La població catalana passarà dels 7,5 milions d'habitants actuals als vuit l'any 2030, segons la previsió mitjana de l'Institut Català d'Estadística (Idescat). Tot i la baixa natalitat i l'augment de l'esperança de vida, que suposarà un envelliment notable de la població i un creixement natural negatiu, l'arribada d'uns 40.000 immigrants cada any farà que tres de cada quatre comarques augmentin la població, sobretot les de Girona, àmbit metropolità, Penedès i Camp de Tarragona, mentre que les Terres de l'Ebre probablement perdran població. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament i el 2060 se situaria en 8,770 milions d’habitants.
L'Idescat ha presentat les Projeccions de població de Catalunya, que fa cada cinc anys, amb previsions demogràfiques fins el 2030, 2038 i 2061, segons el cas, de la mà del director de l'Idescat, Frederic Udina, amb el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la secretària general d'Economia, Natàlia Mas, i el director del Centre d'Estudis Demogràfics, Albert Esteve. L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que és el que es considera més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual. En l'escenari baix, Catalunya es quedaria amb la mateixa població que ara el 2030, i en l'escenari alt arribaria als gairebé 8,4 milions d'habitants. El 2060, l'escenari baix situa la població en 6,9 milions, i l'escenari alt en 10,5.
La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos
La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 4,863 milions el 2018 a 5,088 milions el 2030 i superaria el màxim històric registrat el 2009 (5,022 milions). Paral·lelament, la població en edat de treballar estarà més envellida, ja que augmentarà la població de 45 a 64 anys, tant en valor absolut com en percentatge.
La població de 65 anys i més ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,417 milions el 2018 (el 18,8% de la població) a 1,785 milions el 2030 (el 22,3%). A llarg termini, en l’horitzó de l’any 2060, la població major de 65 anys seria de 2,615 milions de persones i representaria el 29,8% de la població.
Terres de l'Ebre, a un altre ritme
En l’horitzó 2030 tots els àmbits territorials tindran més població que el 2018, excepte les Terres de l’Ebre (-0,7%). Els àmbits amb més creixement en termes relatius d’aquí al 2030 serien el Penedès (8,1%), les comarques gironines (7,8%) i el Camp de Tarragona (7,8%), seguits de l'àrea metropolitana de Barcelona (6,2%). El creixement seria més moderat a les Comarques Centrals (5,5%) i Ponent (2,5%), mentre que seria més feble a l’Alt Pirineu i Aran (0,2%).
L’envelliment de la població és una tendència global de la població de Catalunya que afecta totes les comarques. Al 2030, a 14 comarques (una de cada tres) almenys una quarta part de la població tindrà 65 anys o més. Com a resultat de la baixa natalitat i l’envelliment de la població, tres de cada quatre comarques tindran més defuncions que naixements en el conjunt del període 2018-2030. En canvi, en aquest període es preveu que la migració serà positiva en totes les comarques catalanes i, per tant, en moltes compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component que farà créixer la població en la majoria de comarques.
La ciutat de Barcelona creixeria un 2,1% i passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030
La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2030 la població serà superior a l’actual en tres de cada quatre comarques. Les situades al litoral i prelitoral de Barcelona i Girona, i les situades al litoral del Camp de Tarragona, són les que creixeran més. Concretament, les comarques que ho faran més en termes relatius seran el Gironès (11,5%), el Baix Penedès (11,5%), el Tarragonès (11,1%) i el Maresme (10,1%), on la població augmentaria més del 10% respecte a la població actual. Les seguirien el Vallès Occidental, Osona, l’Alt Penedès i el Baix Llobregat.
La ciutat de Barcelona creixeria un 2,1% i passaria dels 1,614 milions d’habitants el 2018 als 1,648 milions el 2030. De fet, del prop de mig milió d'habitants que es preveu que augmenti Catalunya fins el 2030, gairebé la meitat, 240.000, seran a l'àrea metropolitana sense comptar el Barcelonès.