19
de Juliol
de
2016
Que a ningú li estranyi si troba un xinès, a milers de quilòmetres, brindant amb cava català, fet de vinyes del Penedès, en alguna de les seves celebracions. Els xinesos són uns enamorats –recents- dels caldos fets a Catalunya i com ells, els japonesos. Són dos mercats que han enlairat les exportacions dels cellers catalans en els últims anys, quan les exportacions més han despuntat.
És el que explica l'estudi monogràfic sobre la internacionalització del sector del vi de la província de Barcelona, elaborat per Raimon Soler-Becerro, del Centre d'Estudis Antoni de Capmany en Economia i Història Econòmica de la UB, i presentat aquest dimarts a Vilafranca del Penedès alhora que la Memòria Econòmica de Catalunya 2015. En els darrers 10 anys s'ha consolidat la tendència exportadora del sector vinícola català i segons l'informe, les empreses vitivinícoles catalanes són les més dinàmiques en el mercat exterior. Per davant de La Rioja, encara que sobti.
L'estudi atorga a Barcelona el privilegi de ser la demarcació líder en la internacionalització de vins de tot l'Estat espanyol. "Si l'any 2003 la província de Barcelona exportava 1,8 vegades més que la Rioja, la més immediata competidora, el 2015 aquesta ràtio ha passat a ser de 2,2 vegades més". Amb xifres de l'ICEX, Espanya Exportació i Inversions, el rànquing de les principals províncies exportadores situa les 332 empreses de vins de Barcelona com a líders de l'exportació internacional de l'Estat espanyol. A continuació se situa La Rioja, amb 188 empreses; després, Ciudad Real amb 74; Àlaba, amb 11 empreses exportadores i Múrcia, amb 49 en total.
A Cellers Can Suriol del Castell no els sorprèn aquest lideratge. Empresa penedesenca de llarga tradició, "essencialista" per definició tal com explica el seu president Francesc Suriol, qui atribueix al caràcter exportador de Catalunya l'èxit del sector. Aquest dimarts també han assistit a la presentació de l'estudi i el que "realment m'ha sorprès és que s'exporta més que no pas es ven al mercat interior i puc constatar que això també passa a casa nostra; el volum de vendes al mercat exterior és superior. En ampolles, el 60% el venem fora", apunta Suriol en declaracions a VIA Empresa.
Cellers Can Suriol del Castell és un dels exemples d'empresa petita del Penedès. Factura al voltant de 800.000 euros i és una empresa que ven el resultat de la collita de les seves pròpies vinyes, "amb la nostra marca". Gestionada per la família Suriol des del segle XVIII -"abans érem pagesos i ara més viticultors", apunta- aposta pel territori i varietats del país.
Europa compra i Àsia comença a enamorar-se
Tot i que les exportacions catalanes a la Unió Europea han suposat el 2015 el 61% del total, de les quals, quasi el 75% han estat a països de la zona Euro, l'estudi detecta nous compradors internacionals. Interessats a assaborir els vins catalans estan els paladars dels països d'Amèrica del Nord, sobretot dels Estats Units i Mèxic, i molt especialment dels països asiàtics, com el Japó i, extraordinàriament, la Xina.
La responsabilitat d'aquest èxit pertany als caves i escumosos catalans, com defensa Soler-Becerro: "El sector del cava i, en menor mesura, l'aparició de la DO Catalunya han estat els que han impulsat quantitativament la presència a la resta del món dels vins produïts a Barcelona". Des de l'any 2002, les exportacions de cava han superat sempre les vendes en el mercat interior, fins a arribar al 2015, en què les exportacions han suposat el 64% de les vendes totals de cava. Però, en opinió de Suriol, "a escala de vins catalans, no hi ha una imatge de vins catalans i la DO Catalunya també ho dificulta".
L'estratègia de preus baixos que han adoptat els països exportadors ha estat clau i és, per a l'autor de l'informe, una "bona estratègia". Els caldos prèmium es queden a casa, ja que els reserves i els grans reserves només han representat el 6% de les exportacions totals de cava. "Quan estàs en el mercat interior, competeixes amb els teus companys de viatge i en l'exterior, ja no hi som tots. És diferent", apunta Suriol.
No obstant això, hi tenen molt a veure les grans firmes del sector, com Codorníu, Freixenet i Torres. Aquestes i les seves empreses filials representen un 3% del total dels exportadors regulars i concentren el 84% de les exportacions. En resum, són poques les empreses que venen per valor superior als 5.000 euros: entre 2011 i 2015, només 63 companyies, però la xifra gairebé duplica a les que ho feien a l'inici del segle XXI, quan eren només 35 companyies.
Els cellers de Barcelona manen a Catalunya
Amb aquesta preeminència empresarial, no sorprèn que siguin els cellers d'aquesta zona els que més han augmentat entre 2011 i 2015 la producció mitjana d'hectolitres de vi, amb 3,3 milions, aproximadament. Com manté Soler-Becerro a l'informe, "l'exportació de vi de Barcelona ha passat d'una mitjana de 438.611 milers d'euros el 2001-2005, als més de 510.000 milers d'euros del 2011 al 2015, mentre que les exportacions de vi fetes des de la resta de Catalunya es mantenien una mica per sobre dels 49.000 milers d'euros".
Però ben al contrari del que pot semblar, no és Barcelona el territori català amb més hectàrees de conreu de vinya, és Tarragona la demarcació amb més terreny conreat. El 48% de les 54.980 hectàrees de vinya a Catalunya estan a territori tarragoní, el 40% a Barcelona, principalment a l'Alt Penedès, i el 12% restant entre Girona i Lleida.
