Aquesta és una entrevista inèdita de VIA Empresa amb Maria Teixidor (Barcelona, 1975) que ha tingut un final inesperat. Poques hores abans de l'hora prevista de publicació, Teixidor ha deixat el càrrec de presidenta del Circuit de Barcelona-Catalunya que ostentava des de fa un mes i mig. El tuit de Teixidor en resposta a la fotografia del passat 1 d'agost amb la ja exconsellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, -la seva gran impulsora pel càrrec- ha agafat per sorpresa a pràcticament tothom: "Ha estat curt però intens. Un plaer conèixer l'extraordinari equip del Circuit de Catalunya. Molta sort!". Tot un simbolisme.
La versió oficial és que "és un tema personal i contractual". El nou conseller d'Empresa i Coneixement, Ramon Tremosa, ha lamentat públicament "la decisió personal" i ja s'ha postulat com a president de l'empresa que gestiona el Circuit de Barcelona-Catalunya. Tot i això, fonts de VIA Empresa asseguren que "Teixidor representava la professionalització de la gestió del Circuit i que desafortunadament es tracta d'una nova decisió política".
Precisament per política, Chacón ja no és consellera de la Generalitat i Teixidor tampoc seguirà al capdavant del Circuit. Tot plegat, en plena pandèmia i en un dels moments clau de la temporada i és que aquest diumenge se celebra Moto GP al Circuit de Montmeló. VIA Empresa va moderar a principis d'aquesta setmana una ponència amb Teixidor en el marc del BizBarcelona i del Barcelona Startup Congress i poc després, vam mantenir una llarga conversa amb ella.
Maria Teixidor és CEO de Vuca Solutions i ja expresidenta del Circuit de Barcelona-Catalunya. Empresària i advocada per la UPF, està especialitzada en mediació i resolució de conflictes i ha desenvolupat gran part de la seva carrera entre empreses culturals i startups. Cofundadora de Red Points, B-Resol o vocal TIC i de Dret a l'ICAB, Teixidor va fer història al Barça convertint-se en vicepresidenta i en la primera dona amb el càrrec de secretària de la junta directiva del club. Ferma defensora del futbol i l'esport femení.
Aquí teniu l'última entrevista amb Maria Teixidor abans de la seva dimissió al capdavant del Circuit de Barcelona-Catalunya. "La falta de diàleg enquista els problemes i ens impedeix tirar endavant des del pragmatisme i allò que importa. La veritat no està mai a cap bàndol i la història s'ha encarregat d'explicar-ho per activa i passiva. El món no s'ha dividit mai entre bons i dolents perquè això és una realitat de conte infantil. La realitat és sempre molt més complexa", assegura.
Com es va gestar la seva presidència al Circuit de Barcelona-Catalunya?
Després de la meva sortida del Barça, vaig parlar amb la consellera Àngels Chacón que tenia una visió molt clara de com s'havia de transformar el Circuit. Mantenir l'activitat i l'impacte en el teixit empresarial i el territori, però donar-hi una volta més. La necessitat de la transformació digital cap a un món de futur que serà diferent del que coneixíem. Amb la consellera havíem treballat alguns temes sobre dona i empresa durant la meva etapa al Barça i em va fer una proposta engrescadora d'innovació, construcció i futur. No vinc del motoesport i sempre fa respecte un món que arrossega tanta passió de gent que en sap molt. Parteixes d'aquest punt de desavantatge.
Desavantatge o avantatge?
Totes dues. Les mirades sobre una mateixa realitat han de ser diverses i qüestionar tot allò que s'ha fet sempre d'una forma determinada. Només així es poden detectar punts de millora. No vinc del món del motoesport, però sí que tinc experiència en esport, entreteniment i elit de grans esdeveniments. He estat 5 anys en un club de primer nivell vivint realitats impactants.
"El Circuit té la mala premsa d'una empresa pública deficitària, però aquesta lectura és molt limitada"
Presidència executiva?
La presidència era representativa, però jo sóc una persona de projectes, m'agrada treballar per fer i no figurar. Aquest va ser l'acord: una presidència executiva amb tres eixos de treball. Quins? La governança d'una empresa pública -una realitat amb pros i contres-, renovació dels contractes grans del Circuit com la Fórmula 1 i Moto GP que donen sentit esportiu a la instal·lació i generar aliances noves per trobar sinergies i vies d'inserir el Circuit en converses importants de transformació de la societat cap a la sostenibilitat, digitalització i un món més líquid i pla.
Quin és l'impacte econòmic del Circuit?
El Circuit té la mala premsa d'una empresa pública deficitària, però aquesta lectura és molt limitada. És una empresa pública i el sector públic fa inversió deficitària per definició perquè no està anant al mercat. Estem fent inversions perquè creiem que són importants per a la societat. Fa 30 anys es van portar a casa nostra uns premis i uns esdeveniments esportius que fan un efecte crida i de divulgació de la nostra realitat al món i generen beneficis addicionals.
