13 consellers i 2 conselleres. Aquest és el nombre de mandataris que han transcorregut a la conselleria d'Economia de la Generalitat de Catalunya des del restabliment de la institució durant la transició democràtica fins a l'actual dirigent socialita, Alícia Romero. I, amb aquests professionals, trajectòries dispars poc després d'abandonar al càrrec. Entre els que van ocupar més anys la posició destaca el convergent Macià Alavedra (1980-1997), que va morir el 2018 i, en segona posició, el socialista Antoni Castells (2003-2010), que va formar part dels governs tripartits. Andreu Mas-Colell (2010-2016), molt reconegut pel seu perfil acadèmic i per la gestió en temps de crisi financera completa el podi. A continuació, un recull de la vida professional dels diversos mandataris, més enllà de la seva etapa a una de les conselleries amb més pes de la Generalitat.
La novetat més recent d'enguany: el cas de Natàlia Mas
L’exconsellera d’Economia i Hisenda del Govern de Pere Aragonès, Natàlia Mas Guix (2022-2024), ha fitxat aquest març de 2025 com a consellera delegada d’Inspira Energia, del grup Respira Energia, i la propietat del qual comparteix amb el seu marit. Segons els darrers comptes del Registre Mercantil, del total de participacions del grup, que en son 35.409, Mas compta amb el 31,17%. “Amb molta il·lusió m’he incorporat a Inspira Energia, del grup Respira Energia, per ajudar a impulsar un model energètic més net, distribuït i eficient”, ha anunciat Mas a través de Linkedin.
“Per mitigar el canvi climàtic, cal descarbonitzar moltes de les nostres activitats diàries, substituint els combustibles fòssils per energies netes, millorant l’eficiència i apostant per tecnologies sostenibles”, ha indicat l’exconsellera a través d’un comunicat a les xarxes socials. “És un repte immens i apassionant i un privilegi compartir-lo amb un equip excel·lent”, ha agregat Mas.
A principis d'any, Mas Guix va entrar a formar part del consell d'administració de l'empresa metal·lúrgica La Farga, una de les més grans de Catalunya. L'empresa va anunciar-ho el passat 9 de gener i en va destacar "la seva àmplia experiència en l’administració, en el sector econòmic, i la seva visió estratègica". A més, el mes de desembre de 2024 Pimec va fitxar-la també com a consellera assessora de l'Observatori de la Pime de Catalunya, el departament d’estudis d'aquesta patronal, que s’encarrega de l’elaboració d’informes per a empreses i l’administració pública. A banda de Mas, també va entrar a formar-ne part l'exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell.
Guix també forma part del consell d'administració de La Farga i de l'Observatori de la Pime de Catalunya
Llicenciada en ADE i en Comerç Internacional, Mas va començar la seva carrera política l'any 2016, quan es va fer càrrec de la direcció general d'Anàlisi Econòmica. L'any 2018 va ser promocionada a secretària d'Acció Exterior poc després d'afiliar-se a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). Posteriorment, va ser nomenada número 3 del departament d'Economia fins que va ser nomenada secretaria d'Economia l'any 2019. El 2021 va passar a ser directora general d'Indústria i CEO d'Acció i el 2022 va ser nomenada consellera d'Economia i Hisenda pel Govern de Pere Aragonès, càrrec que va ocupar fins que Salvador Illa va assumir la presidència en el canvi d'executiu.
Actualment, escriu articles d'opinió sobre temes econòmics i polítics al Diari Ara, abordant qüestions com el finançament autonòmic i les inversions a Catalunya. Recentment, ha abordat una peça sobre el risc de la fàbrica de bateries de Mont-roig del Camp.
De la Caixa a ser un dels puntals de Junts
Jaume Giró i Ribas (2021 – 2022) va ser nomenat conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya el 26 de maig de 2021, durant la formació del govern presidit per Pere Aragonès. Va ocupar el càrrec fins al 10 d’octubre de 2022, quan Junts per Catalunya va abandonar l’executiu i ell va cessar en el seu càrrec. El seu nomenament va ser proposat per Junts per Catalunya. Abans d’entrar al govern, havia estat director general de la Fundació “la Caixa” i havia ocupat càrrecs directius a CaixaBank, Repsol i Gas Natural.
