A l'espera del seu debat el mes de febrer, el Govern català va presentar ahir la seva proposta per als pressupostos de 2015. El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va presentar uns números que preveuen tornar a augmentar la despesa. Els ingressos que preveu el Govern (19.981 milions d'euros) no arriben a cobrir les despeses (22.481 milions de despesa, dels quals 21.597 es reparteixen entre els diferents departaments del Govern). Aquesta darrera xifra ha augmentat un 6,4% respecte l'any anterior. Pel que fa al biaix entre despeses i ingressos, es pretén cobrir amb la reclamació a l'Estat de més de 2.500 milions d'euros.
Mas-Colell, que ha estat entrevistat a Rac1, ha volgut remarcar que "no podem retallar més, perquè els catalans no s'ho mereixen". Per això, el conseller afirma que amb aquests pressupostos "no anem a demanar caritat, demanem que ens arribi una part més alta dels impostos que paguen els catalans".
Concretament, el titular del departament d'Economia i Coneixement fia 2.138 milions d'euros a la negociació política; a més a més de 317 milions d'euros d'ingressos extraordinaris fruit de privatitzacions i vendes d'actius.
Expansió amb menys diners
Mas-Colell preveu un escenari de creixement pel 2015 del 2,2%. "Però no sabem si ho podrem mantenir, no som un país normal perquè no tenim control dels ingressos que tenim i els augments dels impostos no es reflecteixen en noves partides pressupostàries", ha lamentat.
El conseller ha remarcat que, en contrast, l'Estat "al BOE cada setmana està fent ampliacions de crèdit basades en què els ingressos són millors del que es pensaven". "Això si, inclouen una partida de quatre milions pel Liceu", ha bromejat.
El 2015 serà d'expansió però "rebrem menys diners que el 2013", que va ser un any de contracció. Per aquest motiu, diu Mas-Colell, "hem de gastar el que correspon. Nosaltres no rebem res que no hàgim contribuït. Si aquest pressupost s'aprova, no serà un brindis al sol: es retornaran les pagues dobles, es pagaran als interins, s'acabarà el sector de l'aeroport de la L9, etc.".
Concretament, es destinaran 607 milions d'euros per la paga extra dels 210.000 empleats públics, que ha estat suspesa durant tres anys; i per deixar sense efecte la reducció de jornada i sou per més de 6.500 treballadors interins.
Com fer uns pressupostos?
Segons Mas-Colell hi ha dues maneres de fer uns pressupostos de la Generalitat. La primera és "mirar què tens, quadrar els pressupostos i ajustar-te fent retallades – llavors treus bona nota com a comptable pressupostari".
La segona manera de fer un pressupost és estimar el que "raonablement" es necessita i veure "si amb els diners disponibles en tens prou, i, sinó, espavilar-te per aconseguir-los". Aquesta segona opció és l'emprada enguany amb les reclamacions de "deutes històrics de l'Estat amb Catalunya", com per exemple la disposició addicional tercera de l'Estatut corresponent al 2008, de la qual es reclamen 759 milions d'euros. Una altra de les reclamacions principals són 635 milions de compensació per l'impost sobre els dipòsits bancaris que l'Estat no va permetre aplicar a la Generalitat.
Aquestes partides sumen un total de 2.500 milions d'euros que, segons el conseller, "ens corresponen˝. Per això Mas-Colell confia en "la capacitat política dels catalans al posar les seves exigències a sobre de la taula per rebre aquests recursos.
Per aconseguir aquests recursos, el conseller esmena tres vies possibles: la primera és "rebre-les com a recursos pressupostaris", cosa que seria "ideal". La segona manera és amb emprèstits amb un canvi de la política –totalment esbiaixada- del dèficit.
En aquest sentit Mas-Colell ha denunciat que a les comunitats autònomes només se'ls adjudica un 0,7% del sostre de dèficit. "Això s'hauria de reequilibrar. Durant l'època socialista el deute per a les Comunitats Autònomes era d'un terç del total, però amb el nou govern això va canviar", lamenta el conseller. De fet, el topall desitjat per Mas-Colell, de l'1,62 o l'1,5%, gairebé duplica el fixat per l'Estat.
La tercera manera és "més exòtica". Pel conseller, pot ser que "el Ministeri treballi amb un objectiu de dèficit a l'ombra, o sigui, que proveeixin liquiditat com si el dèficit fos un altre". Per a Mas-Colell, aquesta tercera opció és "permanentment humiliant perquè et sents que no compleixes un dèficit – que és impossible complir. Però aquest és el preferit pel Ministeri".
Un any electoral
Mas-Colell diu que proposaria aquests pressupostos encara que l'any vinent no s'obrís un cicle electoral important a l'Estat. El conseller creu que la proposta d'ERC de fer una pròrroga de pressupostos no s'ajusta al caràcter expansiu en què es troba l'economia ara mateix. "Una pròrroga, quan hi ha voluntat expansiva, és restrictiva".
El conseller també ha comentat el Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que considera "l'altra cara inevitable del fet que no tenim hisenda pròpia". "No hi ha res més enllà de la cortesia per estar agraït al FLA", ha lamentat.
Espanya paga deute amb garantia catalana
Mas-Colell ha subratllat que en els últims anys l'Estat ha anat als mercats per 750.000 MEU, un 20% d'aquests amb garanties catalanes. "Si Catalunya no contribuís en impostos no podrien col·locar aquests diners", ha avisat.
Precisament en el cas del deute, ha assegurat que "si nosaltres en tenim un, el Ministeri d'Hisenda el té molt més elevat. "Amb una hisenda pròpia, el nostre problema de deute seria manejable".
Suportar un país nou
Pel que fa a si l'economia catalana podria ser autosuficient en cas d'independència i es podria pagar el període de transició nacional, Mas-Colell creu que "globalment, estem en superàvit. No hi hauria d'haver problemes per pagar factures o pensions l'endemà de la independència".
En aquest sentit, parlant d'estructures d'Estat, el conseller ha avisat que l'Agència Tributària Catalana ha de millorar, "tenim massa pocs inspectors d'hisenda". Un primer pas per fer-ho és l'augment previst en la seva assignació, que passarà a ser de 35,9 milions d'euros, un 25% més que l'actual.
Relacions trencades amb Madrid, mirada a Europa
"No parlo amb Montoro des del setembre, ha dit Mas-Colell. "Les relacions amb el Ministeri, tot i això, són constants a nivell tècnic - per necessitat i interès, diu-, però les relacions polítiques estan trencades", segons el Conseller.
El que si que té clar Mas-Colell és que "el 2015 hi haurà un cert creixement, el 2016 ja no n'estic tan segur". El conseller creu que fent la mirada llarga "estem en mans d'Europa". Les expectatives de creixement són de quasi el 2% a Espanya i segurament a Catalunya seran més altes. En general a Espanya s'ha fet allò que des de Brussel·les s'exigia "amb escreix". Per aquest motiu Mas-Colell creu que ara "li toca a Europa fer la seva part. No té ni cap ni peus que Alemanya faci uns pressupostos sense inversions. Necessitem una Alemanya més expansiva i avesada al creixement".
Tanmateix, el pessimisme de Mas-Colell es fa palès per la poca confiança que té en les polítiques de Merkel: "necessitem que el BCE es decanti pel tarannà de Draghi, però no està clar, perquè la visió moralista d'Alemanya domina i podrà fer mal".