Una dècada en números vermells i pèrdues acumulades de 82 milions d'euros.
La lectura dels números del Circuit s'ha de fer en el context: què aporta al territori? Quin és el seu impacte? Si tu tens un impacte de 340 milions d'euros al territori i a això se li sumen 42 milions d'euros de retorn en impostos, llavors la inversió és bona. S'ha d'ampliar la mirada de la realitat i ser conscients de què parlem quan fem referència a una empresa pública.
Els intangibles més enllà dels números...
Anem cap al govern de les ciutats i la interlocució entre el sector privat i públic d'una forma diferent a escala global. És important posicionar-te com una metropoli que agrupa el territori del seu voltant i que es visibilitza arreu del món. Hem de ser pioners i hem d'aprofitar que es parla de l'ecosistema de Barcelona com a capital del MWC i amb esdeveniments globals.
"Hem arribat a l'esgotament d'un sistema capitalista i estem obrint una nova pàgina de la història"
Quin paper ha de jugar el Circuit?
El Circuit ha de ser una instal·lació per fer esdeveniments no només esportius, ha de capitalitzar aquesta conversa que genera sobre la mobilitat del futur i congregar totes les empreses que donen suport al món del motor o les modes dels videojocs, l'entreteniment, la realitat virtual o el 5G.
Es planteja un model público-privat?
A vegades hi ha línies vermelles, però a la vida no es pot descartar res. Estem vivint una transformació de la qual no som conscients. Ho sabíem quan va caure l'Imperi Romà? Hem arribat a l'esgotament d'un sistema capitalista i estem obrint una nova pàgina de la història. Quin tipus d'inversió, per què i quines empreses? Ho hem de valorar tot. És molt bèstia que Apple sigui la vuitena economia del món i això et mostra el canvi de l'equilibri de forces. On tributen les grans empreses? Com influeixen en la presa de decisions de polítiques públiques? Estem elevant el debat a una esfera més on ens falta control o regulacions. L'anàlisi supera "el públic i el privat no es parlen".
Com serà la nova pàgina de la història?
Capitalisme conscient. Airbnb ven habitacions però no té inversió immobiliària, l'altra ven trajectes però no té cotxes... L'interès ja no és la cosa en sí. Empreses que són de tot el món, però no són d'enlloc. És importantíssim aquesta economia extractiva, empreses que s'ho emporten tot i què deixen? On està la seva seu social i què tributen? Quan el límit era un Estat teníem molt clar com era la despesa o el PIB. Però com calcularà Nova Zelanda el seu índex de riquesa? Potser ens hem quedat curts amb el cistell de la compra del PIB.
Llums llargues!
Necessitem aquesta nova mirada per entendre on posar l'accent i garantir uns mínims de benestar social. El propòsit de l'ètica, el sentit, la via dels ODS que s'han d'incorporar i una brúixola que ens faci de guia. Hi ha consciència de les empreses integrades en ecosistemes humans i socials on ja no és el benefici pel benefici sinó la interdependència de totes les coses. Així ens beneficiem més i millor.
Va aparèixer un informe amb irregularitats del Circuit.
Són auditories de la Generalitat a les empreses públiques on ha de controlar que la presa de decisions sigui correcte. De nou, és un tema que s'ha magnificat i tret de context perquè cap casa funciona a la perfecció i els rellotges suïssos no existeixen. La part bona és que cadascú faci la seva feina i nosaltres ho regularitzem.
No hi ha irregularitats?
De moment, no crec que n'hi hagi i fins on jo he pogut veure no hi ha detecció de cap irregularitat greu que ens pugui suposar un problema. Fora el soroll, hem de centrar-nos en l'important del Circuit i corregir fins on s'hagi de corregir. Només faltaria, però també aportar context i explicar les coses com són.
"Irregularitats? S'ha magnificat i tret de context perquè cap casa funciona a la perfecció i els rellotges suïssos no existeixen"
Com està afectant la crisi del coronavirus?
Instal·lacions com les del Circuit viuen molt dels tiquets i de les visites. T'obliga a replantejar-te escenaris i el meu aterratge al Circuit amb equips ha sigut pensant en innovació i futur. Quan Holanda i França tancaven les portes als organitzadors de la Fórmula 1, el Circuit de Barcelona-Catalunya va obrir-les amb protocol i demostrant capacitat d'organització.
Noves tecnologies per a un nou escenari?
Reconeixement facial, assolir un gran flux de gent sense perdre seguretat als accessos, presa de control de temperatura... De tot aprenem, igual que amb l'esport digital i les competicions que transcorren en l'online i que suposen una nova capa en la instal·lació física. La pandèmia és un desastre per a tot, serà llarga i dura però ens està forçant a explorar noves opcions.
Està garantida la F1 i Moto GP al Circuit de Barcelona-Catalunya?
