El 44% dels catalans que busca comprar un habitatge necessita més d'un any a trobar-lo. Són dades d'un estudi realitzat per l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, que situa en un 21,3%les persones que triguen entre mig any i un any, i en un 34,6% la gent que requereix menys de sis mesos. Pel que fa al lloguer, el temps de cerca és més reduït, tot i que la majoria dels enquestats també s'està més de mig any per trobar un immoble. Independentment del contracte, el 94,3% considera que els preus són molt elevats a l'àrea metropolitana, una xifra que baixa al 81,7% a la resta de Catalunya.
De fet, la mostra apunta al preu com a principal problemàtica a l'hora de trobar un nou habitatge. Aquesta hi apareix a totes les modalitats: al voltant de nou de cada deu enquestats creuen que l'oferta de compravenda d'obra nova té el problema de l'alt cost, i més de set de cada deu també ho veu així en els de segona mà.
Tanmateix, l'estudi subratlla que durant el segon semestre del 2023, el 13,7% de la població de més de 16 anys estava buscant un nou habitatge. Són més de 900.000 persones. D'aquest grup, el 46% buscava un en propietat, mentre que el 37% preferia un de lloguer. El 17% era indiferent al tipus de contracte. Tot i això, el contrast és evident si comparem l'àrea metropolitana amb la resta de Catalunya. A prop de Barcelona, existeix un equilibri entre comprar i llogar (40,4% i 39,4%, respectivament), però al conjunt del territori hi ha una clara tendència per esdevenir propietari (52,1% a 36,6%).
Diferents criteris segons els segments poblacionals
Una de les principals diferenciacions entre els dos grups és el nivell d'estudis. Segons la mostra, les persones amb un nivell acadèmic més avançat prefereixen comprar un immoble abans que llogar-lo (45% a 36,3%). Una dinàmica que s'eixampla entre els qui tenen estudis mitjans (el 51,1% vol comprar, i un 30,7% prefereix l'arrendament), però que es capgira en el cas de les persones amb uns estudis bàsics. Aquest grup vol llogar en un 49,1% dels casos, i només el 39,6%busca fer-se en propietat d'un habitatge.
Les persones amb un nivell d'estudi més alt prefereixen comprar un habitatge; les d'un nivell més bàsic prioritzen el lloguer
En qualsevol cas, el temps mitjà per trobar un habitatge passa d'un any en gairebé la meitat dels casos (42,3%), fet que s'accentua entre els futurs propietaris (44%) i es rebaixa entre els qui seran arrendadors (35,3%). En una situació o l'altra, al voltant d'un20% de la gent triga entre sis i dotze mesos, i poc més d'un 25% triga entre un i sis mesos. Els més ràpids, que no esperen més de 30 dies, només representen el 10%. En aquest cas, els temps de cerca no presenten pràcticament cap diferència entre territoris.
També es poden observar diferències segons altres criteris. Per exemple, el de l'edat. Segons l'enquesta de l'Observatori, els principals demandants es troben entre els 30 i els 44 anys, i representen el 25,7%. La majoria d'ells volen ser propietaris. Però també hi ha una gran representació d'estrangers (32,4%) i aturats (23,9%), que prefereixen llogar.
L'accessibilitat i el preu, les grans problemàtiques
A més dels preus alts, l'informe planteja més circumstàncies preocupants. En declaracions a l'ACN, la presidenta de l'Observatori, Carme Trilla, ha qüestionat la "capacitat" de l'oferta de lloguer per assumir l'arribada recent d'immigració, tenint en compte que ja està tensionada amb la població interna. A més, ha alertat que els parcs públics són "insuficients" i que hi ha un "xoc de demanda important a resoldre des de la política d'habitatge".
Tanmateix, Trilla ha vinculat el temps que es necessita per trobar un lloc per a viure amb la "poca oferta" en el cas d'obra nova i amb el preu en el cas dels lloguers. Segons la dirigent, a l'àrea metropolitana hi ha "poquíssima oferta" per sota dels 800 euros al mes, i directament "no n'hi ha" per sota dels 600 euros.
Trobar millors condicions de vida, el motiu per canviar d'habitatge
La tendència a llogar immobles té diferents raons. Segons els enquestats, la principal motivació és la de millorar l'immoble (25,5%), però també ho és trobar un preu més assequible (22,3%). En el cas dels que busquen comprar, també prioritzen un lloc millor(31,3%), seguit del desig d'esdevenir propietaris(21,2%). Crida l'atenció que l'11,5% busca comprar per invertir en un immoble o per fer-lo servir de segona residència.
Independentment de compra o lloguer, la majoria dels demandants busca un lloc millor per viure
Dels qui busquen comprar, gairebé la meitat vol viure amb la seva parella sense fills (45,9%), una xifra que es redueix sensiblement al segment de demandants que busquen arrendar (39,1%).
En línies generals, la condició més buscada a Catalunya és un domicili de segona mà en bon estat (52%). Gairebé la meitat de les persones busca tres habitacions (49,7%), i un lloc que tingui llum natural (60%), espai exterior (55%), bon estat de conservació (45,5%) i ascensor comunitari (32,8%).
Barcelona i la resta de Catalunya: dos mons a part
L'enquesta mostra dues realitats molt diferents entre els diferents punts. Per exemple, pel que fa al tipus d'immoble, novament trobem una clara diferenciació entre l'àrea metropolitana i la resta de Catalunya. A prop de la ciutat, la gent prefereix un pis o apartament (45,3%), però en el conjunt del territori l'opció més atractiva és la casa unifamiliar.
A l'àrea metropolitana de Barcelona el més demandat és un pis o apartament, mentre que a la resta de Catalunya es decanten per habitatges unifamiliars
Aquest contrast es manté als preus d'arrendament: a Barcelona, el 59,3% dels demandants busquen habitatges entre 600 i 1.000 euros mensuals, una xifra molt llunyana a la franja d'entre 400 i 600 euros que pretén pagar el 54% de la gent fora de l'àrea metropolitana. Tot i això, sí que hi ha una coincidència: els lloguers més típics són immobles d'entre 50 i 80 m2 a la ciutat (55,6%) i també a la resta de Catalunya (37,2%), tot i que la diferència percentual és important.
Pel que fa a la compra, la dinàmica és similar quant a preus. A l'àrea metropolitana el ventall més popular es mou entre els200.000 i els300.000 euros, i a la resta del país, entre els 100.000 i els 200.000 euros.