Prop de 60 anys després de la seva fundació, l'alimentació de la regió metropolitana de Barcelona no s'entén sense Mercabarna. L'aposta per centralitzar els mercats alimentaris de la ciutat, que fins ben entrada la segona meitat del segle passat romanien escampats pels barris de la capital, continua afegint dècades després la pota de la indústriaagroalimentària a una logística catalana que esdevé estratègica per al desenvolupament econòmic del país. Així ho confirmen els resultats i la centralitat que l'empresa pública ocupa a una branca industrial tan essencial com en risc; així ho confirmen també els guardons. L'escola de negocis Esic ha volgut tirar la vista enrere i penjar del coll del mercat majorista el premiAster2022 a la Millor Trajectòria Empresarial de Grans Empreses per "un model de lideratge públic i la seva enorme cadena de proveïment". Que la cosa pública capitanegi una gran concentració d'iniciativa privada és el moll de l'os de les conquestes de Mercabarna, com reivindica la seva presidenta, Montserrat Ballarín.
La regidora de Comerç i Mercats, Consum i Règim Intern de l'Ajuntament de Barcelona ja fa sis anys que se situa al capdavant de Mercabarna, amb un lideratge que, lluny de ser simbòlic, considera altament executiu. Amb unes 600 empreses operant-hi, l'activitat econòmica de Mercabarna concentra uns 7.000 treballadors en un recinte per on transiten uns 14.000 vehicles logístics; tot plegat amb constant interlocució amb un sector públic que té la clau estratègica del futur d'una empresa "en constant innovació i creixement", com subratlla Ballarín. La forma en què es menja, els productes que es prioritzen, canvien en cicles molt curts, i la col·laboració entre el sector públic i un "pol empresarial molt motivat" com el català és una combustió essencial per al necessari moviment de la indústria.
Ballarín: "Mercabarna està en constant innovació i creixement"
La "visió d'empresa pública" que aporta Mercabarna a l'ecosistema barceloní és part del complet paquet que dibuixa el futur de l'alimentació catalana. Ballarín celebra, però, que l'interlocutor a l'altra banda de la taula, el sector privat de la regió, posa especials facilitats per a lubricar la maquinària. "Les empreses estan molt ben associades –dins d'Assocome, entitat que agrupa el conjunt de les operadores dels espais del polígon– i això ofereix una interlocució unívoca amb les administracions". Des de la part pública, la seva gran aportació és la d'ens informador: Mercabarna facilita a les empreses dades valuoses dels estudis que es fan des de Mercasa, l'empresa estatal que agrupa tots els mercats majoristes espanyols. A més, la fluïdesa de les relacions permet, segons Ballarín, una "atenció molt personalitzada" cap a totes les branques i negocis, cosa que ajuda a fer que els canvis i millores que s'introdueixen en el recinte vagin sempre en el sentit necessari per a assolir els que la regidora considera els seus dos grans puntals estratègics: competitivitat i sostenibilitat.
L'ens públic s'implica, a més, en el desenvolupament de projectes empresarials innovadors i de la base de talent que aquests necessiten. Per una banda, els 10 projectes de corporate venturing i acceleració de Startups mitjançant diversos programes, com Innofood, esperen impulsar la creació i desenvolupament de fins a 40 emergents fins al 2026 –la durada del pròxim pla estratègic de l'empresa–, així com aconseguir la implantació de fins a cinc scale-ups, amb l'ajuda del seu nou Foodtech Sandbox, un espai de proves que es reservarà a nous models de negoci que necessiten acció real per confirmar la seva viabilitat i necessitats. Per altra, el projecte formatiu de l'Institut dels Aliments, que ara inclou Formació Professional dual reglada en l'àmbit de l'alimentació, té l'objectiu de generar un cercle virtuós entre professionals formats i empreses del sector. La nova educació reglada és, segons Ballarín, "un win-win: ajuntem la formació i les empreses on es poden fer pràctiques", amb un contacte directe entre talent especialitzat que busca feina i empreses en constant transformació.
Alimentació competitiva
Mercabarna ha portat a terme, en els darrers anys, grans operacions d'adquisició i reaprofitament de terreny útil per a les empreses amb l'objectiu, segons el seu pla estratègic, de "potenciar el sector agrologístic". L'adquisició dels terrenys al 22AL, uns 180.000 metres quadrats propietat fins ara del Consorci de la Zona Franca de Barcelona permetrà, segons l'empresa, afegir noves companyies operadores en sectors disruptius, com l'alimentació sostenible o la proteïna vegetal; així com oferir nous espais de creixement a aquelles operadores que ho necessiten. Amb una inversió de 70 milions d'euros, el creixement cap a la zona logística serà progressiu, en tant que moltes de les empreses que hi eren abans de la compra tenen concessions que duren fins entrada la pròxima dècada, i "Mercabarna respectarà tots els contractes signats".
"Mercabarna serà un pol logístic important no només per Barcelona, sinó per tota la seva àrea d'influència"
Tot i això, l'empresa pública tindrà al seu abast al llarg de 2022 dues parcel·les de 10.000 metres quadrats cadascuna, que s'afegeixen a l'espai obert per l'enderrocament de l'escorxador, una instal·lació històrica, però que "ja no tenia sentit". La tendència de la indústria càrnia, que apunta cap al sacrifici en origen, sense traslladar els animals, va fer redundant aquest espai, que provocava pèrdues importants que "s'arrossegaven des de feia molts anys". Amb aquest canvi de rumb, les empreses de Mercabarna, així com el conjunt del sector alimentari, comptaran amb 30.000 metres quadrats addicionals per instal·lar-hi noves propostes així com per escalar les que ja funcionen.
