Andreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) és una de les persones que més cops he entrevistat al llarg de la meva trajectòria professional. Però, hi ha un parell de frases que em van quedar gravades a foc en una entrevista a VIA Empresa durant el congrés d'Economia i Empresa organitzat pel Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC) el 17 de maig de 2018. La primera: "En política no pots fer tot allò que vols". La segona: "Els economistes servim per a tot". Tota una declaració d'intencions, de la qual van sorgir diferents preguntes: Quan i on pots fer tot allò que vols? Voler és poder o poder és voler? I si els economistes serveixen per a tot, llavors també poden fer tot allò que volen en política? El cas de Mas-Colell donaria per a una sèrie de Netflix.
A Mas-Colell no li fa falta carta de presentació. Exconseller de la Generalitat, fundador de la Graduate School of Economics (GSE), exsecretari general del Consell Europeu d'Investigació, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Creu de Sant Jordi o Premi Rey Don Juan Carlos I de Economia, entre molts d'altres. Doctor Honoris Causa de diferents universitats, autor de The Theory of General Economic Equilibrium: a Differentiable Approach (Cambridge University Press, 1985), coautor de Microeconomic Theory (Oxford University Press) i amb més de 100 treballs d'investigació a l'esquena.
Al seu CV s'hi pot trobar pràcticament tot.
El "parèntesi" de la política
Tot just un parell de mesos després de deixar la Conselleria d'Economia i Coneixement (2010-2016), vaig poder-lo entrevistar al seu despatx de la UPF i vam parlar d'universitats, economia i política catalana, teoria de jocs o resolució de conflictes. Fins i tot, vam recordar la faula del "raspall" del president Tarradellas. Li vaig preguntar pel seu pitjor moment com a conseller i em va respondre: "De pitjors n'hi ha hagut molts. Ara, potser, el pitjor va ser el desembre del 2011 quan vam tenir dificultats per pagar les nòmines per culpa del col·lapse monetari europeu i el tancament dels mercats. L'angoixa va ser molt gran i al voltant d'aquelles dates, em va costar dormir". El millor moment? El 9N.
També li vaig preguntar si es jubilaria i em va respondre que "el servei públic era un parèntesi", que havia de fer la transició de "la vida política a la vida normal i de la vida normal a la vida de professor jubilat", que potser faria classes a la universitat i que estaria ocupat amb activitats acadèmiques i donant suport a la investigació. "Ara dormo vuit hores i estic descansat, però si només hi hagués això, seria molt avorrit", assegurava ja anys enrere.
La "figura pont" de l'empresa
Des de llavors, Mas-Colell ha descansat de la política però ha seguit amb pas ferm en el món de l'economia i l'empresa.
Mas-Colell: "Els economistes servim per a tot"
Per posar només alguns exemples recents, en les últimes setmanes ha sigut nomenat vicepresident de Barcelona Global i president del consell editorial de L'ARA com a relleu de Ferran Rodés, ha presidit el jurat del Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria, ha participat a la XXXVI Reunió del Cercle d'Economia com a president del BIST o s'ha erigit com "la figura pont, un dels grans impulsors i l'eix transversal" del Manifest Sí a l’Ampliació de l’Aeroport que sembla que ara comença a enlairar-se de veritat amb una inversió de 1.700 milions d'euros. I tot plegat, sense fer massa soroll.
De l'efecte Streissand a Kafka
Convé no oblidar aquest fil del seu fill i professor de la Universitat de Princeton Àlex Mas que es va viralitzar arreu del món davant la causa del Tribunal de Cuentas contra l'acció exterior de la Generalitat a la qual hi figura Andreu Mas-Colell (i 39 excàrrecs polítics més) i per la qual se li demanen fins a 2,9 milions d'euros. L'economista Enric Llarch associa la seva figura a "l'efecte Streissand contra l'Estat espanyol i per als qui volien passar de puntetes sobre el tema."
Una situació que el mateix Àlex Mas ja definia com a "kafkiana". Tant és així que en només qüestió d'hores, Mas-Colell va rebre el suport de l'International Economy Association, l'American Mathematical Society, 33 Premis Nobel d'Economia com Jean Tirole, Joseph Stiglitz, Esther Duflo, Robert Solow o Daniel Kahneman o més d'una vintena de destacats economistes internacionals.
L'economista Xavier Sala-i-Martin també ha manifestat el seu suport a través de la campanya de change.org que ja acumula més de 12.000 firmes, així com el Nobel Paul Krugman a través de Twitter on hi té més de 4,5 milions de seguidors. De fet, Krugman i Sala-i-Martin són els dos economistes amb més impacte a les xarxes socials de tot el món.
Per a Mas-Colell, "el servei públic era [realment] un parèntesi" i estaria molt bé que la política parlamentària fos una suma de parèntesis de molta gent, del sud i del nord, amb vocacions i formacions diferents però tots amb un ofici comú: servir a la societat. Recordant la qualitat d'allò que s'hi va a fer i s'acaba fent més que no pas el temps que s'hi està.
Marcet: "Catalunya no ha ajudat mai seriosament a les indústries a innovar. No ha tingut ningú que fes el paper que Mas-Colell va fer amb la recerca i que ha posat Catalunya al mapa de les potències científiques europees"
Deia Xavier Marcet en un article d'anàlisi recent a VIA Empresa que: "Catalunya no ha ajudat mai seriosament a les indústries a innovar. No ha tingut ningú que fes el paper que Mas-Colell va fer amb la recerca i que ha posat Catalunya al mapa de les potències científiques europees".
Segurament, falten més economistes com Andreu Mas-Colell a Catalunya, Espanya i el món. I que puguin canviar la política de sempre.