La setmana econòmica ens ha deixat dues dades força dolentes sobre comerç al detall i inversió estrangera directa, que no corporativa, que segueix augmentant amb força i sembla no tenir aturador. En l'àmbit polític cal destacar tres notícies importants: el president Joaquim Torra va trencar dissabte relacions institucionals amb la Monarquia, Pedro Sánchez ha decidit acostar els presos a Catalunya i el paperot de Pedro Morenés, ambaixador espanyol a Washington DC, en la presentació del festival cultural organitzat per l'Smithsonian.
Comerç deflactat
El comerç al detall deflactat -és a dir, en volum- ha caigut un -0,8% en termes anuals el passat mes de maig d'enguany, el que deixa una taxa anual del 0,7% des de principi d'any. I aquesta és una xifra molt fluixa i marcadament per sota del creixement del PIB, el que sens dubte obre forts dubtes sobre les polítiques econòmiques de protecció al comerç al detall català.
"Fóra bo i necessari obrir el debat i actualitzar les polítiques econòmiques de comerç al detall que tant de mal estan fent a l'economia catalana"
Europa fa dos o tres anys que debat sobre si és necessari liberalitzar alguns sectors però aquest debat és inexistent a Catalunya, el que sens dubte acabarà amb el sector completament devastat en uns pocs anys.
La literatura existent al respecte no ofereix respostes clares sobre quina és la millor direcció, ja que la liberalització del comerç té efectes molt dispars en termes sectorials i geogràfics. Per exemple, allà on hi ha forta presència turística, la liberalització augmenta clarament el nivell de les vendes i la facturació en relació a on no hi ha una forta presència de turistes. En termes sectorials, la liberalització suposa habitualment un simple augment de costos -el cas dels supermercats de barri és paradigmàtic- mentre que en altres sectors l'augment de les vendes és significatiu. Més enllà, fóra bo i necessari obrir el debat -sempre tenint en compte l'evidència empírica- i actualitzar les polítiques econòmiques de comerç al detall que tant de mal estan fent a l'economia catalana.
Inversió estrangera en picat
D'altra banda, la inversió estrangera directa (FDI) -la inversió destinada al capital social empresarial (private equity)- ha patit una davallada del -62% durant el primer trimestre de l'any. En canvi, la inversió estrangera corporativa -és a dir, la que es produeix dins les empreses i que va destinada no al capital social sinó a actius fixos- segueix tirant amb força, ja que el sector tecnològic no és sensible als tipus d'interès, contràriament al que passa amb la FDI.
La dada d'FDI no és sorprenent per dos motius. El primer és que els tipus d'interès als Estats Units estan en fase ascendent, cosa que implica que les rendibilitats americanes també van amunt i això per força s'ha de traduir en menys inversió a Europa pel fet que el diferencial de tipus d'interès és cada dia més gran.
"No cal dramatitzar les dades d'FDI senzillament perquè és impossible tenir fluxos de capital constants al llarg del temps"
La teoria macroeconòmica mainstream utilitza el model Mundell-Flemming (basat en el famós IS-LM que s'ensenya a les facultats catalanes) per explicar aquests moviments internacionals de capital que, malgrat no estar exempt de problemes i d'estar en dubte, sí que serveixen per entendre les lògiques bàsiques en tipus d'interès.
La segona és que les FDI són fluxos de capital molt concentrats en unes poques empreses i, per tant, molt sensibles al que els seus departaments d'estratègia decideixen. Quan una gran empresa decideix obrir un mercat nou els existents pateixen una caiguda molt forta en la rebuda d'inversió directa. Així doncs, no cal dramatitzar les dades d'FDI senzillament perquè és impossible tenir fluxos de capital constants al llarg del temps.
Sánchez i els presos, Merkel i Llarena
Pedro Sánchez ha decidit acostar els presos polítics a presons catalanes. La decisió es produeix el mateix dia que TV3 emet el documental sobre els fets del 20 de setembre a la Conselleria d'Economia. Però durant el matí, és a dir, abans que el documental fos vist per la població. Aquest detall no és menor, al meu judici, i dóna pistes de l'estratègia de Sánchez. Les esquerres espanyoles no poden ocupar la Moncloa fent mals resultats a Catalunya i el fet que totes les enquestes mostrin un consens fort sobre el fet que els presos polítics no haurien ni estar a la presó ni ser jutjats per rebel·lió i/o sedició implica que Sánchez és el primer interessat al fet que la causa del jutge Pablo Llarena caigui sencera. Això sí, sense que ningú li pugui dir que ha interferit perquè això passi. En aquest sentit, la visita oficial de Sánchez a Angela Merkel d'aquesta setmana és molt rellevant, ja que per primera vegada la Cancellera alemanya s'ha referit explícitament al president Carles Puigdemont.
Els pròxims dies es resoldrà l'extradició i el resultat ens donarà la direcció en la qual poden anar les coses, però permetin que interpreti el que ha passat a Alemanya entre Merkel i Sánchez: en la meva opinió Merkel ha informat Sánchez que el president Puigdemont no serà extradit per cap delicte i, per tant, serà alliberat i ben aviat podrà tornar a Bèlgica. I això ha fet que Sánchez acosti els presos per tal de minimitzar una mica el gran impacte que tindria un hipotètic alliberament del president Puigdemont. El documental de TV3 ha causat gran impacte a Catalunya i, a més, la publicació permet a la defensa dels presos polítics utilitzar les imatges en el judici, sigui a Espanya... o no, i ahí lo dejo, que diria en Gonzalo Boye. Al meu entendre l'emissió del documental és el principi de la fi per a Llarena.
Morenés i el nerviosisme a Madrid
El president Torra ha viatjat a Washington per assistir a un festival de cultura popular organitzat per l'Smithsonian on participen els castellers catalans. En l'obertura del festival va participar l'ambaixador espanyol Pedro Morenés -conegut per vendre-li bombes de dispersió a Gaddafi- que va fer un discurs molt agressiu i plegat de faltes de respecte envers els catalans. La gravetat ha estat tal que el president Torra ha abandonat l'acte afirmant que no pot tolerar agressions verbals contra la població a què representa. Als Estats Units l'ambaixada espanyola té mala premsa per culpa de l'aïllament social en què viuen els seus representants diplomàtics, que habitualment utilitzen una coneguda agència de notícies estatals per relacionar-se amb els americans -a la qual els periodistes americans anomenen "la premsa del règim" amb sorna- així que és probable que Sánchez acabi acomiadant Morenés, que no sembla ser conscient de l'estratègia de distensió del president espanyol.
"És important que la població tingui en compte que no poder guanyar no implica perdre"
Més enllà de l'anècdota, aquest tipus d'actuacions mostren el nerviosisme existent als cercles madrilenys. El motiu? Les demandes europees per contenir els catalans són inacceptables pel sistema polític espanyol. Agafin crispetes, que l'independentisme no pot ser batut per Espanya. Certament, a hores d'ara no pot guanyar i, per tant, l'equilibri dinàmic és l'escenari de base actual i també pels mesos que venen, però és important que la població tingui en compte que no poder guanyar no implica perdre.