Aquests nous espais aniran dedicats, sovint, a moltes de les grans tendències que marcaran l'alimentació en les dècades que venen. Els productes de quarta i cinquena gamma –rentats i llestos per cuinar; així com pre-cuinats o ja cuinats– conviuran amb la logística específica per al sector Horeca, empreses de groupage, comerç electrònic o majoristes d'aliments bio i kilòmetre 0. Mercabarna, d'aquesta forma, vol esdevenir un entorn d'innovació per al sector alimentari, així com "un pol logístic important no només per Barcelona, sinó per tota la seva àrea d'influència".
2030 abans del 2030
Els objectius de desenvolupament sostenible estan al centre del pla estratègic de Mercabarna, però tot i que fa temps que ocupen moltes de les converses a la direcció, la pandèmia i el posterior conflicte a Ucraïna els han fet escalar en la llista de prioritats de l'empresa. Ballarín explica, així, que molts dels grans projectes en aquest sentit que el recinte està completant venen d'abans, alguns fins i tot són anteriors al seu mandat. Els darrers dos anys han confirmat que tenien raó amb les seves projeccions estratègiques, si bé no amb el calendari d'implantació. La pandèmia i la guerra "han demostrat que anàvem per un camí absolutament correcte", raona la regidora, però "la transformació sostenible mai és prou ràpida".
Amb el convenciment que "s'ha d'anar més de pressa i més enllà", Ballarín insisteix en una transformació verda que, si bé és rellevant en tots els aspectes de l'activitat econòmica, ho és encara més en l'alimentació, per la seva profunda petjada ecològica. Les millores incrementals pel que fa a qüestions com l'autoabastiment energètic o la mobilitat sostenible assoliran, segons els càlculs de l'empresa pública, una retallada d'emissions de fins a 14.000 tones de CO2 l'any. "Qualsevol millora té un impacte molt important –argumenta Ballarín–, ja que parlem d'un sector amb volums d'emissions grans".
"És imprescindible generar aliances, perquè a la innovació de producte afegim innovació social"
Per aconseguir aquesta evolució, el gran projecte és la instal·lació de més de 360.000 metres quadrats de plaques fotovoltàiques a les teulades dels edificis de Mercabarna i les empreses que s'hi ubiquen. La inversió d'uns 4 MEUR aconseguirà, un cop executada, que el recinte arribi a un 25% d'autoabastiment energètic. A aquest pla s'afegeix un impuls a la mobilitat elèctrica, amb la instal·lació de diversos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics i d'hidrogen, així com un programa de reaprofitament de l'energia de la regasificació del gas liquat que arriba al Port de Barcelona.
Els objectius de desenvolupament sostenible imbriquen, però, el factor social en les seves estratègies. La gran bandera de la pota social de la transformació de Mercabarna, en aquest sentit, és el reaprofitament alimentari. Si bé des de l'any 2002 el Banc d'Aliments ja compta amb un espai al recinte, el febrer d'enguany comença a operar un Centre d'Aprofitament Alimentari que reformula la lluita contra el malbaratament. Per a Ballarín, aquesta iniciativa és l'exemple de l'apartat social de la cooperació entre empreses, institucions i societat civil. Amb una inversió de 800.000 euros, Mercabarna espera multiplicar el reaprofitament d'aliments des de les 1.500 tones anuals actuals fins a prop de 5.000, amb un tractament més professional del producte. El centre es gestiona conjuntament amb entitats com el mateix Banc dels Aliments, Càritas o la Creu Roja, així com l'Ajuntament i el departament d'Acció Climàtica. "És imprescindible generar aquestes aliances, perquè a la innovació de producte afegim innovació social", defensa la regidora.
Mercabarna en un món convuls
"Estan passant coses estranyes, veiem molta volatilitat", reconeix Ballarín, que observa com l'arribada i la gestió de molts productes alimentaris ja fa dos anys que es veu afectada per tendències globals inexorables. Durant la pandèmia, i després amb la invasió russa a Ucraïna, les cadenes de subministraments internacionals no han estat les més fiables, i "en alguns moments hi ha hagut mancances dels productes que arriben en avió". Tot i això, la presidenta de l'empresa pública reconeix gran enginy de negoci a unes operadores que "tenen molta capacitat per adaptar-se" i aconseguir els ítems que no arriben en nous mercats. En aquest marc d'incertesa, recorda un curiós episodi que es va donar durant la vaga de transports, que va afectar Mercabarna amb "menys virulència" que a altres mercats de l'Estat. Com que la gent pensava que no hi hauria peix fresc, no anaven a comprar, i el sobreestoc provocava que els preus baixessin molt d'un dia per l'altre. "Estem en un món tan globalitzat, amb tants factors, que costa veure exactament quines coses estan passant".
Amb tot, però, Mercabarna encara el període del nou pla estratègic amb un fonament més que sòlid. La seva superfície de 107 hectàrees operatives –i creixent– es dedica cada cop més a activitats d'alt valor afegit, tant en l'àmbit de negoci com en el social. El bon contacte amb les empreses resulta en una facturació conjunta de tots els operadors d'uns 5.500 milions d'euros anuals, amb serveis que fan servir uns 23.000 professionals diaris –prop del triple de la base de treball dels negocis que hi actuen–. "El que ens mou és la sostenibilitat i la competitivitat econòmica", reitera Ballarín; i el full de ruta que dibuixa l'empresa dona bon compte d'aquesta pulsió.