El contracte de Moto GP no em preocupa, tenim un any més de vigència pel que fa a la renovació. Sí que em preocupa que la competició d'aquest cap de setmana surti perfecte sense públic. S'han de reprendre converses pel contracte de Fórmula 1 en un marc que no és natural. La pròpia organització està valorant l'impacte de la covid i com queda el calendari. Quins circuits estan operatius? La relació continua en el temps des de fa 30 anys. És un interlocutor i un company de viatge natural. Estem ben situats, però la vida és complexa.
Barcelona està a la pole position per ser la capital del 5G?
Tenim la capitalitat del Mobile i és molt important que ens hi posem tots com a conjunt. El Circuit s'ha d'obrir a aquesta mena d'experiències. La capitalitat de Barcelona no la fas sola, sinó amb el conjunt de l'ecosistema. La UE té el projecte del Corredor 5G i és una oportunitat per jugar-hi un paper i generar aquesta conversa. Com més projectes i coneixement, més capitalitat tindrà Barcelona.
Com serà la mobilitat del futur?
No sé fer un dibuix en època d'incertesa, però és cert que estem abandonant el combustible fòssil i passem a l'electricitat. L'Hyperloop de San Francisco a Los Ángeles farà en tres minuts el trajecte que abans durava cinc cops més. Les noves generacions ja no aspiren a treure's el carnet de conduir o comprar un cotxe o una moto... Hem de pensar com estructurarem les ciutats que concentren el 80% de la població mundial per moure's de forma eficient, còmode i sostenible. El tren d'alta velocitat ja ha generat un canvi a casa nostra: viure a Girona i treballar a Barcelona.
"La discriminació més llarga de la història de la humanitat és la de la dona... Hem crescut veient que l'esport era futbol i homes"
Com treballar la paritat des del món de l’esport i la tecnologia?
És la nostra responsabilitat aconseguir un món més equilibrat, just i divers. La discriminació més llarga de la història de la humanitat és la de la dona. Hem de ser molt responsables amb la detecció, l'empoderament i la visibilització del talent femení. Ens toca construir un ideari per a les noves generacions on la dona estigui representada en totes les àrees de la societat, llocs de poder, empreses, tribunals i institucions públiques. El nostre poder està en tots els àmbits de la vida: casa, compartir tasques, ensenyar igual a nens i nenes. Ens hem de preguntar: qui parla o qui té l'autoritat? A qui li reconeixem l'esforç i el valor de la feina?
La discriminació de gènere s'agreuja en el món del futbol?
Sí, i també en molts mons de la competició. No hem destinat els mateixos recursos en potenciar l'esport en l'home que en la dona. Si ho féssim, el creixement seria exponencial. Per què el primer equip femení del Barça arriba a una final de la Champions abans del previst? Pels horaris d'entrenament o per l'alimentació que desenvolupen un potencial que no hi havia si has d'entrenar a les 23 hores o ningú et controla allò que menges. Si ets capaç de canviar l'òptica, pots enfortir la pràctica esportiva i revertir una situació injusta.
Falta que hi hagi un partit de futbol femení en Prime Time!
En part. S'han de generar les aficions, un públic que ho acompanyi i nenes que es fixin en elles. Si la televisió pública ho posés a totes hores, llavors clar que es generaria un mercat. Totes les generacions hem crescut veient que l'esport era futbol i homes. Li toca al poder públic fer un esforç i generar noves possibilitats.
Pregunta obligada: com veu el present i el futur del Barça?
Ja ho vaig dir quan em vaig acomiadar del Barça en una carta conjunta amb els directius dimissionaris i una altra carta personal. És un actiu de casa nostra, el club que portem al cor i es mereix el millor. L'esport d'elit és de molta complexitat, tant el futbol com el motor i les competicions globals uniformitzen estàndards de molts milions.
"La falta de diàleg enquista els problemes i la veritat no està mai a cap bàndol"
Un últim consell.
El diàleg és important, interlocutar amb tothom perquè és allà on es generen les oportunitats. Venim d'un món jeràrquic, el diàleg entre generacions, professions i sexes és molt important. Les empreses neixen de les persones i de les seves necessitats i inquietuds. El diàleg és aquella punta que desencadena la possibilitat i no hem de perdre-ho. La comunicació és asseure's, cara a cara i explicar què fas i què t'interessa.
Diàleg contra els conflictes.
La falta de diàleg enquista els problemes i ens impedeix tirar endavant des del pragmatisme i allò que importa. La veritat no està mai a cap bàndol i la història s'ha encarregat d'explicar-ho per activa i passiva. El món no s'ha dividit mai entre bons i dolents perquè això és una realitat de conte infantil. La realitat és sempre molt més complexa i el que ens apropa és molt més del que ens allunya. Les crisis que estem vivint ja estaven anunciades pels grans pensadors: pandèmies, crisis climàtiques... Aquí hem de posar l'agenda i aquest és el diàleg que hem de generar.