Ara que la cinquena onada de la covid-19 ja va de baixada i que la idea de viatjar un xic més lluny va recuperant espai lentament en la nostra imaginació, toca parlar d’empreses i marques catalanes amb una clara vocació d’internacionalització. Són marques amb un llarg recorregut que, en un moment determinat de la trajectòria, s’han trobat en la dramàtica disjuntiva d’haver-se d’adaptar al nou marc global per no acabar engolides per la irrellevància, o bé fins i tot per no haver de tancar. Poques companyies s’han pogut reconvertir fins a exportar entre el 70% i el 80% de la producció, un mèrit notable.
Sovint, però, algunes d’aquestes empreses i marques catalanes exportadores i de renom tenen un tret en comú. Mantenen encara una antiga resistència a utilitzar la llengua catalana en les relacions amb els clients i en la manera com construeixen la marca, talment com si de la globalització de l’economia se’n derivés necessàriament i lògica un fre per al català. Argumenten que no només operen a Catalunya, o bé que la globalització ha ampliat els horitzons de mercat. Que ara, “el mercat, és el món”. Infereixen, doncs, que els 10 milions potencials de consumidors en llengua catalana no formen part del món? De ben segur que no, perquè mantenen entre un 20% i un 30% de vendes al mercat interior tradicional.
Entenguem-nos: d’acord amb la sensibilitat mediambiental d’avui, i si no fos perquè gairebé sempre els lots a distribuir són iguals vagin on vagin, veuríem prescindible que la catalana Taurus fes arribar un llibret d’instruccions en català d’una afaitadora des d’Oliana fins a Polònia –un dels nous mercats que ha obert la marca alturgellenca. Igualment, hauríem de considerar prescindible que una multinacional alemanya ens lliurés una rentadora a casa acompanyada de 12 llibrets d’instruccions de 45 pàgines cadascun, on el català, a més, hi és absent –ve a tomb recordar la volada que prendrà l’etiquetatge electrònic en un futur molt pròxim.
Buscar una relació de causa-efecte entre la internacionalització i la pèrdua d'espais del català com a llengua comercial sembla, doncs, un subterfugi, i més en plena era digital
El cas és que aquestes empreses reticents a la inclusió del català addueixen, en conseqüència, que ja no vivim en antics territoris limitats per fronteres caduques, com si la globalització fos la responsable de la manca de disponibilitat del català en l’atenció telefònica, el web, l’etiquetatge i les xarxes socials, i com si no mantinguessin encara un bon segment de vendes al mercat d’origen. La realitat és, malauradament, que en èpoques anteriors a la globalització aquestes empreses tampoc tenien a disposició dels consumidors la possibilitat de relacionar-s’hi en aquesta llengua.
Buscar una relació de causa-efecte entre la internacionalització i la pèrdua d’espais del català com a llengua comercial sembla, doncs, un subterfugi, i més en plena era digital. Tot és qüestió de mesura i de saber buscar els espais adequats: vistes i considerades les observacions a l’etiquetatge i als manuals, per exemple, què impedeix que les marques eminentment exportadores ofereixin el web també en català per ancorar-se al mercat intern i construir una marca basada en un escrupolós servei als clients, el respecte als consumidors, la disponibilitat, la diversitat i la qualitat?
Que la internacionalització no només no està renyida amb la llengua pròpia sinó que el lligam és d’allò més natural, ho saben i ho practiquen joves empreses exportadores de joves sectors per als quals la innovació és cabdal. Mireu, si no, com inclou el català en la carta de presentació Kave Home, una marca de mobles que ven a més de 80 països i aspira a liderar el sector a escala mundial; o com ho fa Heura Foods, que ven carns vegetals a 15 països i no cau en el parany de renunciar a la llengua. Fixeu-vos en la barcelonina Bismart, un dels referents mundials en intel·ligència de negoci i anàlisi de dades, reconeguda en el seu moment per Microsoft com a millor soci de l’any; o en Harmonia, la innovadora empresa d’energies renovables; o fins i tot en Freshly Cosmetics, un referent de la cosmètica que ja factura 55 milions d’euros...
Aquesta nova mentalitat ha sabut copsar els vents de canvi que bufen en favor dels drets i del respecte als consumidors. Els joves empresaris es posen al dia en la visibilitat i disponibilitat de la llengua catalana: saben que d’aquí ben poc l’excepció serà no escoltar els consumidors.