El Grup del Banc Mundial, i concretament la seva branca International Finance Corporation (IFC), són actors actius en la gestió i estudi de la crisi derivada per la pandèmia del coronavirus. Una pandèmia que ha afectat les economies a nivell mundial i que, lluny de la recuperació completa, encara ens deixa el dubte de quan i com podrem tornar a fer vida normal. És en aquest context que entrevistem l'economista de l'IFC Mariya Hake, especialitzada en Europa i l’Àsia Central i Comerç Internacional. Segons Hake, la recuperació econòmica després de la crisi per la Covid no serà ràpida, però dependrà de factors com la vacunació i la cooperació internacional. Parlem de globalització, de noves tendències, d'atur i de deute. Alhora, Hake alerta que un auge del proteccionisme i de la pobresa extrema a tot el món seran inevitables si no es fan polítiques molt concretes.
Què ha suposat la pandèmia de Covid-19 en l'economia mundial?
La pandèmia de Covid-19 ha causat la pitjor recessió mundial des de la Segona Guerra Mundial. En contrast amb la crisi financera del 2008-2009, la pandèmia ha estat una crisi de forts xocs de subministraments seguits de xocs de demanda. Durant les diverses onades de confinaments, que van ocasionar pertorbacions de les cadenes de subministrament i també la disminució dels fluxos de capital, la producció global va disminuir tant en les economies avançades com en les economies emergents i en vies de desenvolupament. El Banc Mundial va publicar el gener de 2021 l'actualització de la previsió del PIB per a la producció global per al període 2020-2022, en què es calcula que el PIB mundial va disminuir un 4,3% el 2020 i s'espera que es recuperi un 4% i un 3,8% el 2021 i 2022, respectivament.
La pandèmia ha tingut un impacte diferent en les economies depenent, en gran part, de la rigorositat de les mesures per frenar les infeccions. Alhora, però, també reflecteix la importància econòmica de sectors que depenen altament de la interacció social, com ara el turisme, venda a l'engròs i al detall i els sectors d'hospitalitat. En general, les projeccions de creixement impliquen àmplies bretxes de producció negatives i altes taxes de desocupació entre 2020 i 2021 tant en les economies avançades com en les emergents. A les zones d'Europa i Àsia Central - que són les regions que cobreixo com a economista de la International Finance Corporation (IFC)-, inclosos també els països membres de la Unió Europea (UE), es preveu que es recuperin més lentament que la mitjana global: un 3,3% el 2021, segons les perspectives econòmiques globals. El rebot econòmic dels països de la Zona Euro està previst que sigui més prolongat i se situï en el 3,6% el 2021 malgrat el suport massiu dels paquets fiscals i monetaris, però la recuperació podria ser fins i tot més lenta, ja que diversos d'aquests països es van veure obligats a tornar a imposar bloquejos nacionals a l'inici de 2021.
"La càrrega del deute s'ha fet molt més grossa i també podria pesar sobre la recuperació sostenible de molts països"
No obstant això, alguns ítems que poden posar en risc la recuperació ja s'estan materialitzant el primer trimestre de 2021. Especialment la lenta velocitat en el desenvolupament de vacunes en alguns països i l'estratègia de vacunació fins que s'aconsegueixi una immunitat de grup. Alhora, l'alta incertesa de les polítiques en molts indrets i el baix compliment de les normes van de la mà de la disminució de la confiança en les institucions públiques. Finalment, però, l'augment de la càrrega del deute també s'ha fet molt més pesada i, si no s'aborda adequadament, també podria pesar sobre la recuperació sostenible de molts països, tant per a les economies avançades com per a les emergents.
Davant de tota aquesta situació, quin paper hi juga el Banc Mundial?
El Grup del Banc Mundial està adoptant mesures ràpides i exhaustives per salvar vides, protegir els pobres i vulnerables i aconseguir un creixement sostenible. Entre abril i desembre de 2020 vam comprometre més de 80.000 milions de dòlars en finançament. En particular, la IFC, que és el braç de desenvolupament del sector privat del Banc Mundial, està implementant un sistema de finançament per via ràpida de vuit mil milions de dòlars, que pretén mantenir les empreses i preservar els llocs de treball. El juliol de 2020 l'IFC va llançar la Global Health Platform, que inverteix en empreses per augmentar el subministrament d'equips mèdics crítics i serveis als països en desenvolupament, incloent mascaretes, ventiladors, kits de prova i vacunes.
