En una part de la balança, la despesa en R+D, la qualitat de l'ocupació i els nivells de dèficit i deute públics; a l'altra, la internacionalització de les empreses, el potencial industrial, la inversió estrangera i l'ocupació i salaris. Els tres primers elements en vermell; els quatre segons, en verd. La Memòria Econòmica de Catalunya del 2019, elaborada pel Consell General de Cambres, destaca quins han estat els punts febles i les fortaleses el darrer any. Les lliçons apreses l'exercici passat serviran per establir les bases de la recuperació econòmica que ha de seguir la crisi provocada per la covid-19.
Els missatges optimistes i pessimistes s'han succeït a parts gairebé iguals durant la presentació de l'anàlisi econòmica a la Casa Llotja de Mar. El president de la Generalitat, Quim Torra, ho resumia durant la clausura de l'acte: "Després d’aquesta presentació pots veure el got mig buit o mig ple: veus les debilitats i les fortaleses, però s’han presentat punts forts que ens donen molta esperança". Aquestes reflexions han de servir per establir el nou model econòmic català postcoronavirus, segon el president del Consell de Cambres, Joan Canadell.
Ell avisa: "Hi ha molts interrogants, però pensem que la recuperació no serà ràpida, trigarem més d'un exercici"; però també hi veu oportunitats: "Volem un país més internacionalitzat, més sostenible mediambientalment, socialment més responsable i de valor afegit". La responsable de la Memòria Econòmica 2019, Carme Poveda, ha definit el 2019 com "un bon any", econòmicament parlant, per a Catalunya. Les xifres han estat positives, tot i el context internacional desfavorable de guerres comercials. Entre les dades esperançadores hi situa l'augment del PIB, d'un 1,9%.
Per setè any consecutiu, el creixement econòmic ha estat major a Catalunya que la mitjana europea, tot i que no tan elevat que els exercicis anteriors en un context d'alentiment. Les previsions per al 2020, ha explicat l'economista, eren bones fins l'esclat de la pandèmia. L'Estat espanyol serà una de les economies europees més afectades, amb una caiguda del PIB que superarà el 10% enguany i només es recuperarà parcialment el 2021. La dependència del sector turístic, la duresa del confinament i la menor capacitat de resposta fiscal en les polítiques públiques són els elements que hi juguen en contra. Però Catalunya en té un de diferenciador que pot contribuir a una recuperació més ràpida.
"Segons l'FMI, les economies desenvolupades es recuperaran el quart trimestre de l'any que ve, però les que estan en vies de desenvolupament i les que miren més cap a l'exterior, com la Xina, aniran més ràpid. En aquest últim punt, Catalunya està ben posicionada", ha indicat Poveda en un acte que ha combinat la part virtual a través de streaming i la física -només per als periodistes de mitjans gràfics i poc públic convidat-.
Canadell ha insistit en la idea que és necessari un nou model econòmic: "La crisi de la covid-19 ha accelerat allò que ja s’estava canviant: hem de retirar els 10-20 anys i l’estratègia del 2030-2040 [de la Cambra] la situem ara en el 2025-2030". En canvi, el catedràtic d'economia de la UB i membre del consell assessor de la Cambra Germà Bel, ha considerat durant la seva intervenció que "el futur postcovid no serà tan diferent". L'economista també ha aprofitat el micro per criticar la manca de reacció de les administracions públiques davant la crisi: "Estem esperant el manà europeu: ni serà tant ni arribarà aviat, encara no se n’han assabentat? Ahir hi va haver senyals: una excel·lent candidata d’Espanya no va guanyar", ha dit en referència a la no elecció de Nadia Calviño per presidir l'Eurogrup.
Vents a favor i en contra
Les companyies catalanes han accelerat el ritme de les exportacions el 2019. El grau d'obertura i internacionalització és cada vegada major, i això incrementa la competitivitat del teixit empresarial. De fet, Poveda ha destacat que fins i tot quan la demanda interna es va recuperar, i, per tant, la pressió per exportar va relaxar-se, les vendes a l'exterior no van deixar de créixer. La part negativa d'aquest comportament és que el tancament de fronteres provocat per la covid-19 "ens ha fet més vulnerables, però també serà una gran oportunitat quan l'economia mundial es recuperi". El percentatge de vendes dirigides a l'estranger ha augmentat, fins al 64%, mentre que les que tenen com a destinació la resta de l'Estat espanyol, han disminuït, fins al 35%.
Quan la demanda interna es va recuperar i la pressió per exportar va relaxar-se, les vendes a l'exterior d'empreses catalanes no van deixar de créixer
La inversió estrangera en el sector manufacturer ha estat una altra fortalesa al 2019 i un vent que bufarà a favor en la recuperació postcovid. En els últims cinc anys s'ha mantingut estable, en uns 1.200 milions d'euros anuals. Això representa un 37% de la inversió estrangera total a Catalunya i un 23% de la xifra estatal pel que fa al sector manufacturer. Aquest potencial industrial ha virat cap als sectors que aporten més valor afegit. Poveda ha aportat xifres de la memòria econòmica per demostrar-ho: les exportacions d'alt nivell tecnològic han augmentat un 18,2%, mentre que l'ocupació en aquest segment és de les més elevades d'Europa. És responsable d'un 6,8% del total, per sobre de la mitjana europea.