Giró és el diputat més ric del nou Parlament de Catalunya configurat el 2024
Actualment es manté com a diputat de Junts per Catalunya al Parlament de Catalunya i és membre de la Comissió d'Empresa i Treball (CET) i de la Comissió de la Sindicatura de Comptes (CSC). Com a curiositat, és el diputat més ric del nou Parlament de Catalunya configurat el 2024, amb un patrimoni total de 7,2 milions d'euros. A més, té accions al Banc Sabadell per valor de 310.000 euros i a Telefònica per 160.000.
D'Aragonès a Junqueras: d'Economia a vicepresidents i presidents
Després de ser conseller d'Economia i Hisenda (2016-2021), Pere Aragonès va exercir com a president de la Generalitat de Catalunya des del 24 de maig de 2021 fins al 8 d'agost de 2024. Actualment és l'expresident de la Generalitat més jove de la història de Catalunya.
Aragonès ha instal·lat el seu camp base al Pavelló Nord del Palau de Pedralbes de Barcelona. Allà ha situat la seva oficina d'expresident que vol que serveixi per donar continuïtat al "legat" del Govern. De fet, té previst recopilar en unes memòries la tasca de l'executiu que va liderar durant tres anys. No obstant això, no preveu convertir aquesta recopilació en un llibre per ara.
Aragonès és l'expresident de la Generalitat més jove de la història de Catalunya.
Tal com va avançar el Diari Ara, "arriba des de Pineda de Mar, on segueix residint, després d'acompanyar la seva filla a l'escola, però sovint es desplaça uns metres fins a la Facultat d'Economia de la Universitat de Barcelona". Allí ha reprès la tesi doctoral que va deixar parada fa uns anys, tot i que ha canviat de recerca: aparca la Mancomunitat i passarà a estudiar les polítiques industrials dels darrers cinquanta anys a Europa i, en concret, a Catalunya.
Continuarà cobrant quatre anys com a expresident –435.000 euros fins als 46 anys–, però després perdrà la seva assignació fins que la recuperi quan es jubili. Amb vista a un futur més llunyà, Aragonès no es veu tornant al primer pla polític. No aclareix a què es vol dedicar –no farà d'advocat, la seva formació acadèmica– i el seu objectiu és desenvolupar una tasca que sigui “compatible” amb la seva figura d'expresident.
Respecte a Oriol Junqueras (2016 – 2017), després de ser vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, va ser empresonat pel seu paper en el referèndum d'independència de 2017 i alliberat el 2021. Actualment, és president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), càrrec que va reprendre el desembre de 2024 després d'imposar-se en unes eleccions internes amb el 52% dels vots de la militància.
Junqueras està pendent de la decisió del Tribunal Constitucional sobre la seva amnistia, la qual podria permetre-li aspirar novament a la presidència de la Generalitat
Des del seu retorn, ha liderat el partit en un context de tensions internes i decisions estratègiques complexes. Un dels debats més destacats ha estat la relació amb el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), especialment pel que fa a possibles pactes de govern a escala municipal, com a Barcelona. En l'àmbit personal, Junqueras és doctor en història econòmica i ha exercit com a professor al Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) fins al 2012, any en què va assumir responsabilitats públiques.
Mas-Colell i l'aposta de renom
Andreu Mas-Colell va ser nomenat conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya el 29 de desembre de 2010, durant el primer govern presidit per Artur Mas. Aquest nomenament va ser motivat per la seva destacada trajectòria acadèmica i professional en l’àmbit de l’economia, així com per la seva experiència prèvia en el govern català, com a Conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació entre 2000 i 2003, durant l’últim govern de Jordi Pujol. També va ser secretari general del Consell Europeu de Recerca (ERC) entre 2009 i 2010, càrrec que va deixar per incorporar-se al govern català.
Mas-Colell és un economista de renom internacional, reconegut especialment per les seves aportacions en teoria microeconòmica. Durant el seu mandat (2010–2016), va impulsar mesures com la creació del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC), format per experts de reconegut prestigi, per assessorar el govern en polítiques econòmiques i de creixement.
