Ja em perdonareu, però jo no em crec res. Res de res. De fet, no m'ho he cregut en cap moment. Serà per nostàlgia, esperit crític o escepticisme. Serà perquè fa molts anys que segueixo el futbol en clau blaugrana i ja fa temps que em dedico a l'ofici del periodisme i l'economia on sovint allò que es diu en una roda de premsa no és ben bé allò que passa de portes endins. Entre les expectatives i el relat hi ha també la realitat. Minut a minut, partit a partit. Serà perquè no m'ho vull creure, però la veritat és que no, definitivament no em crec massa res de tot el que està passant i s'està dient aquests dies a Can Barça. Cada cop que llegeixo més informació i opinions i rebo més missatges i trucades que giren al voltant del Cas Leo Messi, encara m'ho crec menys. Ara bé, sí que crec que no sóc l'únic que té aquella agredolça sensació que hi ha molt més del que uns i altres ens han pogut o ens han volgut explicar.
Només així es pot entendre que tot hagi "canviat" suposadament en qüestió d'hores. Que les portades dels grans diaris esportius hagin passat de l'exclusiva de la renovació de Messi a la sorpresa de l'adéu del 10. Resulta que el millor jugador de la història tornava de vacances per quedar-se dos anys més al Barça i contra tot pronòstic, marxa entre llàgrimes, amb 672 gols en 778 partits a les seves botes i 35 títols per a la posteritat. No m'ho crec. Fins que no el vegi vestit i jugant amb una altra samarreta que no sigui blaugrana, no m'ho acabaré de creure del tot. De fet, encara crec que Messi seguirà fent història al Barça.
La seva ha sigut una vida blaugrana plena de símbols: del famós tovalló de paper a un comiat sorpresa a l'Auditori 1899, sense oblidar tampoc el burofax que va donar la volta al món en plena pandèmia. I les 6 Pilotes d'Or? Sublím. Resulta que si tot queda així, el partit final de Messi no haurà sigut al camp, sinó als despatxos, entre rodes de premsa i amb declaracions creuades que diuen molt més del que pot semblar a primera vista.
El joc de Laporta
A mitja tarda de dijous, salta la gran notícia amb un comunicat oficial del Barça que apunta a "obstacles econòmics i estructurals (normativa de LaLiga española)". Llavors poc més, tothom en estat de xoc i molt soroll per tot arreu. Com acostuma a passar amb les grans notícies.
Poques hores després, és el torn del president Joan Laporta en una roda de premsa que alguns experts van titllar de "lliçó magistral de comunicació". Cert és que durant pràcticament hora i mitja, va respondre tot allò que se li va preguntar i això ja és molt dir a Can Barça. Amb el seu particular estil de joc.
Laporta: "Estic trist però estic convençut que hem fet el millor per als interessos del Barça"
Des de bon començament, va criticar "l'herència nefasta i la gestió calamitosa de les juntes anteriors" de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu apel·lant a la dita "de Guatemala a Guatepeor", va parlar del fair play financer, la manca de flexibilitat, el poc marge salarial o l'auditoria del club i va insistir tant com va poder que "Messi es volia quedar i ha fet tot el que ha pogut".
Les xifres no menteixen
"Estic trist però estic convençut que hem fet el millor per als interessos del Barça", va assegurar Laporta. En xifres: la massa salarial esportiva del club representa un 110% dels ingressos totals del club i sense Messi, aquest percentatge es troba en un 95% dels ingressos. Ara bé, la recomanació gira entre el 65% i el 70%.
El president del Barça també va aclarir que "per cada 25 milions d'euros que entrin, n'han de sortir 100 milions", va posar "el llast de les amortitzacions" sobre la taula alhora que va avançar que hi havia previstes unes pèrdues de 200 milions d'euros per al club, però que al final seran de 487 milions d'euros. A tot això, la marxa de Messi podria costar 137 milions d'euros per a la marca del Barça tant en ingressos comercials com venda de samarretes o ingressos per dia de partit, segons queda detallat a l'informeBrands Finance Football 50 2021.
Laporta: "No estic disposat a hipotecar part dels drets audiovisuals del Barça durant mig segle per ningú"
Més enllà de les xifres, la pluja de titulars del president també va donar per a molt: "No estic disposat a hipotecar part dels drets audiovisuals del Barça durant mig segle per ningú", "El Barça està per sobre de tot i de qualsevol jugador, fins i tot el millor jugador del món" o "Comença una nova era, hi ha un abans i un després de Messi".
Molts li han recordat a Laporta la frase electoral que deia així "el contrato de Leo lo arreglo con un asado" o la cantarella estiuenca de "la renovació progressa bé". El president del Barça diu que fa tot just una setmana ja va veure clar que després de dos mesos de negociacions "molt intenses, amb estira-i-arronses, versions contradictòries, temes fiscals i esportius" ja no hi havia més recorregut. Però, el mercat està obert i fins a última hora sempre hi ha sorpreses.
