La bretxa salarial de gènere a Catalunya continua present. Així ho diuen els resultats de l’informe de CCOO Bretxa salarial de gènere a Catalunya, 2022, que analitza l’impacte i l’evolució de la desigualtat salarial entre homes i dones. “A Catalunya, la diferència és del 24,24% en el salari anual i del 13,2% per hora treballada. És a dir, per cada 1.000 euros d’un home, una dona en cobra 760 euros", ha assegurat la sociòloga i autora de l’estudi Irene Galí, durant la presentació de l’informe a les oficines de Comissions Obreres (CCOO). Unes paraules que la secretària de Dones i Polítiques LGTBI, Mentxu Gutiérrez ha reafirmat: “Si seguim així, la bretxa no desapareixerà fins al 2050".
La indignació ha estat la gran protagonista de l'acte. I és que els homes cobren més que les dones per la mateixa feina o feines igual de valuoses. Durant la part inicial, les dues ponents han explicat com la bretxa salarial de gènere disminueix en percentatge i la diferència en euros es manté estable. És a dir, si bé l’any 2008, amb una diferència salarial anual entre homes i dones de 6.425 euros teníem una bretxa salarial del 32,4%, 14 anys després, el 2022, amb una diferència salarial que només s’ha retallat en 200 euros, la bretxa salarial és del 24,2%. Tot seguit, la sociòloga ha apuntat que creix la desigualtat salarial entre les dones treballadores, ja que comencem a trencar el sostre de vidre, però no ens desfem del terra enganxós. És a dir, en els segments més alts de l’estructura salarial, els salaris de les dones estan augmentant per sobre dels homes, però, en canvi, en els sectors més precaris d’aquesta estructura salarial els salaris dels homes estan augmentant per damunt del de les dones.
Galí (sociòloga): “A Catalunya, la diferència és del 24,24% en el salari anual i del 13,2% per hora treballada. És a dir, per cada 1.000 euros d’un home, una dona en cobra 760 euros"
Galí ha ironitzat sobre la composició del salari: "Sovint hem sentit que en cap conveni es diu que les dones han de cobrar menys que els homes. Ja ho sabem, perquè això seria il·legal." No obstant això, ha afegit, "aquesta realitat continua existint". Segons ha explicat, en molts casos la diferència salarial es deu als complements salarials. Pel que fa al salari base, principal component del salari brut, l’informe indica que l’any 2022 aquest va ser de 1.612,8 euros per als homes i de 1.395,6 euros per a les dones. Això suposa una bretxa de gènere del 15,6% en el salari base mensual, gairebé 10 punts menys que la bretxa del salari brut mensual, que arriba al 24,5%.
Les diferències són especialment pronunciades en els complements salarials, amb una bretxa del 46,3%, i en els pagaments per hores extraordinàries, on la diferència s’enfila fins al 137% (17,04 euros mensuals per als homes i 7,18 euros per a les dones). En aquest sentit, l’informe conclou que fins al 48,4% de la bretxa salarial de gènere a Catalunya –gairebé la meitat– es deu als complements salarials.
"Les dones extracomunitàries haurien de duplicar el seu sou per equiparar-se als homes europeus"
D’altra banda, Galí ha afirmat que les característiques del treballador i treballadores, com ara l’origen, l’edat o el seu nivell d’estudis, actuen com a eixos de desigualtat que sovint se superposen i agreugen les situacions de vulnerabilitat. Pel que fa a la nacionalitat, “per primera vegada els salaris dels homes i de les dones estrangers comunitaris són superiors als salaris dels treballadors i treballadores amb nacionalitat espanyola”, segons Gilda, qui argumenta que això ens parla del canvi en els perfils dels treballadors europeus que venen a treballar a Espanya. Tot i això, “una dona estrangera extracomunitària hauria d’augmentar el seu salari un 100%, o sigui hauria de cobrar el doble per cobrar el mateix que un home estranger que ve de la Unió Europea”, apunta.
Galí (sociòloga): “per primera vegada els salaris dels homes i de les dones estrangers comunitaris són superiors als salaris dels treballadors i treballadores amb nacionalitat espanyola”
En segon lloc, pel que fa al nivell d’estudis, a mesura que augmenta el nivell d’estudis assolits augmenta també el salari. El salari de les treballadores augmenta, per tant, un 20% en passar de l’educació primària a la secundària i un altre 20% en passar de l’educació secundària a l’FP. Molt més accentuada és la diferència entre el salari de les treballadores amb FP i estudis universitaris, que arriba fins al 62%.
Pocs minuts després, la sociòloga ha volgut incidir en el fet que la bretxa salarial no desapareix amb l’edat, al contrari. Les dones menors de 25 anys la breta salarial és del 18,8% i després entre les persones, aquest grup és a causa de la jornada parcial per combinar el treball amb els estudis. El pas a la següent franja d’edat, que va dels 35 als 44 anys, suposa un fort augment de la desigualtat salarial entre homes i dones, a causa que és aquella que concentra el nombre més gran de dones mares en el període de més càrrega de treball de cura dels infants, la breta salarial és del 23,3%. El següent grup de dones de més de 55 anys es tradueix en una bretxa salarial del 30,1%, cosa que afecta directament les pensions, amb una bretxa del 57,2%.
“Per cada dona que trenca el sostre de vidre, a baix n'hi ha 10 que estan recollint la desfeta”
Un dels factors que explica la diferència salarial és el percentatge més gran de treball a temps parcial que presenten les dones. A Catalunya treballen a temps parcial un 7,1% dels homes i davant d’un 18,9% de les dones. En aquest sentit, el sindicat ha dit que la reducció de jornada pot ajudar a reduir la bretxa de gènere perquè pot animar les dones a fer feines a temps complet i, alhora, revalorar el sou que es comptarà a partir de 37,5 hores i no de 40 hores.
Malgrat que sembla que amb la reforma de la jornada laboral el vent bufa a favor de la dona perquè tindria un impacte positiu, ja que permetria una millor distribució d’aquestes responsabilitats, amb més corresponsabilitat i conciliació entre dones i homes, Galí ha ressaltat que els homes amb càrrec de director o gerent perceben de mitjana 10.091 euros més anualment que les dones en la mateixa posició. Aquest fet posa de manifest com, fins i tot quan les dones aconsegueixen trencar el sostre de vidre, a l’altra banda no els espera el mateix que als seus companys homes. “Per cada dona que trenca el sostre de vidre, a baix n'hi ha 10 que estan recollint la desfeta”, afegeix.
El sindicat ha dit que la reducció de jornada pot ajudar a reduir la bretxa de gènere perquè pot animar les dones a fer feines a temps complet
A la part final de la presentació de l’informe anual sobre la bretxa salarial de gènere a Catalunya, Galí ha destacat que la mida de l’empresa influeix directament en la desigualtat salarial: com més gran és l’empresa, menor és la bretxa.
A més, ha posat el focus en el paper clau que segueixen tenint l’educació i la classe social en la posició que ocupem en el mercat laboral i, en conseqüència, en el salari que percebem. Un exemple clar és el camp STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques), on la presència femenina continua sent mínima. I fins i tot quan les dones opten per formació professional en aquests àmbits, els seus salaris segueixen sent inferiors als dels seus companys homes.
Gutiérrez ha volgut intervenir en la cloenda per subratllar la importància de continuar aplicant polítiques laborals, socials i econòmiques que corregeixin els factors estructurals que perpetuen la bretxa salarial de gènere. “Si no ho fem, no acabarem amb la bretxa ni d’aquí a 25 anys”, ha advertit.