Els elaboradors de vins i caves catalans venen a l'exterior el 47% del total, mentre que a la resta del sector agroalimentari català les exportacions estan al voltant del 28% de les vendes. I en aquestes xifres, el domini barceloní és evident: 317 empreses estan a Barcelona, entre elles, les més grans del sector. Qüestió d'enginy empresarial.
És el que explica l'estudi monogràfic sobre la internacionalització del sector del vi de la província de Barcelona, elaborat per Raimon Soler-Becerro, del Centre d'Estudis Antoni de Capmany en Economia i Història Econòmica de la UB, i presentat aquest dimarts a Vilafranca del Penedès alhora que la Memòria Econòmica de Catalunya 2015. En els darrers 10 anys s'ha consolidat la tendència exportadora del sector vinícola català i segons l'informe, les empreses vitivinícoles catalanes són les més dinàmiques en el mercat exterior. Per davant de La Rioja, encara que sobti.
L'estudi atorga a Barcelona el privilegi de ser la demarcació líder en la internacionalització de vins de tot l'Estat espanyol. "Si l'any 2003 la província de Barcelona exportava 1,8 vegades més que la Rioja, la més immediata competidora, el 2015 aquesta ràtio ha passat a ser de 2,2 vegades més". Amb xifres de l'ICEX, Espanya Exportació i Inversions, el rànquing de les principals províncies exportadores situa les 332 empreses de vins de Barcelona com a líders de l'exportació internacional de l'Estat espanyol. A continuació se situa La Rioja, amb 188 empreses; després, Ciudad Real amb 74; Àlaba, amb 11 empreses exportadores i Múrcia, amb 49 en total.
A Cellers Can Suriol del Castell no els sorprèn aquest lideratge. Empresa penedesenca de llarga tradició, "essencialista" per definició tal com explica el seu president Francesc Suriol, qui atribueix al caràcter exportador de Catalunya l'èxit del sector. Aquest dimarts també han assistit a la presentació de l'estudi i el que "realment m'ha sorprès és que s'exporta més que no pas es ven al mercat interior i puc constatar que això també passa a casa nostra; el volum de vendes al mercat exterior és superior. En ampolles, el 60% el venem fora", apunta Suriol en declaracions a VIA Empresa.
Cellers Can Suriol del Castell és un dels exemples d'empresa petita del Penedès. Factura al voltant de 800.000 euros i és una empresa que ven el resultat de la collita de les seves pròpies vinyes, "amb la nostra marca". Gestionada per la família Suriol des del segle XVIII -"abans érem pagesos i ara més viticultors", apunta- aposta pel territori i varietats del país.
Europa compra i Àsia comença a enamorar-se
Tot i que les exportacions catalanes a la Unió Europea han suposat el 2015 el 61% del total, de les quals, quasi el 75% han estat a països de la zona Euro, l'estudi detecta nous compradors internacionals. Interessats a assaborir els vins catalans estan els paladars dels països d'Amèrica del Nord, sobretot dels Estats Units i Mèxic, i molt especialment dels països asiàtics, com el Japó i, extraordinàriament, la Xina.
La responsabilitat d'aquest èxit pertany als caves i escumosos catalans, com defensa Soler-Becerro: "El sector del cava i, en menor mesura, l'aparició de la DO Catalunya han estat els que han impulsat quantitativament la presència a la resta del món dels vins produïts a Barcelona". Des de l'any 2002, les exportacions de cava han superat sempre les vendes en el mercat interior, fins a arribar al 2015, en què les exportacions han suposat el 64% de les vendes totals de cava. Però, en opinió de Suriol, "a escala de vins catalans, no hi ha una imatge de vins catalans i la DO Catalunya també ho dificulta".
L'estratègia de preus baixos que han adoptat els països exportadors ha estat clau i és, per a l'autor de l'informe, una "bona estratègia". Els caldos prèmium es queden a casa, ja que els reserves i els grans reserves només han representat el 6% de les exportacions totals de cava. "Quan estàs en el mercat interior, competeixes amb els teus companys de viatge i en l'exterior, ja no hi som tots. És diferent", apunta Suriol.
No obstant això, hi tenen molt a veure les grans firmes del sector, com Codorníu, Freixenet i Torres. Aquestes i les seves empreses filials representen un 3% del total dels exportadors regulars i concentren el 84% de les exportacions. En resum, són poques les empreses que venen per valor superior als 5.000 euros: entre 2011 i 2015, només 63 companyies, però la xifra gairebé duplica a les que ho feien a l'inici del segle XXI, quan eren només 35 companyies.
Els cellers de Barcelona manen a Catalunya
Amb aquesta preeminència empresarial, no sorprèn que siguin els cellers d'aquesta zona els que més han augmentat entre 2011 i 2015 la producció mitjana d'hectolitres de vi, amb 3,3 milions, aproximadament. Com manté Soler-Becerro a l'informe, "l'exportació de vi de Barcelona ha passat d'una mitjana de 438.611 milers d'euros el 2001-2005, als més de 510.000 milers d'euros del 2011 al 2015, mentre que les exportacions de vi fetes des de la resta de Catalunya es mantenien una mica per sobre dels 49.000 milers d'euros".
Però ben al contrari del que pot semblar, no és Barcelona el territori català amb més hectàrees de conreu de vinya, és Tarragona la demarcació amb més terreny conreat. El 48% de les 54.980 hectàrees de vinya a Catalunya estan a territori tarragoní, el 40% a Barcelona, principalment a l'Alt Penedès, i el 12% restant entre Girona i Lleida.
Els elaboradors de vins i caves catalans venen a l'exterior el 47% del total, mentre que a la resta del sector agroalimentari català les exportacions estan al voltant del 28% de les vendes. I en aquestes xifres, el domini barceloní és evident: 317 empreses estan a Barcelona, entre elles, les més grans del sector. Qüestió d'enginy empresarial.