un breu qüestionari final:
- Qui l'inspira? Els meus avantpassats, sobretot els meus avis que eren grans emprenedors. O els meus pares plens d'estimació i al mateix temps disciplina per educar i afrontar el futur.
- Últim llibre que ha llegit: Mesa para dos de l'escriptor Amor Towles. Un conjunt deliciós de sis contes amb un estil elegant.
- Una sèrie o pel·lícula que recomanaria per endinsar-se en el món de les finances? S'han produït moltes pel·lícules que són exagerades. Una de les que més m'ha impactat, però perquè reconec que té una base ètica és Margin Call estrenada el 2011 i dirigida per J. C. Chandor.
- Un dels moments en què s'ha sentit més orgullosa de la seva trajectòria: Penso que ho he fet el millor que he pogut en cada moment. Aquest afany, jo crec, de perfeccionisme és el que també et mou cada dia per ser millor. Agraeixo molt les mostres d'afecte i reconeixement que he tingut per part de l'Institut Català de Finances, l'Institut d'Analistes Financers o el Col·legi d'Economistes de Catalunya.
- Dues empresàries a qui no perdre la pista: Imma Amat (Amat Immobilaris) i Silvia Alsina (Roman). Són dones espectaculars a qui no perdre'ls la pista.
- Si tornés a tenir 18 anys, què li agradaria estudiar? Em va encantar estudiar Economia. Ara bé, si pogués estudiar de nou apostaria per conèixer més idiomes, com l'àrab o aprofundir en la carrera d'Història.
- El millor racó de Catalunya per perdre's: l'Alta Garrotxa. És unica.