La carta CVC i el pols amb LaLiga
En principi hi havia dues opcions de contracte acordades amb el jugador (dos anys a pagar en cinc o directament cinc incloent el paper d'ambaixador del club), però cap s'adequava a la normativa del fair play financer de LaLiga. "Que es pot fer millor? Segur, però que us ho estic explicant com és, també", va defensar el president. També hi havia l'opció de jugar la carta de l'entrada del fons internacional CVC Capital Partners amb 2.700 milions d'euros a canvi d'un 10% d'una nova societat amb els seus negocis comercials, filials i joint ventures, però tant el Reial Madrid com el Barça s'hi van negar renunciant així al voltant de 250 milions d'euros per cap, dels quals un 15% es podia destinar a fitxatges i salaris i així poder inscriure a Messi.
El pols de Laporta i el president madrileny Florentino Pérez contra el president de LaLiga, Javier Tébas, està més viu que mai després del primer gran assalt per la Superliga. Per si algú encara ho dubtava, l'economia mana i mou el món del futbol.
Així doncs, de qui és culpa la marxa de Leo Messi? S'han preguntat molts socis culers. Laporta ho té clar i assenyala a LaLiga amb qui diu haver mantingut reunions i trucades a diari. Tant és així que Tébas fins i tot es va atrevir a "interrompre" la roda de premsa del president blaugrana amb un tuit: "Saps que l'operació de CVC no hipoteca els drets de TV del FCB 50 anys, el que fa és que aquests tinguin més valors per a tots els clubs i així tu els pots HIPOTECAR als teus BANCS i resoldre el gran deute. Així ho entenies fa hores".
"L'import de CVC és molt inferior per al qual segons nosaltres s'hauria de valorar el 10% de LaLiga. Paguen només una tercera part", va respondre el president del Barça in situ, obrint la porta a emprendre accions legals si se'ls obliga a acceptar el contracte amb el fons internacional. Lluny de posar el fre, Tébas ha seguit aquests dies participant al foc de les xarxes socials i ha recordat que CVC va "ajudar a créixer" la F-1 i Moto GP. Així ho explicava Roger Vinton en l'últim article de la secció El laberint del poder a VIA Empresa.
Roures: "Fa 48 hores, l'acord estava llest per anunciar-se, però alguna cosa ha passat"
"Em consta de forma fefaent que el tema Messi estava fet i resolt de forma positiva per part del club i per part de LaLiga. Fa 48 hores, l'acord estava llest per anunciar-se, però alguna cosa ha passat", apuntava el fundador de Mediapro, Jaume Roures, poc després de parlar el president blaugrana.
Hi ha hores i dies que semblen anys. Tant és així que aquest mateix cap de setmana Laporta va sopar al restaurant Botafumeiro situat al centre de la capital catalana amb Florentino Pérez i el president de la Juventus, Andrea Agnelli, per tractar el projecte de la SuperLiga. Més llenya a la guerra amb Tebas i la UEFA d'Aleksander Ceferin.
Del somni a la realitat de Messi
"A mi m'agrada somniar, però s'ha de viure de realitats", va concloure Laporta durant la seva roda de premsa fent referència a Messi. Però tota realitat té també diferents perspectives i sinó que li preguntin als jugadors del Barça que van viure l'històric Motín del Hesperia amb el president Josep Lluís Nuñez. 48 hores després de Laporta va comparèixer Leo Messi per acomiadar-se emocionat i dir-hi també la seva.
"No sé el Barcelona, però jo vaig fer tot el possible per quedar-me", "el meu contracte mai va ser un problema" o "per a la gent d'aquí estic disposat a qualsevol cosa" va ser l'hat-trick de titulars del futbolista argentí. L'estiu passat volia marxar però es va quedar, aquest estiu es volia quedar però marxa. I abans de marxar, ja pensa en quan i com tornarà.
Messi: "No sé el Barcelona, però jo vaig fer tot el possible per quedar-me"
"Tornarem perquè Barcelona és casa nostra i així els hi vaig prometre als meus fills", assegurava. Doblet de preguntes: El millor moment? El seu debut. El pitjor moment? Aquest. "Tot estava fet, no s'ha donat per LaLiga", apuntava Messi coincidint amb Laporta després d'aclarir que no té cap problema amb Tebas. "Com va dir Laporta, els jugadors passen i el club és més important que qualsevol", va dir d'acord amb el president del Barça.