Actualment és professor emèrit d'Economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Barcelona School of Economics (BSE), institucions que va contribuir a fundar. Tot i estar retirat de la docència regular, continua actiu en la recerca i participa en activitats acadèmiques. El juny de 2024, va rebre l'Outstanding Achievement Award de la Universitat de Minnesota, en reconeixement a la seva trajectòria com a investigador i impulsor d'institucions acadèmiques.
Antoni Castells i l'etapa dels governs tripartits
Antoni Castells i Oliveres és un economista i polític català nascut el 1950 a Barcelona. Membre del PSC, va ser conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya entre el 2003 i el 2010, durant els governs de Pasqual Maragall i José Montilla. Doctor en Economia i professor a la Universitat de Barcelona (UB), és especialista en economia pública i finances autonòmiques, i va tenir un paper destacat en la negociació del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat el 2006, especialment pel que fa al finançament.
Durant el seu mandat, va defensar una millora substancial del finançament català dins el marc autonòmic espanyol, fet que el va situar sovint com una de les veus més catalanistes dins del PSC. Després de deixar el càrrec el 2010, s’ha mantingut actiu com a analista i opinador en qüestions econòmiques i polítiques, tot i prendre distància del partit. La seva trajectòria combina una sòlida base acadèmica amb una notable influència en la política econòmica catalana durant els anys del tripartit.
La vella convergència amb Artur Mas i Francesc Homs
Artur Mas va ser conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya entre el 1997 i el 2001, durant el govern de Jordi Pujol (CiU). En aquest càrrec, va gestionar el finançament autonòmic en un moment clau per a les relacions entre Catalunya i l’Estat, i va tenir un paper destacat en el Pacte del Majestic (1996), que va permetre l’accés del PP al govern espanyol a canvi de concessions per a Catalunya. També va impulsar la modernització de l’administració econòmica catalana i va preparar el sistema econòmic pel canvi a l’euro, que es va fer efectiu el 2002.
El 2001 va ser nomenat conseller en cap, una figura similar a la de vicepresident, i va passar a coordinar l’acció del govern fins al 2003. Anys més tard, Artur Mas esdevindria president de la Generalitat (2010–2016), sent una figura central en el procés sobiranista. La seva etapa com a conseller d’Economia el va consolidar com un dels dirigents més influents dins de Convergència i en la política catalana. Paral·lelament, Francesc Homs va substituir Artur Mas com a Conseller d'Economia i Finances del 2001 al 2003. El 2005 abandonà la política i marxà al sector privat. En l'àmbit professional i privat, ha estat president executiu d'Areas, de RJCE Consultores, president d'Abertis Logística i conseller i sssessor de diverses empreses. Exerceix també com a professor d'Economia Espanyola a la Universitat Internacional de Catalunya.
17 anys com a conseller d'Economia amb l'etapa Pujol
Macià Alavedra i Moner va ser una figura clau en els governs de Jordi Pujol, exercint com a conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya entre 1989 i 1997. Durant aquest període, va liderar les negociacions amb el govern espanyol per a la millora del finançament autonòmic, aconseguint la cessió del 15% de la recaptació de l'IRPF a la Generalitat. També va impulsar la candidatura de Barcelona com a seu del Banc Central Europeu (Eurofed).
Alavedra va ser condemnat pel cas Pretòria per tràfic d'influències i blanqueig de capitals
Anteriorment, Alavedra havia ocupat altres càrrecs destacats: va ser conseller de Governació (1982–1986), on va promoure la creació de l'escola de Mossos d'Esquadra i la reorganització territorial, i conseller d’Indústria i Energia (1987–1989). El 1997 va dimitir arran del cas Estivill i, posteriorment, va ser condemnat pel cas Pretoria per tràfic d'influències i blanqueig de capitals, reconeixent haver cobrat comissions per intermediar en adjudicacions públiques. Va morir el 29 de setembre de 2018 a Barcelona, als 84 anys, a causa d'una leucèmia.
Abans de Macià Alavedra hi va haver Ramon Trias i Fargas (ho va ser del 1980 al 1982 i del 1988 al 1989), Josep Manuel Basáñez (1987-1988) i Jordi Planasdemunt (1982-1983). De forma provisional durant la transició del franquisme van ocupar la posició Joan Josep Folchi (1977-1978) i Eduard Punset (1978-1980).