22
de Novembre
de
2016
Act.
22
de Novembre
de
2016
Un dels reptes que Nacions Unides ha fixat per al 2017 és aconseguir que el turisme sigui sostenible. Avui ja hi ha qui parla d'overtourism, un fenomen que afecta de ple Catalunya. El nostre país acull el 25% dels turistes que arriben a Espanya, tercer destí mundial només per darrere de França i els Estats Units. "El problema és que el nombre de turistes creix cada any i les destinacions són les mateixes", assegura Natàlia Ferrer, editora associada de The Place Brand Observer, en la segona Jornada de Turisme i Innovació que Auren ha organitzat aquest dimarts.
El debat permanent a Barcelona o la revolta dels venecians davant la massificació són només dos exemples de la saturació turística. "El sector no ha evolucionat dissenyant una experiència que minimitzi els costos ambientals i maximitzi els beneficis socials", ha destacat Ferrer alhora que ha reivindicat més innovació.
Una innovació o canvi de comportament que no només ha de venir de les organitzacions turístiques, sinó també dels hostes i els viatgers. Un exemple d'aquest compromís de totes les parts és el Tren Ecuador. "Un tren de luxe que és un valor compartit, amb més de 5.000 llocs de treball creats per als locals que viuen entorn de les vies", ha exemplificat Ferrer sobre un model que acaba de guanyar el Premi Mundial de Turisme Responsable.
Propostes per a un turisme sostenible
"Adaptació, qualitat de vida, reputació i competitivitat són els quatre reptes perquè els destins puguin sobreviure", enumera Natàlia Ferrer. Amb aquestes premisses, l'experta assenyala diversos camins que es poden emprendre en aquesta línia. Un d'ells és fomentar el descens de les empreses turístiques reduint els llits disponibles. "Això no vol dir guanyar menys, sinó potser augmentar preus i que estigui a l'abast de menys gent", matisa.
Ferrer també apunta a la possibilitat de "limitar l'accessibilitat reduint el nombre d'avions o vaixells que poden arribar a un destí". O plantejar-se quin ús cal fer dels ingressos generats a través dels impostos sobre el sector. "On hi ha aglomeració, com a Barcelona, s'haurien de dedicar a la gestió i no a la promoció", opina.
En qualsevol cas, Ferrer recorda que la sostenibilitat 100% no existeix, atès que sempre hi haurà algun problema. La clau, doncs, és "tenir les eines de gestió per afrontar-ho". Ara bé, insisteix que cal canviar també les percepcions. "Mesurar l'èxit amb el nombre de pernoctacions és del segle passat. Hem mirat els números equivocats massa temps", assegura. Al seu entendre, "ara la mètrica real són els ingressos. No volem saber quants turistes tenim, sinó quants diners guanyem".
Dues realitats cara a cara
Un altre fenomen que ha impactat de ple en el sector turístic ha estat el de la denominada economia col·laborativa. "Aquest terme l'han usurpat molts operadors que no ho són i s'hi amaguen al darrere. Els grans portals d'intermediació són multinacionals ultracapitalistes que busquen comissions per cada intermediació i tributar el mínim". Amb aquesta contundència s'expressa Roger Callejà (@RogerCalleja), director d'Innovació del Gremi d'Hotels de Barcelona.
Encarregat de representar "l'economia tradicional" en el debat, no ha fet falta que cités explícitament Airbnb perquè tothom entengués a qui es referia. Callejà assenyala que aquests portals "amaguen molta economia submergida i activitats intensives professionalitzades". Així doncs, indica que a l'entendre dels hotelers no es pot considerar col·laborativa una acció que és "habitual, genera lucre i es publicita de forma intensiva. Això és activitat econòmica". De fet, afegeix, es tracta de "fórmules que ja existien com els apartaments, les pensions o els Bed&Breakfast".