"Els països que van optar per una reobertura esglaonada van aconseguir una major recuperació econòmica que no els que van tenir massa pressa"
Comparem països: Quines restriccions han funcionat millor tant per a l'economia com per a la salut?
Un informe recent del Banc Mundial que analitza el procés de reobertura dels països d'Europa i Àsia Central -no inclosos els països de l'Europa Occidental- després de la primera onada, conclou que mentre que el 90% dels països havien implementat un confinament total l'abril del 2020, el grau de rigor de les mesures va començar a divergir després. A mitjans de juny del 2020, alguns països encara estaven sota estrictes mesures d'aïllament social, mentre que uns altres havien eliminat gairebé totes les restriccions. Alhora, a la tardor, alguns països es van obrir més, mentre que uns altres van reduir les intencions de reobertura a la vista de la segona onada. A tot això, el que ha demostrat ser clau per la recuperació econòmica és el moment d'obertura en relació amb l'evolució de la pandèmia. La recerca suggereix que els països que van adoptar una reobertura gradual i esglaonada van aconseguir una major recuperació econòmica en comparació amb els països que van tenir massa pressa.
A tot això, la governança també importa: un major nivell de confiança en el govern s'associa a una major activitat econòmica entre els països que van dur a terme un procés de reobertura gradual. També hi ha proves que suggereixen que proporcionar a les persones dades objectives sobre el progrés de la pandèmia pot accelerar el procés de recuperació.
Endeutar-se és la solució per assolir la recuperació econòmica?
L'acumulació de deute tant en el sector privat com en el sector públic ha estat un dels subproductes de la pandèmia. Abans de l'inici de la pandèmia, el deute global havia augmentat fins a un màxim del 230% del PIB el 2019, i el deute del govern fins al 83% del PIB. En les economies emergents i en vies de desenvolupament, el deute total havia arribat al 176% del PIB, liderat pel deute privat, que va augmentar fins al 123% del PIB. El 2020, el deute públic es va enfrontar a un altre augment a causa de la pandèmia, ja que era necessari per suavitzar els impactes adversos de la crisi per protegir vides, afrontar el col·lapse de l'activitat econòmica i reforçar la recuperació.
"Es preveu que el deute públic mundial assoleixi el 99% del PIB per primera vegada a la història"
A l'inici de la pandèmia, la majoria dels governs van reaccionar amb paquets de suport sense precedents per mantenir els confinaments i les conseqüències d'aquests, i això va ser possible només amb un augment del deute. La reacció a l'increment del deute és un alleujament per als negocis i les famílies. Aquests paquets de deute consisteixen generalment en ajudes directes i indirectes.
Quins són els riscos d'endeutar-se massa?
Uns nivells de deute més elevats comporten riscos per a la recuperació econòmica. En primer lloc, la magnitud i la velocitat del deute augmenten el risc que no tot s'utilitzi amb fins productius. A més, un major deute augmenta el perfil de risc d'un país i desincentiva les inversions. Es preveu que el deute públic mundial assoleixi el 99% del PIB per primera vegada a la història el 2020. Entre les economies emergents, el deute total ja havia augmentat en uns 7 punts percentuals del PIB cada any abans de la crisi; el 2020, s'espera que el deute públic augmenti en 9 punts percentuals del PIB, mentre que l'endeutament de les empreses també és probable que augmenti dràsticament. En segon lloc, malgrat les mesures de suport fiscal, segons les estimacions de l'Organització Internacional del Treball (OIT), la pandèmia ha suposat 106 milions de pèrdues de llocs de treball en els tres primers trimestres del 2020 a Europa. En tercer lloc, els baixos interessos han reduït els costos del servei de deute; però tret que s'acompanyi de compromisos creïbles per a tornar a posicions fiscals sostenibles, el deute i els dèficits màxims poden erosionar l'eficàcia de la política fiscal.
Com d'afectat ha quedat el comerç mundial?
