La dita no sempre té raó. Uns viuen bé en parella i altres, no; uns no es resignen i altres són afortunats. El fet és que, del 2002 al 2018, s’ha duplicat al món la quantitat de solters abans de complir els 40 anys (Wavemaker, Tendencias de crecimiento, 2022). Els sis de cada deu que no s’aparellen afirmen, segons la mateixa font, que estan contents en aquest estat: han pres la decisió de forma conscient i la defensen amb orgull. La solteria ja no és qüestió de trobar o no trobar parella, com repeteix sovint el mantra, sinó de voler o de no voler vincular-s’hi. D’una situació de resignació personal, s’estaria passant a una conducta activa grupal. Això està causant uns canvis de tota mena en la majoria dels àmbits de la vida quotidiana i de l’economia, en el menjar, en l’habitatge, en els viatges, en el patrimoni, en el lleure, en les relacions en general.
Comentava l’altre dia aquestes dades amb una wedding planner i encara riu ara. Fa dos anys va estar a punt de tancar el negoci i dedicar-se a una altra cosa; l’any passat, es va fer un fart de planificar cerimònies nupcials, i enguany no dóna a l'abast. En efecte, el 2021, els casaments van augmentar a Espanya un 60%, després del tancament radical de l’any anterior, segons l’INE; enguany, es duplicaran respecte a l’any anterior, la qual cosa vol dir que se’n celebraran més que en el 2019. Si es confirmen les previsions de l’estudi Free wedding market report, el 2022 s’haurà complert el nombre d’esponsales més elevat als Estats Units des que a 1984 els baby boomers es posessin d’acord en anar tots a l’altar, uns 2,5 milions. Si és cert que la pandèmia ha fet créixer excepcionalment els enllaços aquests dos darrers anys, més ho és que aquest episodi es situa dintre d’una llarga tendència de disminució del nombre de persones que opta per viure en solitari. Actualment, segons l’INE (2020), a l’Estat espanyol, gairebé cinc milions de llars són unifamiliars. Representen una de cada quatre -més homes que dones, proporció que augmenta a mesura que s’encongeix la bretxa de gènere i es dissemina per totes les edats-.
Els casaments van augmentar a Espanya un 60%, després del tancament radical de l’any anterior
Doble moral
Perduren els estereotips socials. Encara s’imposa la doble moral. L'imaginari col·lectiu continua reproduint que la felicitat es situa del cantó de les famílies amb fills, amb patrimoni conjunt, amb doble tiquet pels espectacles, amb vida social en parella amb fills, on els singles executen funcions secundàries a l’entorn familiar, desarrelats. Ara bé, a mesura que creix la població de singles, la realitat és ben canviant: la població soltera no és un pària social que espera casar-se, sinó que té projecte de vida activa; ells no són els playboys de les pel·lícules amb vides desendreçades i elles tampoc les egoistes que anteposen els seus interessos. Solteres i solters opten per aquest estat a conseqüència del desenvolupament personal elegit. Cada cop més demostren disposar d’agenda pròpia. Fins i tot el mite de la solitud dels solters envers la companyia dels casats s’està esvaint a la societat.
Al Japó, la solteria és l’estat majoritari dins la població: els nipons han passat en poques dècades de viure entorn el nucli familiar/treball al de les relacions comunitàries, que es vehicula intensament tant a través de les xarxes socials com via presencial mitjançant festes socials privades, i punts de contacte més o menys espontanis a bars, restaurats, karaokes, clubs de lectura o teatres de kabuki.
D’aquesta manera, a occident canvia acceleradament els conceptes d’amistat i afecte, ampliats enormement gràcies a les xarxes socials, així com la mateixa relació de parella, més igualitària i empoderada individualment. Canvia també la relació amb els fills -nombre i dedicació a la criança, sobretot-, a mesura que ha anat caient la taxa dels naixements. Canvia també la conducta sexual; les aplicacions de cites permeten separar sexe de matrimoni estable per cercar relacions saludables, tant per ells com per elles; com hi ha més homes que exploren aquesta via, apareix una nova oportunitat per l’alliberament femení. L’algoritme està innovant moltíssim en aquest sentit: de la fórmula primitiva de cercar sexe, sobretot ells, aquestes aplicacions faciliten l’establiment de relacions amoroses i profitoses diferents de les que es reproduïen a l'interior de la parella. Un signe evident de la transformació col·lectiva és que la part més sensata de l’Església catòlica anatematitza menys que no pas tempteja vies d’apropament a la mentalitat soltera d’aquests col·lectius propiciant una visió més moderna de la religiositat.
Junt amb aquests avenços, proliferen els esculls. El principal és que esdevé més car viure en solitari que no pas en parella. En primer lloc, per l’estructura i el preu de l’habitatge. En segon lloc, pels paquets de productes alimentaris, tot i els grans avenços de la distribució. En tercer, per les nombroses penalitzacions econòmiques que sofreixen el singles als hotels o al lleure en general, on anar sol és més costós i de vegades mal vist. I, en quart lloc, per la fiscalitat altament desfavorable per ells. Sort és que aquest col·lectiu en general és envejat per les marques pel seu nivell de renda disponible, perquè: a) disposa de més temps per dedicar-se a la seva carrera professional; b) pot reinventar-se permanentment; c) ho té més fàcil que altres per emigrar, donada l’escassetat de lligams familiars; i d) té bones condicions per a la pluriocupació, o per adoptar fórmules laborals autònomes. Tot això el dinamitza al món laboral, més en aquests moments de canvi tecnològic. Les empreses aprecien el seu talent, i els consideren solters d’or.
A la Xina l’onze de novembre celebraran el Guaggun Jie, el dia del solter
No es tracta d’optar per un model o altre, com si fossin antagònics. Família nuclear i unifamiliar poden conviure sense massa contradiccions en una societat permissiva, on la fiscalitat afavoreixi als matrimonis amb fills, però no penalitzi als que opten per viure en solitari i que cadascú s’espavili. Per sort, el marc jurídic va llimant les asprors i cuirassant els drets individuals enfront dels que voldrien imposar models arcaics. A la Xina, d'aquí a uns dies, l’onze de novembre, celebraran el Guaggun Jie, el dia del solter. Segons El Esquiú, l’any passat Alibaba i Tmall, les més grans plataformes de comerç electrònic d’Àsia, van facturar uns 75.000 milions de dòlars, batent tots els rècords històrics, molt per damunt del Black Friday occidental. L’objectiu de la festa és regalar coses al rei del mercat. No cal arribar a aquest tipus d’exaltació consumista inventant-se altres esquers comercials. Qui vulgui viure en parella que ho faci i qui desitgi un altre model que el pugui desenvolupar amb tranquil·litat i sense discriminacions.