Des del Gremi d'Hotels de Barcelona recriminen que els fan "una clara competència deslleial". Callejà ironitza que "sembla que no siguem tan simpàtics ni innovadors; però també hi ha molts hotels que exploren l'experiència de l'usuari". Al capdavall, assegura, "el 66% de gent que va a aquesta oferta és per un factor preu, que és més baix perquè pateix menys impostos i normatives". Segons les seves dades, el cost de complir la regulació a Barcelona és de 17,90 euros per plaça, mentre que el de no fer-ho és de 0,70 euros per plaça. Una diferència de 17,20 euros per client que porta el representant dels hotelers a trobar injust "liberalitzar un sector quan ja hi ha operadors regulats".
Jean-Noel Saunier (@jnsaunier) és CEO i cofundador de MyTwinPlace, la cara de l'economia col·laborativa en el debat. "Sempre que hi ha un canvi en un mercat es generen friccions. L'important és posicionar-se de cara al client i buscar les oportunitats", assegura agraint que des del Gremi d'Hotels sí que consideren col·laborativa la seva activitat d'intercanvi d'habitatges sense transacció econòmica.
Malgrat tot, Saunier assegura no sentir-se un defensor de l'economia col·laborativa. "És un moviment que aporta avantatges però que també genera preguntes a la societat". Pel creador de MyTwinPlace, totes aquestes innovacions han vingut impulsades per la crisi, on "les persones han buscat alternatives per obtenir beneficis dels seus béns". Tot plegat regat amb la tecnologia que ha aproximat els consumidors. "Com més informació tenim dels usuaris, més fàcil és confiar-hi", assegura.
En qualsevol cas, Saunier reivindica que "no es pot dir que en l'economia col·laborativa no paga ningú. Tenim treballadors amb contracte i paguem el que toca; i en tres anys hem patit tres controls". Pel dirigent de MyTwinPlace, "ens hem de centrar més a què volen els usuaris, que són els que poden escollir. Els podríem prohibir escollir aquesta opció, però no és el tipus de societat que volem".
Al seu parer, el sector hoteler és el més ben posicionat per centrar-se en els usuaris. "Té un servei professional i de qualitat. Si es barreja la seva experiència amb el que volen els usuaris (no pagar pel wifi o tenir més espai), poden competir molt bé".
Una visió que segons Roger Callejà ja estan tenint en el seu sector. "Els hotels abans eren llit, dutxa i esmorzar, però ara la tendència és fer d'amfitrió". Recorda que la indústria ja fa anys que pensa com tractar millor el client, amb espais més acollidors i aconsellant-lo sobre la ciutat. "L'auge d'aquestes plataformes només ho està accelerant", conclou.
El debat permanent a Barcelona o la revolta dels venecians davant la massificació són només dos exemples de la saturació turística. "El sector no ha evolucionat dissenyant una experiència que minimitzi els costos ambientals i maximitzi els beneficis socials", ha destacat Ferrer alhora que ha reivindicat més innovació.
Una innovació o canvi de comportament que no només ha de venir de les organitzacions turístiques, sinó també dels hostes i els viatgers. Un exemple d'aquest compromís de totes les parts és el Tren Ecuador. "Un tren de luxe que és un valor compartit, amb més de 5.000 llocs de treball creats per als locals que viuen entorn de les vies", ha exemplificat Ferrer sobre un model que acaba de guanyar el Premi Mundial de Turisme Responsable.
Propostes per a un turisme sostenible
"Adaptació, qualitat de vida, reputació i competitivitat són els quatre reptes perquè els destins puguin sobreviure", enumera Natàlia Ferrer. Amb aquestes premisses, l'experta assenyala diversos camins que es poden emprendre en aquesta línia. Un d'ells és fomentar el descens de les empreses turístiques reduint els llits disponibles. "Això no vol dir guanyar menys, sinó potser augmentar preus i que estigui a l'abast de menys gent", matisa.
Ferrer també apunta a la possibilitat de "limitar l'accessibilitat reduint el nombre d'avions o vaixells que poden arribar a un destí". O plantejar-se quin ús cal fer dels ingressos generats a través dels impostos sobre el sector. "On hi ha aglomeració, com a Barcelona, s'haurien de dedicar a la gestió i no a la promoció", opina.
