22
de Desembre
de
2014
Act.
22
de Desembre
de
2014
El Conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha visitat Els Matins de Catalunya Ràdio on ha estat entrevistat per Mònica Terribas. El Conseller ha lamentat que encara no té cita per parlar amb el Ministre Montoro per parlar sobre els 2.500 milions d'euros que falten per quadrar els pressupostos tot i que demà dimarts hi ha una reunió amb el Consejo de Política Fiscal y Financiera, "que és un òrgan comunicatiu, res més", ha assegurat.
Madrid perdona els interessos del FLA
A Mas-Colell, parlant sobre el "regal de Nadal avançat" en forma de condonació dels interessos del FLA, en realitat el que li interessa és "saber els números que ens diran al Consejo" on "sabrem el concepte amb què rebrem aquests diners, segurament serà algun tipus de balanç que té a veure amb el deute o els tipus d'interès" ha dit. Pel Conseller el que compta és "saber quants diners de més ens arriben pel 2015 o quants diners ens estalviarem de pagar interessos".
També és possible que en aquesta reunió es condemni a les CCAA a no accedir als mercats i "a això ens oposarem frontalment", assegura Mas-Colell.
L'escenari d'una quitança del deute sembla que ha desaparegut. "En el context espanyol el concepte quitança no té significat, aquesta partida baixa ens sembla bé, però al cap i a la fi Catalunya paga uns diners, alguns tornen, alguns es queden i hi ha una partida que s'ha de destinar a pagar aquest "deute", per tant si baixa be", però "l'objectiu de dèficit del 0,7% és desproporcionat, volem l'1,6%" ha afirmat.
Nou PIB, menys deute
L'Estat ha recalculat el PIB de Catalunya que ara es troba en un 18,8% del total de l'Estat, seguida de Madrid, que representa un 18,7%. Mas-Colell ha explicat que aquest recàlcul ha estat un ajustament provinent d'Europa, de l'Eurostat. El Conseller creu que aquest criteri "és millor, és correcte. Afecta conjunturalment a l'economia, però no tindrà enormes conseqüències, a més PIB, el deute és una mica inferior. En el context espanyol s'endarrereix passar la barrera del 100% de deute, ara estem al 96%. A aquest punt s'hi arribarà una mica més tard, després de les eleccions amb una mica de sort", ha dit.
Enmig del foc polític
El Conseller d'Economia ha afirmat també que amb els pressupostos sempre se sent enmig del foc polític: "Fer un pressupost és complicat tècnicament i política. Els graus de llibertat que tenim són molt petits en la situació actual, si no no diria que ens falten els milions que ens falten. Si és possible seria millor que qualsevol escenari de continuïtat es recolzés en un pressupost ja aprovat. Sempre l'any es comença amb una pròrroga tècnica, a mitjans d'any veurem si tenim pressupost o si tenim una pròrroga amb alguns "extres".
En al·lusió a la proposta provinent d'ERC, el Conseller ha assegurat que "en alguns escenaris la pròrroga pot ser necessària", tot i que per a ell no seria la millor situació.
Segons el parer del Conseller, amb els pressupostos la paga extra està garantida i argüeix a les "maniobres parlamentàries" que això s'aconsegueixi o no.
Les partides per desenvolupar les estructures d'Estat estan cobertes apropiadament segons el Conseller: "S'ha de garantir que aquestes estructures estiguin ben dotades, en el context actual ho estan". En concret, diu,"la partida de la hisenda pròpia augmenta – hi ha convocatòries obertes per inspecció d'hisenda i només es podran fer amb uns pressupostos nous", ha afegit.
Transició nacional i fiscalitat
Parlant sobre els famosos 18 mesos de transició nacional, és possible que en algun moment s'hagi de demanar als ciutadans que paguin els impostos aquí, sobre aquest tema ha afirmat que "la hisenda catalana no es pot dissociar de la política. Pagar impostos aquí o allà depèn de l'evolució política general".
Segons Mas-Colell, del resultat del procés el que interessa és "el reconeixement internacional", que haurà de ser primer de l'opinió pública – "això és 80% de la història"-. El Conseller diu que "no tenim ni amics ni enemics naturals. El que ha de quedar clar és el resultat del referèndum" – en clara al·lusió a la proposta d'ERC de llistes separades.
Parlant sobre el resultat econòmic de la independència, ha afirmat que "els mercats estan més preocupats per com quedaria Espanya sense Catalunya que per la viabilitat de l'Estat Català per un tema de dimensió". Pel Conseller, "la preocupació internacional que hi pugui haver està centrada en el Regne d'Espanya".
Preguntat per si repetiria a l'equip de Mas en un eventual govern de concentració, Mas-Colell ha dit que es va apuntar "per quatre anys que ja han passat i que no es presentaria a tal govern".
