Ja fa gairebé un any que Mercè Conesa va rellevar Sixte Cambra a la presidència del Port de Barcelona i que deixava l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès per dedicar-se plenament als reptes que se li plantejaven per endavant. Seguint amb l'herència del seu antecessor, Conesa continua desenvolupant la "mirada moderna i internacional" que ell havia aportat, però ara li suma el seu objectiu: que el de la capital catalana sigui "un port de referència per a tots aquells vaixells que siguin més nets". Amb el mar governant el seu despatx, la presidenta del Port de Barcelona explica a VIA Empresa que si el Govern estatal donés més independència als ports -com estableix la regulació europea-, guanyarien encara més competitivitat. I, el de la ciutat comtal, és el primer port d'Espanya per a tràfics internacionals.
Mercè Conesa parla de la importància dels contenidors per al Port de Barcelona | Àngel Bravo
Què representa el tràfic de contenidors per al Port de Barcelona?
El Port de Barcelona és una infraestructura que té com a principal objectiu l'estiba i la desestiba de la mercaderia i aquesta és la nostra principal missió. I, dins del tipus de mercaderia, la que va en contenidor és la que en aquest moment té més pes.
"Les nostres previsions per al 2019 és créixer al voltant d'un 8% en tràfic de contenidors"
BEST i APM Terminals són dues terminals de contenidors.
Sí i aquest moviment de contenidors és el que més està creixent, per exemple, ho ha fet un 6,8% fins l'abril del 2019. Les nostres previsions per aquest any és créixer al voltant del 8%. Aquesta mercaderia de contenidors suposa que, tant en importació com en exportació, hi hagi una diversitat de tipologies de mercaderies perquè el contenidor té aquesta versatilitat. És un creixement que es consolida.
El tràfic de vehicles s'ha estancat i les exportacions han caigut un 11,7%.
El tràfic de vehicles és susceptible de ser contenaritzat i comencem a veure que hi ha indústries especialitzades en l'ensamblatge dels vehicles i l'acabament final i, per tant, el procés logístic canvia. I en les importacions hi ha un tema clau, sobretot amb el granel. L'any passat, a aquestes èpoques, ja estàvem fent una exportació d'alfals molt important i això creiem que es recuperarà de cara a final d'any.
El tràfic de passatgers també ha caigut, però el Govern central prioritza les línies ferroviàries per als creueristes a les de les mercaderies.
L'Estat espanyol ha desplegat una xarxa de TGV i, per tant, de passatgers, però en canvi no s'ha ocupat de desplegar una xarxa de mercaderies. Si ens mirem quina és l'aportació econòmica del sector passatgers i del sector mercaderies, és evident que el pes de les mercaderies i de la compra-venda en el PIB és molt important.
"Els ports, si volem mantenir-nos com a competitius, hem d'assegurar que l'espai marítim està connectat amb l'interior dels territoris"
Què demanaria com a presidenta del Port de Barcelona al Govern de l'Estat?
Que s'hagués destinat, com a mínim, el mateix que s'ha dedicat a passatgers a tenir una xarxa ferroviària de mercaderies que ens permeti connectar-nos amb Europa. Hi ha determinats tipus de mercaderia que volen incrementar la seva quota ferroviària, fins i tot els fuels, però no poden. Tarragona no té connexió amb ample internacional i aquesta és una mancança greu.
...
Una de les nostres oportunitats de competitivitat com a ports no és només mirant a la línia marítima, sinó també al hinterland, és a dir, a l'activitat interior. Els ports, si volem mantenir-nos com a competitius, hem d'assegurar que aquest espai marítim està connectat amb l'interior dels territoris. I això es fa amb tràfic de mercaderies.
Conesa demana a l'Estat espanyol que treballi en connectar els ports amb l'interior | Àngel Bravo
El Port només compta amb dues locomotores. Com avancen aquestes negociacions?
El Govern de l'Estat ha començat a parlar de manera seriosa del Corredor Mediterrani amb un comissionat específic i ara és quan comencem a tenir un llenguatge i posicionament polític adequat i alineat a fer possible que aquest intercanvi de mercaderies sigui factible. Això comporta alinear també totes aquelles empreses que estan vinculades amb l'Estat com ho és Renfe perquè pugui garantir el servei de pas d'aquests trens de mercaderies a l'altra banda de la frontera.
Des del Port, ja vau dir que s'assumiria el cost d'allargar a 750 metres la línia a Saragossa, però és Adif qui hauria de posar les locomotores. Com estan les negociacions?
Una mesura de competitivitat que seria senzilla de desenvolupar a un cost raonable és aquesta extensió. Això ho hem de fer conjuntament amb Adif i, de fet, ho estem treballant amb ells. Estem disposats a assumir el cost perquè entenem que, com a port, si no tenim ben travada la xarxa ferroviària del nostre hinterland que ens permeti una millor entrada i sortida de les mercaderies, no estem fent bé el nostre servei. Aquí tenim una oportunitat de millora.
"Nosaltres hem de poder inspeccionar la mercaderia, però d'això, ara, s'encarrega l'administració de l'Estat"
A banda d'això, què més diria que li falta al Port per guanyar més competitivitat?