Juntament amb el col·lapse del creixement del PIB el 2020, s'estima que el comerç mundial de béns i serveis ha disminuït considerablement, en un 9,5% en 2020. Per al 2021-2022 s'espera que el comerç global experimenti una modesta pujada del 5,1%. En realitat, una característica notable de la crisi actual és el fet que el comerç de béns es va recuperar molt més ràpid que el de serveis, principalment pel fet que els serveis requereixen molt més d'interacció social. Per exemple, en el cas del turisme, les arribades dels turistes es van esfondrar en més del 90% el 2020 i s'espera que es recuperi molt lentament a mitjà termini.
"Hi ha hagut una erosió en la cooperació i coordinació internacionals, com es veu en les tensions per les restriccions del virus i les vacunes"
En el cas del comerç de mercaderies, va caure més ràpidament però també s'ha recuperat més ràpid que durant la crisi financera mundial. Es va beneficiar de la substitució de la demanda dels serveis cap als fabricants, així com la resiliència de les cadenes de valor global. De fet, aquestes cadenes han estat fortament tocades per la pandèmia, però han començat a recuperar-se la segona meitat del 2020 i els primers mesos del 2021. Alhora, la incertesa de la política comercial encara està per sobre de les mitjanes històriques, en gran part a causa del potencial de les tensions comercials renovades entre les principals economies.
Parlem de globalització. Cap on anem? La pandèmia l'ha frenada?
La globalització tal com la coneixem, en termes d'integració comercial, de desplaçaments sense restriccions, fluxos d'inversions i tecnologia, ha estat interrompuda per la pandèmia. No obstant, la Covid ha estat un catalitzador de les tendències que ja havien començat abans de la pandèmia. Per exemple, el comerç havia anat disminuint entre 2018 i 2019 en sintonia amb el declivi del creixement del PIB mundial, la volatilitat en els mercats financers i l'augment de nous aranzels i altres mesures de represàlies que afectaven els béns àmpliament comercialitzats. Amb tot, ja hi ha indicis que el procés de globalització s'està recuperant. De fet, l'Índex Global de Connectivitat DHL 2020 assegura, segons la primera avaluació de la globalització durant els senyals de pandèmia, que la tendència s'està recuperant del contratemps del virus. A més, els fluxos d'informació digital han augmentat a mesura que les persones i les empreses s'han afanyat a mantenir-se connectades online.
D'altra banda, sí que s'ha produït una erosió en la cooperació i la coordinació internacionals, com s'exemplifica per les tensions relacionades amb les restriccions de COVID-19 i la distribució de vacunes, així com les disputes comercials persistents. Les restriccions imposades per frenar la propagació del virus podrien persistir fins i tot després que acabi la crisi sanitària, la qual cosa donaria lloc a una menor productivitat a mesura que el sistema mundial de comerç es fragmenta. Tot i això, en el costat positiu també és possible que l'experiència global compartida de lluitar contra el virus acabi repercutint en un nou moviment cap al multilateralisme, és a dir, un major suport a un sistema de comerç internacional estable, obert i basat en normes podria conduir a una reducció dels aranzels, un augment del comerç, una inversió estrangera més forta en les economies emergents i, en última instància, un creixement global més robust.
Les previsions per a Europa són d'una recuperació ràpida després de la caiguda en picat?
El declivi del PIB a Europa el 2020 ha estat menys pronunciat del que inicialment es preveia, però també es recupera més lentament de l'esperat. Les projeccions del PIB a la UE-27 i la Zona Euro han estat revisades a l'alça en gairebé tots els països a causa d'una recuperació més forta en la segona meitat del 2020 després de la caiguda del segon trimestre. De fet, el PIB de la Zona Euro es va contraure un 7,4% enlloc del 10,1% previst el 2020.
"El virus té el potencial d'agreujar encara més les tensions i crear una economia global més segmentada"
L'aprovació de múltiples vacunes i el llançament de la vacunació en alguns països al desembre han suscitat esperances d'un final de la pandèmia. De totes maneres, la lentitud en les campanyes de vacunació en molts països europeus és un clar risc. A més, les onades d'infeccions a finals del 2020 i el primer quart de 2021, incloent-hi les noves variants del virus, els nous confinaments i la incertesa són contrapunts importants per a una recuperació ràpida. Per tant, també la previsió de creixement del PIB el 2021 ha estat revisada a la baixa -del 4,5% al 3,6%- que reflecteix els mals de la pandèmia, el desplegament lent de vacunes i l'eventual eliminació de la política fiscal i monetària acomodatícies.
