• Economia
  • Maria José Fernández (AECE): "Cal millorar les infraestructures per atraure més empreses a l'Ebre"

Maria José Fernández (AECE): "Cal millorar les infraestructures per atraure més empreses a l'Ebre"

La presidenta de l'Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE) reivindica el potencial d'un territori de petites empreses de caràcter familiar, amb alguns reptes pendents

Maria José Fernández és presidenta de l'Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) | Cedida
Maria José Fernández és presidenta de l'Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) | Cedida
Gemma Fontseca, cap de redacció de VIA Empresa | VIA Empresa
Cap de redacció
Tortosa
19 de Febrer de 2025
Act. 19 de Febrer de 2025

Maria José Fernández (1969) és gerent de l'empresa Mobles Polo de Santa Bàrbara (Montsià) i actual presidenta de l'Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE), una agrupació nascuda sota la inquietud d'un grup d'empresaris de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Amb seu a Tortosa i amb reunions periòdiques, des de l'AECE impulsen l'emprenedoria d'una zona singular amb forta presència agrícola. Fernández, que ocupa el càrrec des del 2018, confessa en una entrevista a VIA Empresa que la "qualitat humana i empresarial obre fronteres", a més de definir les Terres de l'Ebre com un paradís.

 

Un qüestionari breu:

Defineixi les Terres de l'Ebre amb una paraula: paradís.

 

Un repte per al vostre territori: l’execució de la millora de les infraestructures perquè ens permetrà l’arribada de més empreses al territori i millorar la retenció del talent, puix que molts joves es traslladen a Tarragona o Barcelona.

Tres empreses per treure'n pit: Frigorífics Lluís, Kronospan (del sector de la fusta) i la Central Nuclear d’Ascó.

El sector del moment: el sector dels mobles i de les matèries primeres.

Una personalitat destacada, del passat o del present: No em puc quedar amb una sola persona perquè em posaria en un bon embolic (riu). Així que faré èmfasi en tots els treballadors que hi ha darrere de la gastronomia i el turisme de les nostres terres. És rellevant pel nostre territori comptar actualment amb quatre estrelles Michelin.

Una lliçó apresa recentment: que hem de continuar apostant per la qualitat, humana i empresarial, ja que obre fronteres.

Si visito l'Associació d’Empresaris de les Comarques de l’Ebre (AECE) d'aquí a cinc anys, com us agradaria que us trobés? Que, per fi, les infraestructures hagin millorat i que més empreses apostin pel nostre territori. 



Nascuda el 1997, l'Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE) busca la participació de totes les empreses -independentment de la seva dimensió i activitat-, així com tots els gremis o associacions sectorials de les Terres de l'Ebre. A més, des del juny de 2018 és l'actual presidenta, mentre porta dos mandats al capdavant. Quants socis sou i quin és el vostre valor afegit pels empresaris de la comarca?

L'Associació d’Empreses de les Comarques de l’Ebre (AECE) va néixer fa gairebé 28 anys, de la inquietud d’un grup d’empresaris de diferents poblacions del territori, amb l’objectiu d’aplegar esforços individuals al voltant d'un projecte col·lectiu. Actualment, comptem amb 190 empreses directes i més de 500 indirectes, que tenim a través de gremis i col·lectius. Som una associació intersectorial de micro, pime i grans empreses.

Al darrere hi ha un equip d’empresaris i empresàries i equip tècnic que treballa amb diferents projectes per donar servei i cobrir les demandes de les nostres empreses. A més, som l’únic agent econòmic i social que representa les quatre comarques de l’Ebre (Baix Ebre, Montsià, Ribera d’Ebre i Terra Alta).

L’economia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre continua creixent, amb un augment del PIB del 3,9% el 2024, impulsat per la demanda interna, la recuperació de les exportacions i la millora de l’agricultura a l’Ebre. Què feu per promoure, encara més, l'economia de les Terres de l’Ebre?

En primer lloc, juguem un paper crucial en la promoció de l'economia. És a dir, fomentem l’associacionisme empresarial a través d’informació, jornades de formació i networking. Encara més, donem suport i dinamitzem les empreses, participem i col·laborem amb l’Administració per a la prospecció de necessitats i fomentem el desenvolupament econòmic.

Actualment, formem part de l’Òrgan de Governança dels Fons de Transició Nuclear i de la Secretaria Tècnica de la Xarxa Impuls dels Fons de Transició Nuclear. Aquests fons tenen com a finalitat impulsar l’economia i facilitar una transició justa a les zones impactades pel tancament de l’activitat nuclear. Per ser clars, treballem per tirar endavant projectes empresarials orientats a la transformació, la reindustrialització, l’economia verda, la creació de llocs de treball i la promoció econòmica.