Per últim, Messi va voler deixar molt clar que no ha enganyat mai a la gent i que ha anat "sempre de cara" amb el soci. La traca final del partit: "No sé l'entramat de tot això" i "s'han dit moltes mentides, moltes coses que es diuen i no són veritat". Potser per això, jo no em crec res.
Llopis: "No ha existit voluntat real de negociar la seva continuïtat"
Per la seva banda, el professor d'estratègia i organització corporativa d'IESE i membre de la Comissió Espai Barça, Jaume Llopis, va deixar el seu càrrec assegurant que "es podria haver fet molt més per tal que Messi es quedés" i ha afegit que "no ha existit voluntat real de negociar la seva continuïtat". "Laporta passarà a la història com el president que va acomiadar Messi", rebla.
De "les mentides" a les preguntes
Queda una pluja freda de preguntes sobre la taula:
- Quins són els números reals de l'economia del Barça?
- L'auditoria és el preludi d'una acció de responsabilitat contra Rosell i Bartomeu?
- De qui és realment culpa el cas Leo Messi?
- De què van parlar Florentino Pérez i Laporta durant el sopar del Botafumeiro?
- Quin paper han jugat Ferren Reverter (CEO del Barça) i Mateu Alemany (director de futbol del Barça)?
- Quin paper han jugat protagonistes directes de l'aval com Jaume Roures (Mediapro) o Eduard Romeu i José Elías (Audax Renovables)?
- Quina és la lletra petita del contracte de LaLiga amb el fons CVC i perquè hi estan en contra realment Madrid i Barça? Seguirà en peu si l'accepten la resta de clubs?
- Què passa si Messi no fitxa pel PSG com tothom dona ja per fet i es queda in extremis al Barça? Per què el Fair Play no s'aplica igual per a tots els clubs i en tots els països?
- Quin impacte té tot plegat per a grans empreses patrocinadores com Rakuten o Nike?
Casualitats del destí, acabo d'escriure aquest article a altes hores de la matinada. A París diuen que ja esperen a Messi amb els braços oberts però que aquest està acabant de revisar l'oferta formal que se li ha fet i just salta l'última hora de La Porteria: "El Barça li fa una última proposta a Leo Messi. L’argentí i el club negocien de matinada una oferta que arriba després del comiat. L’opció del Barça no està del tot tancada. Ferran Reverter, CEO del club, és l’interlocutor".
Per acabar-ho de rematar, Laporta es trobava aquest dilluns nit a Eivissa on apunten que també hi havia el jet de Messi. D'esperances també es viu, però jo ja no em crec res. I tot just recordo una entrevista del president del Barça quan llavors encara era candidat a VIA Empresa: "Tinc ganes de tornar a defensar els interessos del Barça i que el Barça recuperi el seu pes específic dins el món del futbol. Tinc ganes de tornar a guanyar, de què torni una nova etapa esplendorosa a la història del Barça i amb això vull dir que el Barça torni a ser una entitat de referència a nivell mundial". Tant de bo sigui així.
El relat de la veritat blaugrana
Des que va començar aquest serial que repeteixo a tothom amb qui parlo que el mercat està obert i fins a última hora sempre hi ha sorpreses i algun gir de guió inesperat. Ja em perdonareu, però a aquestes alçades de la pel·lícula, jo no em crec res. Res de res. De fet, no m'ho he cregut en cap moment. Serà per nostàlgia, esperit crític o escepticisme. I com diu Josep Maria Ganyet, "l'important és guanyar el relat". I el nou relat s'escriu al mateix lloc sempre: a La Masia, com bé apunta Marc Ciria, fundador i director general de Diagonal Inversiones.
Per concloure aquesta tribuna recomano especialment tres articles sobre el tema blaugrana: El sinvivir sin Messi de Ramon Besa, La Superliga que vale un Leo de Manel Pérez i No Messi, No Business? de Marc Menchén.
Carabén: "Qui no sap d'on ve el vent, navega a la deriva"
Escriu el cantant David Carabén en el pròleg del llibre El Barça davant la crisi del segle (Destino, 2021) de Roger Vinton que "qui no sap d'on ve el vent, navega a la deriva. Pitjor encara, ho fa a la mercè de vés a saber quina circumstància, com qui somia, com qui bada, encisat per les infinites i suggeridores formes que adopta el present continu dels informatius, o el que és el mateix, el timeline sense fons de les xarxes socials que fem passar avall, amb la punta dels dits, com si per això mateix tinguéssim algun control sobre els esdeveniments i el pas del temps que marquen."
Així doncs, l'únic que crec és que el Barça és molt més que un club amb 122 anys d'història i que sigui com sigui, tota la veritat sortirà a la llum. Tard o d'hora, perquè com escrivia dijous passat el periodista Lluís Mascaró: "Exigim saber la veritat. Tota la veritat. I res més que la veritat".