Veurem una tendència més gran cap al proteccionisme?
Els últims anys s'han caracteritzat per tensions comercials destacades. En aquest context, sí que és veritat que la pandèmia augmenta la inestabilitat global. El virus té el potencial d'agreujar encara més les tensions i de crear una economia global més segmentada i polaritzada, amb evidents repercussions negatives per a molts països. I això acaba comportant el que comentes: des de l'inici de la pandèmia, hem vist com s'intensificava el proteccionisme, però val a dir que alguns moviments d'emergència són clarament temporals. Els governs els van posar en marxa per garantir l'accés als medicaments, màquines i equips protectors necessaris per contenir o tractar el virus. En altres casos, l'objectiu era garantir un subministrament adequat d'aliments per a les poblacions locals.
El coronavirus ha accelerat altres tendències? Què podem esperar en un futur pròxim?
Segons un estudi del Banc Mundial sobre la productivitat global publicat el 2020, la pandèmia alenteix encara més el creixement de la productivitat laboral global que ja ha anat baixant durant l'última dècada. La productivitat laboral en els mercats emergents i les economies en vies de desenvolupament era menys d'una cinquena part de la mitjana de les economies avançades en el període 2013-2018. I ara, amb la Covid, es pot alentir el creixement de la productivitat a través de múltiples canals, incloent una menor inversió, l'erosió del capital humà a causa de l'atur i la pèrdua de l'escolarització, així com una retirada del comerç i les cadenes de subministrament globals. Per reactivar el creixement de la productivitat és necessari un enfocament integral. Això inclou polítiques per facilitar la inversió en capital físic i humà, fomentar la reassignació de recursos cap a sectors i empreses més productius, fomentar capacitats fermes per revitalitzar l'adopció de tecnologia i la innovació, i promoure un entorn macroeconòmic i institucional inclusiu, sostenible i favorable al creixement.
En segon lloc, impulsar els sistemes de salut i educació és fonamental per a l'augment del capital humà i la productivitat, una troballa que és vàlida a tot el món. Per exemple, en algunes economies, especialment a l'Àsia Central, la inversió inadequada en capital humà ha deixat una part de la mà d'obra mal equipada per a un ràpid canvi tecnològic. De fet, la crisi de Covid posa en relleu la necessitat crítica d'invertir en habilitats digitals i tecnologia per a facilitar el teletreball i l'aprenentatge virtual, especialment per a les llars vulnerables. Les polítiques que donen suport al marc digital, com l'accés a la banda ampla, podrien millorar el creixement de la productivitat mitjançant la innovació i la reducció dels costos d'una sèrie de processos empresarials. I tot i que l'accés a Internet a Europa i Centre Àsia és el més alt, una quarta part de la població encara no tenia connectivitat el 2018. A més, l'accés varia considerablement entre les ciutats, mentre que l'ús en les zones rurals és un dels més baixos del món.
En tercer lloc, cal respondre al canvi climàtic. En particular, els programes de recuperació Covid ofereixen l'oportunitat d'accelerar les transicions de baixes emissions de carboni i enfortir l'adaptació, alhora que donen suport al creixement i l'ocupació.
La vacuna: una cura també per a l'economia?
La previsió de base del Banc Mundial assumeix que la contínua emissió de la vacunació avança a principis de 2021 en les economies avançades i les principals emergents, començant pels grups vulnerables i estenent-se cap a finals d'any. El procés en altres països es produiria amb un retard de dos a quatre quarts. Finalment, s'espera que la pandèmia sigui controlada a gran part del món durant la segona meitat del 2022.
Però també existeix un escenari més pessimista que es basa en el supòsit que els països estan desenvolupant vacunes a una velocitat diferent o que no hi ha una vacunació suficient, ja que el termini de distribució podria posposar-se de diverses maneres. En un escenari de desavantatge més greu, incloent l'estrès financer generalitzat, el creixement global podria ser fins i tot negatiu el 2021. El desenvolupament o la producció de vacunes podrien tenir problemes tècnics, i la reticència d'una part de la població a la vacunació podria deixar algunes comunitats més vulnerables a nous brots.
