Després d'unes hores, la turista americana de les botes brillants va tornar a entrar per la porta. Aquesta vegada no es deixaria defallir: volia tres pancakes, dues boles de gelat i tanta crema condensada com el seu plat pogués transportar fins a la seva taula. I ho volia ara. La turista duia el cap trenat de feia pocs dies, segurament per alguna dona de Playa del Carmen a canvi de més pesos dels que cobraria en un hotel de la zona al llarg del dia. La turista americana duia un vestit ajustat i anava acompanyada d'un grup de persones heterogènies, que hom no podria discernir si eren família o una colla d'amics. Grossos, embriagats i fent molt soroll, aquella taula tenia una missió clara: aprofitar al màxim tot el que estava inclòs al preu del ressort. Com una tropa d'elefants amb una sobredosi de sucre, la tropa d'americans arrasava tot el que trobaven per davant: activitats, aigua, tovalloles, menjar, beguda, espai. Tot estava al seu servei i a la seva disposició. La resta de persones de la sala no comptaven, la població local els agraïa la seva presència i despilfarramenta; la resta de turistes eren un decorat, així com l'ecosistema que els envoltava. Semblava que tot estigués perfectament articulat i programat per esdevenir una distracció morta, un escenari inert només pensat per passar unes happy hollidays.
Durant el dia llogaven un petit taxi on un guia local els explicava algunes de les característiques més essencials de la cultura i natura de la zona. "Amazing", "Fantastic", "Wow", "Beautiful". Els turistes, enamorats amb el que veien i els envoltava, no paraven de comprar souvenirs i menjar diferents aperitius de les diferents botigues que hi havia. Quan més compraven els turistes, més botigues s'obrien i més alts eren els preus del que es venia. Els turistes, amb els seus "Amazing", "Fantastic", "Wow", "Beautiful", continuaven comprant per fugir d'una espiral de feina asfixiant en els seus països d'origen. Com més asfixiats, més compraven. A més hores extres, més samarretes, arracades, imants i bosses amb frases divertides. I la roda continuava girant i fent-se grossa a costa dels arbres, línia costanera, platges paradisíaques i les prospectives de supervivència de les comunitats indígenes.
Com més forta és l'explotació de les classes mitjanes, major necessitat de vacances i majors ganes de malbaratar els diners que han pogut estalviar al llarg de l'any
Quan les desigualtats es disparen, també ho fa la llei del més fort. Com més forta és l'explotació de les classes mitjanes, major necessitat de vacances i majors ganes de malbaratar els diners que han pogut estalviar al llarg de l'any. Com majors els turistes que es mouen al voltant del planeta, major és la contaminació de la terra, i pitjors son els resultats de les emissions globals. A més turistes, més pressió pel territori, més població local es veu abocada a llocs de treball precaris i vides estretes i més apugen els preus i prostitueixen la seva terra. Al final, tota explotació sistèmica acaba derivant en una altra. Quan s'ofega, s'inicia una cadena que només pot ser esclafida a partir d'un canvi de direcció en la relació i una aposta per la gentilesa, per la calma, per la cura. El més revolucionari que podria passar a territoris massificats i extremadament turístics seria que els cuidéssim. I això potser passaria per no anar-hi, o per anar-hi a fer coses que fossin bones pel seu territori, com visitar reserves, invertir en museus i activitats de preservació històrica o invertir en materials sostenibles i jornades laborals raonables. No cal que estigui tot inclòs, no cal que estigui tot disponible cada hora del dia, no cal tenir camionetes entre els diferents ressorts per evitar caminar cinc minuts. No calen alcohols barats aigualits i tampoc fan falta quantitats ingents de menjar. Hi ha una altra manera de viatjar, una altra manera de promoure l'economia d'un indret sense necessitat d'explotar-la i fer-la súbdita d'uns visitants estacionals. Hi ha, en definitiva, coses molt més "Amazing", "Fantastic", "Wow" i "Beautiful" que un ressort a tot inclòs.
Conservar, cuidar, compensar
No penso que l’abolició del turisme sigui la solució dels problemes de les vacances de masses, sinó la forma que han pres i la relació nociva que exerceixen amb els territoris, tant amb la seva població local com amb el seu medi natural. Així, algunes de les idees o línies estratègiques que s’han valorat per millorar la presència turística a la regió de Cancún i Quitana Roo en general son:
- Elaborar estudis i investigacions per conèixer en més profunditat els impactes del turisme al territori, així com les conseqüències negatives que ha tingut l’activitat econòmica de les últimes dècades.
- Estudiar els impactes d’aquesta activitat econòmica en les poblacions de la zona i les seves perspectives de futur per promoure programes públics que els permetin millors condicions de vida i oportunitats laborals dignes.
- Promoure la protecció d’espais d’interès natural, històric i cultural per evitar la seva proliferació com a espais turístics i preservar les seves espècies i particularitats, reforçant la legislació ja existent.
- Donar més suport a les iniciatives existents a la regió per promoure un turisme sostenible i facilitar, a partir d’ajuts financers o logístics, per impulsar un canvi sistèmic.
- Conscienciar a les masses turístiques dels impactes a la regió d’aquest tipus de pràctiques, i castigar les males pràctiques des dels països d’origen.