La maternitat continua sent una gran preocupació per a les dones treballadores avui en dia. Trobar un equilibri entre la feina i la vida familiar, a més d’afrontar la bretxa salarial de gènere, són desafiaments significatius. Segons una recent enquesta de l'Associació Jo No Renuncio, pertanyent al Club de Malasmadres, el 87% de les dones espanyoles ha hagut de realitzar sacrificis en la seva vida laboral. Aquests sacrificis inclouen la reducció de jornada laboral en un 52%, amb la consegüent pèrdua salarial, i el 24% que ha sol·licitat una excedència. A més, el 21% ha renunciat a oportunitats de promoció, mentre que el 20% ha canviat de feina per poder conciliar millor la seva vida professional i personal.
El 87% de les dones espanyoles ha hagut de realitzar sacrificis en la seva vida laboral en convertir-se en mare
Aquesta realitat es reflecteix en un recent estudi de Personio, una destacada empresa europea de software de recursos humans per a pimes. L'estudi mostra que el 66% de les dones espanyoles consideren que tenir fills afecta negativament la seva carrera professional, en comparació amb el 45,5% dels homes. A més, un 24% de les dones enquestades dubten a agafar la baixa per maternitat per por de ser acomiadades. En el 27% dels casos, es perceben menors oportunitats de promoció per als que tenen fills a càrrec, mentre que el 14,5% creu que les possibilitats de ser contractats disminueixen per a les persones en edat fèrtil.
Les dones guanyen un 11% menys després de la maternitat
Segons l'estudi The Child Penalty in Spain, realitzat per al Banc d'Espanya pels economistes Alicia de Quinto, Laura Hospido i Carlos Sanz, els ingressos laborals de les dones a Espanya disminueixen un 11% durant el primer any després del naixement del seu primer fill. En contrast, els ingressos dels homes amb prou feines es veuen afectats per la paternitat. Aquest impacte es fa encara més evident deu anys després del naixement, amb una penalització per fill del 28%. "Les dones tenen dificultats per reincorporar-se a les seves carreres professionals després de la maternitat, mentre que els homes aprofiten aquest període per avançar i progressar tant salarialment com en responsabilitats. Per tant, la bretxa s'engrandeix a mesura que passa el temps", apunta la Carme Poveda, directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Comerç de Barcelona, en una entrevista amb VIA Empresa.
Aquesta situació destaca la clara bretxa salarial de gènere a Espanya. Segons les darreres dades de l'estadística Mercat de Treball i Pensions en les Fonts Tributàries, els homes van guanyar una mitjana de 25.137 euros anuals el 2022, mentre que les dones van percebre només 20.130 euros, és a dir, 5.000 euros menys. Això significa que les dones treballen 73 dies a l'any sense rebre cap mena de retribució, gairebé dos mesos i mig. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) adverteix que, a aquest ritme, es necessitaran cinquanta anys per assolir la igualtat salarial.
9 de cada 10 reduccions de jornada laboral per cura de fills són de dones
Aquesta realitat es posa de manifest en les expectatives de gènere que assignen a les dones el paper principal de cuidadores. Segons l'Enquesta de Població Activa (EPA), més del 90% de les gairebé 60.000 reduccions de jornada per a la cura de fills i altres familiars registrades a Catalunya a finals del 2023 van ser sol·licitades per dones. L'ús d'aquest dret laboral va augmentar un 26% respecte a l'any anterior, tot i que els pares que en van fer ús no van arribar al 10%. En termes absoluts, 54.500 de les 60.000 reduccions enregistrades durant l'últim quadrimestre de l'any van ser a instància de dones, representant un 90,8% del total. Aquesta xifra reflecteix la realitat catalana, tot i que és lleugerament inferior a la mitjana estatal, on les dones superen el 92%. Resumint, només un 7,4% de les jornades a temps parcial per a la cura de fills a Catalunya van ser assumides pels pares al final del 2023.
L'enquesta de l'Associació Jo No Renuncio posa de relleu la manca de suport que les mares continuen enfrontant. Segons l'estudi, aquestes dones no reben el suport adequat per promoure la maternitat amb èxit. Carme Poveda, de l'ODEE, emfatitza la urgent necessitat de reformar els incentius fiscals i les prestacions públiques actuals. Argumenta que el sistema actual desincentiva la independència econòmica de les dones dins de les parelles. Com a exemple, explica que, en el cas d'una família amb dos fills, si la dona decideix treballar a temps parcial amb un salari de 800 euros nets i només rep una ajuda de 300 euros per escoles bressol, menjador o altres prestacions, aquesta situació no li resulta econòmicament viable.
“Jornades més curtes i intensives”
Poveda assenyala que "si les empreses adoptessin jornades més curtes i intensives amb un horari laboral alineat amb els estàndards europeus, tant homes com dones podrien gestionar millor les seves responsabilitats familiars i laborals, reduint així la discriminació que perjudica clarament les dones". Aquesta situació no només posa en relleu les dificultats de conciliar, sinó que també reflecteix un canvi cultural significatiu, ja que en la generació boomer, era impensable ser una dona de negocis exitosa i, a més, mare.
Segons les darreres dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2023 va assolir la xifra més baixa de natalitat dels últims 28 anys a Catalunya. A més, es constata que la reducció del nombre de naixements va de bracet amb el retard en l'edat de la maternitat. Un indicador d'aquest retard és el nombre de naixements de mares de 40 anys o més, que ha augmentat un 19,3% en els darrers 10 anys. Mentre que el 6,8% dels naixements el 2013 eren de mares de 40 anys o més, aquest percentatge va augmentar al 10,7% el 2023, segons les últimes dades publicades per l'INE.
El 2023 va assolir la xifra més baixa de natalitat dels últims 28 anys a Catalunya
Encara que no es tingui informació precisa sobre quantes d'aquestes dones han decidit no ser mares per raons laborals o de conciliació, o han optat per ajornar la maternitat per aquests motius, aquestes estadístiques, proporcionades per l'Institut Nacional d'Estadística, reflecteixen una tendència creixent cap a avançar en la seva carrera professional i aconseguir una estabilitat econòmica abans de ser mares.