Em preocupa moltíssim tot el tema de l'aduana i els serveis d'inspecció. Nosaltres hem de poder inspeccionar la mercaderia garantint la seva seguretat, però d'això, ara, s'encarrega l'administració de l'Estat. Aquests controls han de ser àgils, però hi ha una mancança de personal en aquests serveis i ens preocupa no tenir prou agilitat. En definitiva, la competitivitat del Port va associada al temps de trànsit i nosaltres hem de poder assegurar que el nostre és un port àgil.
Què representa que Puertos del Estado estigui a 600 quilòmetres del Port de Barcelona i que el més proper, el de València, estigui a més de 300 quilòmetres?
La funció que té és de coordinar que l'Estat tingui un sistema portuari que garanteixi l'entrada i sortida de mercaderia i ho faci amb unes condicions equitatives arreu del territori estatal. Ara bé, els ports estem en competència els uns amb els altres i, per tant, hi ha d'haver una equitat, però també un marge de maniobra perquè els ports siguem flexibles. Al final, qualsevol empresa ens demana que siguem competitius en el preu i flexibilitat i hem de poder garantir aquests dos factors. El debat que va iniciar Puertos del Estado ha d'anar pel camí de donar més marge a cada un dels ports.
Què diu la regulació europea i com l'aplica l'Estat?
Diu que els ports estem en competència els uns amb els altres i que s'hauria de poder actuar de manera molt més independent. És veritat que la regulació europea sempre es guarda un afegitó que diu que sempre dins del marc que es reservi l'Estat membre, però aquest marc no pot suposar anular la lliure competència.
Amb més independència, ja guanyaríeu flexibilitat.
Un exemple és la fixació de les bonificacions ambientals. Si tinguéssim flexibilitat per establir-les, podríem esdevenir un port de referència per a tots aquells vaixells que siguin més nets. Però no tenim aquesta capacitat, les posa l'Estat a través d'una reserva de llei perquè els preus que es paguen en els ports es consideren taxes i no preus públics. Amb aquesta interpretació, estem molt limitats.
"Si tinguéssim flexibilitat per establir les bonificacions ambientals, podríem esdevenir un port de referència per als vaixells més nets"
Ara funciona igual a tots els ports?
Efectivament, i cada port té la capacitat d'especialitzar-se. Nosaltres no hem de mirar què fa el port del costat, sinó quin port volem ser nosaltres i com ens volem especialitzar. A Barcelona, hi ha una sèrie de tràfics que són específics d'aquí. I tenim marge per millorar.
A banda de la competència que pugueu tenir amb altres ports, també busqueu sinergies amb ells?
Si ens miréssim el sistema portuari espanyol des d'un prisma mundial, hauríem de generar sinergies entre nosaltres perquè la nostra escala és molt petita si ens comparem amb els altres ports del món. De fet, ja es comença a actuar d'aquesta manera, per exemple amb Tarragona i València, per compartir estratègia en relació a creuers, en determinats tràfics... El futur ens portarà a aquesta mirada a una escala superior, que ha de donar servei a un món globalitzat.
Com avança l'ampliació de la terminal BEST?
Nosaltres treballem la part que és competència del Port com el reblert de les terres per guanyar espai al mar i BEST, en aquest cas, té una opció d'ampliació de la concessió que pot exercir fins el 2023. Tenim temps per consolidar la inversió.
La presidenta del Port de Barcelona explica les finalitats de les terminals del port | Àngel Bravo
I la construcció d'una tercera terminal?
Les dues terminals de contenidors que tenim estan funcionant a un nivell excel·lent, tenim marge de maniobra amb les inversions que hem anat pactant amb les dues terminals i ja han arribat noves grues. Les empreses continuen complint amb el seu acord d'inversions si anem sobre calendari. El nostre objectiu és consolidar aquests tràfics a través d'aquestes dues terminals i quan estiguin consolidades, veurem com afrontem aquesta possible tercera terminal. Primer hem de consolidar i després hem de créixer i el creixement del Port ha de ser sostenible. No per més creixement en territori, tindrem més volum de mercat i, per tant, hem de ser molt responsables.
"No per més creixement en territori, tindrem més volum de mercat i, per tant, hem de ser molt responsables"
Com afronta el Port la transformació digital?
Ens hem sumat a la plataforma 5G i volem començar a desenvolupar un espai dins del Port de Barcelona on la tecnologia pugui permetre una millor connectivitat i operacions que poden ser molt segures i eficients.
Començàvem parlant dels resultats de l'abril del 2019, però els resultats del 2018 també van ser molt bons.
L'herència del president Cambra deixa una inèrcia que continua i nosaltres tenim el repte de mantenir el que es va fer i de posar-hi un accent especial en reptes de futur com ho és el d'esdevenir un port molt respectuós amb el medi ambient. Un cop hem consolidat el Port de Barcelona com a referent en relació als tràfics i que més ha crescut, hem de pensar també que hem d'estar liderant la referència de ports que són respectuosos amb el medi ambient i amb la ciutat de Barcelona.
Reptes de futur?
El Port de Barcelona generarà una àrea de baixes emissions en què es compromet a què els molls més propers a la ciutat siguin electrificats, on facilita a través de tarifes i fiscalitat que els ferris que arribin siguin tots nets. Estem preparats perquè el nostre port pugui exercir els controls i que els vaixells compleixin amb els requisits dels fuels més respectuosos. I aquesta és la línia en què hem de treballar.