Casta, ATLL, nou IRPF, "retrets i poques propostes"
Respecte a Pablo Iglesias, que aquest cap de setmana ha visitat Barcelona, i que diu que el Govern Mas és casta i és el govern de les retallades, el Conseller ha bromejat dient que no sap "si algun dia li tocarà governar, però ja s'ho trobarà".
Parlant sobre del concurs d'ATLL, encarant un nou concurs, el Mas-Colell no troba que s'hagin fet les coses malament "tot i que hi ha peculiaritats, una és els ritmes de la justícia. Que una operació així es judicialitzi és normal, les grans companyes es gasten diners en els seus interessos de manera jurídica , però res del que ha passat ha jutjat el contingut, els moviments són de forma, no de fons. El TSJC ho haurà de dir algun dia". I ha afegit que "als pressupostos no hi ha contemplat pagar una indemnització sobre aquest tema".
En breus estrenarem nova organització de l'IRPF, sobre aquest tema el Conseller ha deixat clar que "Catalunya no ha fet cap adaptació a l'IRPF" i que tenim "el mateix que va deixar el tripartit". Segons Mas-Colell, "avui s'ha dedicat a tocar això és el govern central. Nosaltres no hem tocat l'estructura de l'IRPF. Està clar que l'actitud del govern central de baixar impostos té una finalitat electoralista, és imprudent. Europa li ha dit que no es pot permetre baixar impostos. A mi m'entusiasmaria, però és impossible".
El Conseller ha retret als grups "que ens empenyen per abaixar impostos i els preguntaria com s'ho farien per pagar les pagues extres dels funcionaris. Hem de tenir reputació de seriositat per la política fiscal, una reputació que Espanya no té. Baixen els impostos de manera electoralista".
El Conseller ha lamentat que "si tinguéssim un control més gran de les bases fiscals podríem baixar impostos. Paguem tot el que rebem en forma de transferències o crèdits i encara queda escreix. Siguem una mica seriosos i donem-nos compte que amb les circumstàncies actuals – crisi i asfíxia – si hem de mantenir els serveis públics no podem baixar impostos".
Vendre la casa i anar de lloguer
Avui que es celebra el sorteig de la Grossa de Nadal a Madrid, el Conseller també ha comentat les xifres de La Grossa de Cap d'any catalana, que "està venent més que l'any passat però no arribarem a doblar. Hem arribat als 25 milions".
El Conseller també ha fet broma sobre l'actual situació en què es troba la conselleria de "vendre la casa i anar a lloguer". La Generalitat s'ha venut la seu de la Conselleria d'Economia i "encara no tenim lloc on anar". Per Mas-Colell, "totes les opcions de venda tenen la intenció d'una racionalització dels espais, el d'economia es troba en sis edificis – uns preciosos i d'altres menys preciosos – i seria millor tenir-ne un de potser menys preciós però més pràctic", ha conclòs.
Madrid perdona els interessos del FLA
A Mas-Colell, parlant sobre el "regal de Nadal avançat" en forma de condonació dels interessos del FLA, en realitat el que li interessa és "saber els números que ens diran al Consejo" on "sabrem el concepte amb què rebrem aquests diners, segurament serà algun tipus de balanç que té a veure amb el deute o els tipus d'interès" ha dit. Pel Conseller el que compta és "saber quants diners de més ens arriben pel 2015 o quants diners ens estalviarem de pagar interessos".
També és possible que en aquesta reunió es condemni a les CCAA a no accedir als mercats i "a això ens oposarem frontalment", assegura Mas-Colell.
L'escenari d'una quitança del deute sembla que ha desaparegut. "En el context espanyol el concepte quitança no té significat, aquesta partida baixa ens sembla bé, però al cap i a la fi Catalunya paga uns diners, alguns tornen, alguns es queden i hi ha una partida que s'ha de destinar a pagar aquest "deute", per tant si baixa be", però "l'objectiu de dèficit del 0,7% és desproporcionat, volem l'1,6%" ha afirmat.
Nou PIB, menys deute
L'Estat ha recalculat el PIB de Catalunya que ara es troba en un 18,8% del total de l'Estat, seguida de Madrid, que representa un 18,7%. Mas-Colell ha explicat que aquest recàlcul ha estat un ajustament provinent d'Europa, de l'Eurostat. El Conseller creu que aquest criteri "és millor, és correcte. Afecta conjunturalment a l'economia, però no tindrà enormes conseqüències, a més PIB, el deute és una mica inferior. En el context espanyol s'endarrereix passar la barrera del 100% de deute, ara estem al 96%. A aquest punt s'hi arribarà una mica més tard, després de les eleccions amb una mica de sort", ha dit.
Enmig del foc polític
El Conseller d'Economia ha afirmat també que amb els pressupostos sempre se sent enmig del foc polític: "Fer un pressupost és complicat tècnicament i política. Els graus de llibertat que tenim són molt petits en la situació actual, si no no diria que ens falten els milions que ens falten. Si és possible seria millor que qualsevol escenari de continuïtat es recolzés en un pressupost ja aprovat. Sempre l'any es comença amb una pròrroga tècnica, a mitjans d'any veurem si tenim pressupost o si tenim una pròrroga amb alguns "extres".