I el tercer element positiu que ha destacat l'economista és l'augment dels salaris i de l'ocupació. Els sous han crescut el 2019 per sobre del 2% per segon any consecutiu. Aquesta taxa, superior a l'IPC, ha fet que els catalans recuperessin part del poder adquisitiu perdut en anys anteriors. "Hi han tingut molt pes l'augment del Salari Mínim Interprofessional i dels sous públics", ha apuntat Poveda. També hi ha influït el desequilibri d'oferta i demanda de perfils tècnics en indústria i construcció i professionals de les TIC, que fan que els salaris pugin.
Però en matèria d'ocupació també hi ha lloc per al pessimisme. L'alta temporalitat i parcialitat marquen un dels elements negatius de l'economia catalana del 2019. La taxa de temporalitat ha estat del 21,6%, el doble que la mitjana europea. "Això ens ha fet molt vulnerables en la destrucció d'ocupació quan ha arribat la crisi del coronavirus", ha explicat la responsable de la Memòria Econòmica. El col·lectiu més afectat és el dels joves, amb una taxa de contractes temporals del 69% entre 16 i 24 anys i del 47% entre els 25 i els 29 anys. Això provoca que "els joves no puguin emancipar-se, accedir a un habitatge i formar una família; és la generació més formada i amb més competències digitals de la història, no ens podem permetre perdre aquest talent", ha reivindicat Poveda.
Les empreses europees han augmentat la despesa en R+D un 47% en els darrers anys, mentre que les catalanes ho han fet un 8% i les espanyoles, un 5%
Una altra assignatura pendent que s'haurà de revisar en la construcció del nou model econòmic postcovid és la despesa en R+D. La diferència entre la catalana i el conjunt de l'europea s'ha duplicat en els darrers anys: de tres dècimes a sis. En percentatge del PIB, la inversió en innovació a Catalunya s'ha situat el 2019 en un 1,52%, mentre que a la Unió Europea ha estat del 2,12%. Poveda ha aportat una altra dada preocupant: les empreses europees han augmentat la despesa en R+D un 47% en els darrers anys, mentre que les catalanes ho han fet un 8%. En el conjunt de l'Estat espanyol, l'increment ha estat encara més baix, del 5%.
Deures fets en endeutament?
El tercer vent desfavorable per a la recuperació econòmica són els elevats nivells de dèficit i deute públics. Segons Poveda, "la reducció que es va produir durant els anys de bonança no ha estat suficient per fer front a les despeses provocades per la covid-19". Tot i que la despesa entre el 2013 i el 2017 va caure, els ingressos es van mantenir estables. L'any passat, la despesa va canviar la tendència i va començar a augmentar, mentre que el nivell d'ingressos es va mantenir. El resultat: el dèficit ha augmentat tres dècimes, fins al 2,8% del PIB. Els càlculs per a enguany és que superi el 12%, però "el que més ens preocupa" és la previsió que el nivell se situarà entre el 6% i el 8% el 2021.
"Si la covid-19 s'arriba a produir el 2009, la mortalitat de les empreses hauria estat molt més elevada", segons Oriol Amat
En aquest sentit, Torra ha avisat que encara serà necessari un major endeutament, ja que considera que "si no, no ens en sortirem". Qui sí que ha fet els deures en matèria d'endeutament han estat les empreses catalanes. Tal com ha explicat Oriol Amat, degà de la BSM de la UPF i membre del consell assessor de la Cambra, "l'empresa catalana és solvent i equilibrada". Tot i que ha reconegut que el deute s'ha incrementat lleugerament a finals del 2019, l'estructura segueix essent forta. "Això fa que no es requereixin transformacions, com sí que passava l'any 2008; el que és necessari ara són rescats ràpids", ha assegurat. En aquest sentit, ha destacat que "si la covid-19 s’arriba a produir el 2009, la mortalitat de les empreses hauria estat molt més elevada".
Infraestructures i aspirines
"És poc original i molt avorrit parlar d’infraestructures: fa molts anys que parlem de les mateixes mancances, però els empresaris som persistents". El president de la Cambra de Comerç de Reus i de la comissió d'infraestructures del Consell de Cambres, Jordi Just, ha començat així la seva intervenció per presentar el monogràfic que acompanya la memòria econòmica del 2019. És, efectivament, sobre infraestructures. Però no es limita a les tradicionals, sinó que inclou les que marcaran el futur: "No podem pensar en un país en xarxa sense que la fibra òptica i el 5G arribin a totes les comarques catalanes".
Tenir una bona xarxa de telecomunicacions, segons Just, "fa captar inversions, fa més competitives les empreses i reté talent". Tant ell com Germà Bel han destacat la importància de prioritzar les que són més importants. El catedràtic d'economia de la UB ho ha explicat amb un símil: "Quan hi ha una crisi sanitària, la gent es fot una aspirina; quan n’hi ha una d’econòmica, es fot una infraestructura. Són com les aspirines. Si te'n prens una caixa sencera, l’estómac se’n ressent. Si fas una caixa d’infraestructures que no és necessària, anem malament".
En aquest sentit, ha recordat que entre el 2007 i el 2013, la contracció econòmica va anar acompanyada d'una reducció en infraestructures. I ha criticat, una altra vegada, l'administració: "Els monopolis de serveis han sortit del confinament abusant dels ciutadans; amb l’estat d’alarma, el govern més progressista de la història d’Espanya, ha prohibit la portabilitat de companyies telefòniques. La infraestructura més necessària de l’economia d’un país és la social".
Pel que fa a infraestructures, Torra s'ha limitat a fer un al·legat polític: "Se’m fa difícil abordar aquest tema després de la intervenció de Germà Bel. La Generalitat és un usuari més de la majoria d’infraestructures crítiques de Catalunya, de vegades com a gestor. Però els responsables viuen a Madrid. Les decisions no les prenem nosaltres".