A les Terres de l’Ebre té gran rellevància el sector primari. Pels que no coneguin de prop la zona o hi hagin vingut esporàdicament, quines són les singularitats del teixit empresarial de les Terres de l'Ebre?

És important destacar el sector primari, especialment l’agricultura (arròs, olivera i cítrics) i la pesca. La indústria agroalimentària és molt potent, sobretot amb el creixement de l’oli d’oliva com a producte estrella. També comptem amb un sector serveis molt fort, amb àmbits com la distribució, turisme o construcció, entre molts altres.

"Treballarem per tirar endavant projectes empresarials orientats a la transformació, la reindustrialització, l’economia verda, la creació de llocs de treball i la promoció econòmica"

Predomina la micro i petita empresa, moltes de caràcter familiar, a les quals donem suport des de l'AECE a la transformació i transició dels relleus generacionals. Tenim un turisme fort i atractiu, gràcies a la riquesa que ens aporten el Parc Natural del Delta de l’Ebre i el Parc Natural dels Ports.

Podríeu identificar les principals companyies i casos d'èxit?

Algunes de les principals companyies són Frigorífics Lluís, com a empresa de distribució i Gràfiques Salaet, fabricants d’envasos de paper i cartó per a la indústria alimentària. Aquestes són un gran exemple de la diversitat industrial al territori.

Quin és el present i futur de l'economia de l’Ebre? Al darrer congrés de Fepime vau destacar la dificultat per implantar noves empreses a les Terres de l’Ebre. Què caldria millorar en aquest sentit?

Com he comentat abans, les Terres de l’Ebre es troben en un moment de nous reptes, però ple d’oportunitats per al desenvolupament futur. Anem cap a un model de desenvolupament sostenible que busca equilibrar el creixement econòmic amb la preservació del medi ambient i la millora de la qualitat de vida dels que vivim aquí. Som un territori amb un gran potencial de creixement i, per tant, col·laborem per assolir un desenvolupament sostenible. Volem que sigui fàcil anar i tornar i que la distribució de productes sigui molt àgil.

L’economia de les Terres de l’Ebre creix, però l’accés a l’habitatge i l’atur segueixen sent grans reptes. De fet, el preu de l’habitatge a les Terres de l’Ebre ha augmentat considerablement. Si l’any 2021 era de 995 euros, el 2022 va pujar als 1.063 euros i l’any 2023 s’ha situat als 1.059 euros. Una altra inquietud és la incapacitat per retenir el talent jove, com ha esmentat anteriorment, que marxa a Barcelona o Tarragona. Quines són les principals reivindicacions del territori?

Sense cap mena de dubte el problema de l'habitatge afecta a tots els catalans, com també la retenció del talent en algunes comarques. Crec, per tant, que les millores d’infraestructures són vitals al territori per poder transformar-lo, millorant-ne la competitivitat i atraient tant talent com inversions. El 2024, en un acte conjunt entre l’AECE i Foment del Treball, el president Josep Sánchez Llibre i una servidora, vam fer una reivindicació pública de les necessitats en infraestructures al territori. Aquestes són, bàsicament quatre. La primera, l'ampliació del tercer carril de l'AP-7 entre Amposta i l'Hospitalet de l'Infant per crear una sortida d'autopista a la comarca del Montsià; la segona fa referència a una millora urgent de la freqüència de trens i del servei ferroviari en general entre Tortosa i Barcelona; en tercer lloc, cal recuperar que l'Euromed s'aturi a l'estació de l'Aldea i implementar alhora una estació de mercaderies a l'estació esmentada i, finalment, fer efectiva la prolongació de l'autovia d'Alcanyís (A-68).

Finalment, per què formeu part de Foment del Treball? Què espereu de la vostra unió amb Consell Pime?

Fa més de 15 anys que anem acompanyats de Foment del Treball i, actualment, tenim representació tant a la Junta Directiva com al Comitè Executiu. Estem convençuts que és l’aliat perfecte per poder capacitar les nostres empreses davant les seves demandes i necessitats. Avui en dia, un empresari i empresària no ho té gens fàcil i volem ser l’organització empresarial en la qual se sentin representants i només, sota el paraigua de Foment del Treball ens és possible.

"Cal una millora urgent de la freqüència de trens i del servei ferroviari en general entre Tortosa i Barcelona"

Apostem 100% pel Consell Territorial de la Pime, que és un òrgan dins de Foment del Treball creat per donar suport, oferir serveis i informació i formar part, juntament amb les 19 organitzacions territorials de Catalunya. Això, sense cap mena de dubte ens aporta un pes important de representativitat que aconseguirà la millora del teixit empresarial i en concret, el del nostre territori.