En al·lusió a la proposta provinent d'ERC, el Conseller ha assegurat que "en alguns escenaris la pròrroga pot ser necessària", tot i que per a ell no seria la millor situació.
Segons el parer del Conseller, amb els pressupostos la paga extra està garantida i argüeix a les "maniobres parlamentàries" que això s'aconsegueixi o no.
Les partides per desenvolupar les estructures d'Estat estan cobertes apropiadament segons el Conseller: "S'ha de garantir que aquestes estructures estiguin ben dotades, en el context actual ho estan". En concret, diu,"la partida de la hisenda pròpia augmenta – hi ha convocatòries obertes per inspecció d'hisenda i només es podran fer amb uns pressupostos nous", ha afegit.
Transició nacional i fiscalitat
Parlant sobre els famosos 18 mesos de transició nacional, és possible que en algun moment s'hagi de demanar als ciutadans que paguin els impostos aquí, sobre aquest tema ha afirmat que "la hisenda catalana no es pot dissociar de la política. Pagar impostos aquí o allà depèn de l'evolució política general".
Segons Mas-Colell, del resultat del procés el que interessa és "el reconeixement internacional", que haurà de ser primer de l'opinió pública – "això és 80% de la història"-. El Conseller diu que "no tenim ni amics ni enemics naturals. El que ha de quedar clar és el resultat del referèndum" – en clara al·lusió a la proposta d'ERC de llistes separades.
Parlant sobre el resultat econòmic de la independència, ha afirmat que "els mercats estan més preocupats per com quedaria Espanya sense Catalunya que per la viabilitat de l'Estat Català per un tema de dimensió". Pel Conseller, "la preocupació internacional que hi pugui haver està centrada en el Regne d'Espanya".
Preguntat per si repetiria a l'equip de Mas en un eventual govern de concentració, Mas-Colell ha dit que es va apuntar "per quatre anys que ja han passat i que no es presentaria a tal govern".
Casta, ATLL, nou IRPF, "retrets i poques propostes"
Respecte a Pablo Iglesias, que aquest cap de setmana ha visitat Barcelona, i que diu que el Govern Mas és casta i és el govern de les retallades, el Conseller ha bromejat dient que no sap "si algun dia li tocarà governar, però ja s'ho trobarà".
Parlant sobre del concurs d'ATLL, encarant un nou concurs, el Mas-Colell no troba que s'hagin fet les coses malament "tot i que hi ha peculiaritats, una és els ritmes de la justícia. Que una operació així es judicialitzi és normal, les grans companyes es gasten diners en els seus interessos de manera jurídica , però res del que ha passat ha jutjat el contingut, els moviments són de forma, no de fons. El TSJC ho haurà de dir algun dia". I ha afegit que "als pressupostos no hi ha contemplat pagar una indemnització sobre aquest tema".
En breus estrenarem nova organització de l'IRPF, sobre aquest tema el Conseller ha deixat clar que "Catalunya no ha fet cap adaptació a l'IRPF" i que tenim "el mateix que va deixar el tripartit". Segons Mas-Colell, "avui s'ha dedicat a tocar això és el govern central. Nosaltres no hem tocat l'estructura de l'IRPF. Està clar que l'actitud del govern central de baixar impostos té una finalitat electoralista, és imprudent. Europa li ha dit que no es pot permetre baixar impostos. A mi m'entusiasmaria, però és impossible".
El Conseller ha retret als grups "que ens empenyen per abaixar impostos i els preguntaria com s'ho farien per pagar les pagues extres dels funcionaris. Hem de tenir reputació de seriositat per la política fiscal, una reputació que Espanya no té. Baixen els impostos de manera electoralista".
El Conseller ha lamentat que "si tinguéssim un control més gran de les bases fiscals podríem baixar impostos. Paguem tot el que rebem en forma de transferències o crèdits i encara queda escreix. Siguem una mica seriosos i donem-nos compte que amb les circumstàncies actuals – crisi i asfíxia – si hem de mantenir els serveis públics no podem baixar impostos".
Vendre la casa i anar de lloguer
Avui que es celebra el sorteig de la Grossa de Nadal a Madrid, el Conseller també ha comentat les xifres de La Grossa de Cap d'any catalana, que "està venent més que l'any passat però no arribarem a doblar. Hem arribat als 25 milions".
El Conseller també ha fet broma sobre l'actual situació en què es troba la conselleria de "vendre la casa i anar a lloguer". La Generalitat s'ha venut la seu de la Conselleria d'Economia i "encara no tenim lloc on anar". Per Mas-Colell, "totes les opcions de venda tenen la intenció d'una racionalització dels espais, el d'economia es troba en sis edificis – uns preciosos i d'altres menys preciosos – i seria millor tenir-ne un de potser menys preciós però més pràctic", ha conclòs.