A les 18:30 hores d’avui, en primera convocatòria, i a les 19 hores en segona, 4.478 socis compromissaris que configuren l'Assemblea General del FC Barcelona estan convocats per participar en una nova Assemblea Extraordinària del Club amb tres punts per abordar:
1. Escoltar l’informe del president
2. Autoritzar o no la Junta Directiva del Club perquè pugui vendre a un o més inversors una participació minoritària del capital social de la societat (fins al 49,9%) de Barça Licensing&Merchandising, SL (BLM).
3. Autoritzar o no la cessió a un o més inversors de fins al 25% dels ingressos per a l’explotació dels drets de televisió corresponents a la competició organitzada per la Liga Nacional de Fútbol Profesional i/o l’obtenció de finançament sobre la base dels esmentats drets de televisió.
Aquests socis compromissaris podran votar presencialment a l’Auditori 1899, on se celebrarà la reunió, o telemàticament, connectats a qualsevol dispositiu electrònic que ho permeti.
Cap d’ells no ha rebut el més mínim detall útil per decidir els dos punts que se sotmeten a votació, més enllà de l’escassa informació que recullen l’enunciat de la convocatòria i la ridícula documentació que el Club ha posat a disposició dels socis.
"Deixi’m vendre el 49,9% de BLM, però ni l’informo de a qui li venc, ni a quin preu, ni a quines condicions exactes"
Per treure el Club de la fallida heretada, un cop desestimada l’opció que agradava a l’ex-CEO del Club, FerranReverter - la d’intentar replicar el model de propietat del Bayern al Barça- i un cop Laporta ha decidit prescindir d’un equip professional potent i de qualitat contrastada per passar a dirigir el Club com una empresa familiar, amb els seus amics i coneguts, el carismàtic president torna al Laporta Style: “Feu-me confiança” i, dins d’uns marges escandalosament amplis i ambigus, “deixeu-me fer la meva. Confieu en mi”. Ho va fer quan el desembre passat va demanar poder endeutar el Club fins a 1.500 milions d’euros per finançar l’Espai Barça sense presentar cap projecte arquitectònic concret ni res que se li assemblés. Els socis van votar a cegues, però, tot i això, va superar l’obstacle amb escreix. Per cert, cap notícia fins ara de com va la negociació d’aquest crèdit. Ja fa mig any de la votació.
Ara hi hem de tornar: deixi’m vendre el 49,9% de BLM, però ni l’informo de a qui li venc, ni a quin preu, ni a quines condicions exactes. Amb el 25% dels drets de televisió passa exactament el mateix.
Laporta i la seva junta repeteixen dia rere dia que el Club serà sempre dels socis, però, en realitat, li fan una nosa còsmica cada vegada que s’han de prendre decisions importants. Com a figura decorativa, perfecte, però com a propietaris legals del Club que mereixen un respecte, ja no.
Si Laporta no sabés, com ningú, que al soci del Barça se’l pot manipular, desafiar, confondre i menystenir sense que passi res, no s’hauria atrevit a plantejar les votacions d’aquesta manera. Hauria explorat el mercat, hauria negociat amb els possibles partners que oferissin les millors garanties i es presentaria davant dels socis amb la proposta exhaustivament detallada que Laporta i la seva Junta consideressin la millor. Després d’oferir la informació que els socis demanessin per tots els canals, que el Club hauria de fomentar al màxim, de debatre i d’aclarir tots els dubtes, llavors sí que podríem votar. I segurament, igualment, guanyarien i convencerien. Però la qualitat de la victòria seria molt diferent.
Laporta sap que, fins avui dia, almenys, el soci del Barça s’interessa poc per la gestió del Club i fins i tot li fa una certa gràcia que el que mana sigui una mica “espavilat”
Ho ha fet al revés: us dic, més o menys, què vull fer i després jo i els meus ja ho pelarem. Per això encara avui no sabem què cobrarem del patrocini de Spotify ni quina comissió se’n va endur l’intermediari, que es veu que va fer falta per tancar l’operació i a qui encara vam haver d’aplaudir per agrair-li la feina i la factura.
Laporta sap que, fins avui dia, almenys, el soci del Barça s’interessa poc per la gestió del Club i fins i tot li fa una certa gràcia que el que mana sigui una mica “espavilat”. Li permet criticar-lo i queixar-se’n molt, però en realitat no mou mai un dit per aturar-ho. Laporta i els seus ho saben molt bé i per això tiren milles i somriuen tranquils i satisfets. Les votacions cauen soles, d’una en una.
Avui serà diferent? La Milanesa de Messi està bastant segura que no, que ja ens coneixem. Però avui pot ser un gran dia per tornar a treure el nas aquells que els importa més anul·lar Laporta que ajudar el Barça. Avui, algun soci pot impugnar la decisió de l’Assemblea, un cop presa, perquè consideri que ha faltat informació i transparència abans de saber què es votava. I ja hi tornarem a ser. I tot semblarà espontani i gens dirigit. Mentrestant, Tebas s’ho mirarà, acariciant el gat, assegut al sofà.