En qualsevol cas, Ferrer recorda que la sostenibilitat 100% no existeix, atès que sempre hi haurà algun problema. La clau, doncs, és "tenir les eines de gestió per afrontar-ho". Ara bé, insisteix que cal canviar també les percepcions. "Mesurar l'èxit amb el nombre de pernoctacions és del segle passat. Hem mirat els números equivocats massa temps", assegura. Al seu entendre, "ara la mètrica real són els ingressos. No volem saber quants turistes tenim, sinó quants diners guanyem".
Dues realitats cara a cara
Un altre fenomen que ha impactat de ple en el sector turístic ha estat el de la denominada economia col·laborativa. "Aquest terme l'han usurpat molts operadors que no ho són i s'hi amaguen al darrere. Els grans portals d'intermediació són multinacionals ultracapitalistes que busquen comissions per cada intermediació i tributar el mínim". Amb aquesta contundència s'expressa Roger Callejà (@RogerCalleja), director d'Innovació del Gremi d'Hotels de Barcelona.
Encarregat de representar "l'economia tradicional" en el debat, no ha fet falta que cités explícitament Airbnb perquè tothom entengués a qui es referia. Callejà assenyala que aquests portals "amaguen molta economia submergida i activitats intensives professionalitzades". Així doncs, indica que a l'entendre dels hotelers no es pot considerar col·laborativa una acció que és "habitual, genera lucre i es publicita de forma intensiva. Això és activitat econòmica". De fet, afegeix, es tracta de "fórmules que ja existien com els apartaments, les pensions o els Bed&Breakfast".
Des del Gremi d'Hotels de Barcelona recriminen que els fan "una clara competència deslleial". Callejà ironitza que "sembla que no siguem tan simpàtics ni innovadors; però també hi ha molts hotels que exploren l'experiència de l'usuari". Al capdavall, assegura, "el 66% de gent que va a aquesta oferta és per un factor preu, que és més baix perquè pateix menys impostos i normatives". Segons les seves dades, el cost de complir la regulació a Barcelona és de 17,90 euros per plaça, mentre que el de no fer-ho és de 0,70 euros per plaça. Una diferència de 17,20 euros per client que porta el representant dels hotelers a trobar injust "liberalitzar un sector quan ja hi ha operadors regulats".
Jean-Noel Saunier (@jnsaunier) és CEO i cofundador de MyTwinPlace, la cara de l'economia col·laborativa en el debat. "Sempre que hi ha un canvi en un mercat es generen friccions. L'important és posicionar-se de cara al client i buscar les oportunitats", assegura agraint que des del Gremi d'Hotels sí que consideren col·laborativa la seva activitat d'intercanvi d'habitatges sense transacció econòmica.
 |
| Callejà (esquerra) i Saunier (dreta), han protagonitzat el cara a cara entre economia tradicional i col·laborativa. PGF |
Malgrat tot, Saunier assegura no sentir-se un defensor de l'economia col·laborativa. "És un moviment que aporta avantatges però que també genera preguntes a la societat". Pel creador de MyTwinPlace, totes aquestes innovacions han vingut impulsades per la crisi, on "les persones han buscat alternatives per obtenir beneficis dels seus béns". Tot plegat regat amb la tecnologia que ha aproximat els consumidors. "Com més informació tenim dels usuaris, més fàcil és confiar-hi", assegura.
En qualsevol cas, Saunier reivindica que "no es pot dir que en l'economia col·laborativa no paga ningú. Tenim treballadors amb contracte i paguem el que toca; i en tres anys hem patit tres controls". Pel dirigent de MyTwinPlace, "ens hem de centrar més a què volen els usuaris, que són els que poden escollir. Els podríem prohibir escollir aquesta opció, però no és el tipus de societat que volem".
Al seu parer, el sector hoteler és el més ben posicionat per centrar-se en els usuaris. "Té un servei professional i de qualitat. Si es barreja la seva experiència amb el que volen els usuaris (no pagar pel wifi o tenir més espai), poden competir molt bé".
Una visió que segons Roger Callejà ja estan tenint en el seu sector. "Els hotels abans eren llit, dutxa i esmorzar, però ara la tendència és fer d'amfitrió". Recorda que la indústria ja fa anys que pensa com tractar millor el client, amb espais més acollidors i aconsellant-lo sobre la ciutat. "L'auge d'aquestes plataformes només ho està accelerant", conclou.