"És probable que la crisi augmenti la desigualtat d'ingressos entre els poc qualificats i els més qualificats"
El Banc Mundial està implementant un mecanisme de 12.000 milions de dòlars per ajudar els països en desenvolupament a comprar vacunes, establir sistemes de vacunació i passar ràpidament a vacunar als seus ciutadans. El Banc Mundial i els seus socis van ajudar 128 països de renda baixa i mitjana a identificar llacunes i avaluar la disposició a distribuir vacunes de manera segura, i estem augmentant l'assistència per ajudar els països a enfortir els sistemes de vacunació. La nostra resposta envia un senyal important als mercats i a la indústria farmacèutica que hi haurà demanda i finançament per part de països amb ingressos més baixos. En particular, la IFC està posant en disposició 4.000 milions de dòlars per augmentar el subministrament i la producció local d'equips de protecció personal als països en desenvolupament, i desbloquejar els colls d'ampolla de subministrament mèdic en els mercats emergents.
Com a conseqüència de la crisi del 2008 es va produir en molts països europeus una pèrdua de capital humà, que es va traslladar a països més rics per buscar noves oportunitats, el que anomenem fuga de cervells. Serà així ara?
Les mesures de bloqueig han portat a les activitats econòmiques mundials a un punt mort. A tot el món, moltes empreses, especialment petites i mitjanes empreses, han tancat. Els treballadors immigrants tendeixen a ser especialment vulnerables a la pèrdua d'ocupació i salari durant una crisi econòmica al seu país d'acollida. De totes maneres, és probable que els factors d'atracció per la migració, com les grans diferències d'ingressos entre les economies, continuïn sent el motor més important de la pressió migratòria també en el període post-pandèmic. Segons el Banc Mundial, el 2019 la renda mitjana per càpita als països d'alts ingressos era 54 vegades superior a la dels països de renda baixa, i la crisi de pandèmia no reduirà la diferència d'ingressos suficientment per reduir les pressions migratòries. Per contra, és probable que augmenti la desigualtat d'ingressos entre els poc qualificats i els més qualificats a causa de la crisi.
Les projeccions del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional suggereixen que l'extrema pobresa a tot el món i la desigualtat d'ingressos per a les economies de renda baixa i emergents probablement augmentaran el 2020. Per tant, és probable que els factors d'atracció com els salaris més alts, les millors oportunitats d'ocupació, un major nivell de vida i les oportunitats educatives adquireixin més importància.
Per tant, s'espera un increment de la pobresa mundial...
S'espera que la pobresa extrema mundial augmenti el 2020 per primera vegada en més de 20 anys, ja que la irrupció de la pandèmia complica les forces dels conflictes i el canvi climàtic, que ja estaven alentint el progrés de la reducció de la pobresa. La pandèmia ha fet que els ingressos per càpita caiguin en més del 90% dels països emergents, la qual cosa ha fet que milions de persones tornin a la pobresa. Per a més d'un quart d'aquests països, s'espera que la pandèmia esborri almenys 10 anys de guanys d'ingressos per càpita, i en aproximadament dos terços dels països emergents, els ingressos per càpita es preveu que siguin més baixos el 2022 que el 2019. La pandèmia també ha obstaculitzat les futures perspectives de reducció de la pobresa en afectar negativament el creixement de la productivitat a llarg termini; la deterioració de la confiança ha atenuat la inversió, i la pèrdua d'anys escolars ajustats a l'aprenentatge i períodes prolongats de desocupació han erosionat els guanys anteriors en el capital humà.
Una estimació preliminar del Banc Mundial per al 2020 que incorpora els efectes de la pandèmia, projecta que un addicional de 88 a 115 milions de persones seran empeses a l'extrema pobresa, i fins a 150 milions el 2021, depenent de la gravetat de la contracció econòmica. Per tant, els països de renda mitjana (com la majoria de les economies emergents d'Europa) estan projectats per ser la llar de més de tres terços d'aquests 'nous pobres'.