Permeti'ns el lector que ens presentem en societat: som La Milanesa de Messi, un col·lectiu que, gràcies a VIA Empresa, hem assumit el compromís de presentar-nos davant dels lectors cada últim divendres de mes. De manera mensual, parlarem amb un protagonista vinculat a l'actualitat del FC Barcelona o reflexionarem sobre alguns dels punts més roents i que generin major debat al voltant de l'entitat blaugrana. La nostra voluntat és recuperar un gènere camí de la desaparició en aquests temps d'immediatesa digital, el de la xerrada pausada i reflexiva en entrevista amb algú que tingui molt a dir i a fer-nos reflexionar sobre aquest fenomen tan específicament propi. I, com que el nostre interlocutor en serà el protagonista, nosaltres preferim quedar en un segon pla, a gust en un paper secundari, limitat a ser transmissors dels pensaments aliens.
I per què La Milanesa de Messi? Per devoció incondicional a la figura i el talent del millor futbolista de tots els temps. Al cap i a la fi, l'embrió del projecte va néixer en un restaurant de l'Eixample barceloní freqüentat per l'astre. Ara, les xerrades derivades de la nostra passió comuna pel club blaugrana continuaran girant al voltant de la taula i les estovalles del restaurant Fishhh, un altre dels còmplices que empenyen i acompanyen la nostra iniciativa. La milanesa és un plat saborós, nutritiu, que alimenta i deixa satisfet al comensal en la seva senzillesa. No ens fixem objectius gaire alts, però tenim ben clar quin paper volem jugar en aquest peculiar entorn, d'aquí aquesta modesta declaració d'intencions. Sabem que al voltant del Barça hi ha un munt de contingut, de posicionaments, de sensibilitats, de maneres ben diverses de viure i entendre aquest fenomen tan únic i desitgem, simplement, ocupar un petit sector de pensament, de conversa que aporti valor i faci pensar al destinatari final, que és el lector de VIA Empresa.
Per què La Milanesa de Messi? Per devoció incondicional a la figura i el talent del millor futbolista de tots els temps. Al cap i a la fi, l'embrió d'aquest projecte va néixer en un restaurant de l'Eixample barceloní freqüentat per l'astre
I per què ara? També la justificació resulta prou simple: els integrants d'aquest col·lectiu estem convençuts de trobar-nos en un moment transcendental de la història del Barça. Segurament, i sense exageracions, el club representatiu de la catalanitat viu la crisi més gran i profunda en l'últim segle de la seva trajectòria. I això sí que són paraules majors quan el llegat econòmic dels últims presidents ultrapassa amb escreix, per esmentar només alguns exemples, les dificultades viscudes durant períodes prou concrets de dues dictadures, la guerra civil, la fosca postguerra o la construcció de l'Estadi amb la consegüent travessa del desert.
Com a aficionats i gent que estima el Barça, ens plantegem un seguit de preguntes a les quals volem trobar resposta en aquesta hora tan delicada i buscarem interlocutors que puguin traure'ns de l'atzucac. Per començar, ens preguntem si l'endeutament té una lògica reversible a curt i mitjà termini o si hipotecarà els propers anys de l'entitat, no debades es reconeix oficialment un deute total de 1.350 milions d’euros. Volem saber si demanar crèdits a la banca d'inversió nord-americana Goldman Sachs hipotecarà o no l'esdevenidor i pot resultar un perill per a les senyes d'identitat que conformen l'ADN Barça. Avui, quan l'alternativa de convertir-se en una societat anònima esportiva pren cos i es presenta com a possibilitat, volem conèixer què representa això i ens pronunciem, clarament, contraris a tal possibilitat per creure amb sòlids argument que tal metamorfosi posarà en perill la identitat i el tarannà democràtic del club. Per seguir amb l'allau de preguntes retòriques que els nostres convidats hauran de resoldre en els propers mesos, com tornarà el Barça - fàcil és calcular-ho pel cap baix- uns 150 milions anuals derivats dels crèdits concedits?
Ens preguntem també on ens conduirà la manca actual de capacitat i resposta purament futbolística, si l'afebliment competitiu de la plantilla resulta reversible a curt termini o deixarà cicatrius en la marca Barça. Volem entendre on queda la sortida, on és exactament el model a seguir quan el terme 'cruyffista' s'empra com a definició i solució d'emergència per a pràcticament tot, sense que coneguem del cert quin és el seu contingut, què vol dir en l'aplicació pràctica. L'esdevenidor, i sembla que hi hagi consens al respecte, passa per la realització de l'Espai Barça, pendent d'un segon referèndum, que arribarà quasi vuit anys després del primer. Serà vinculant la consulta? Més val no caure en nous brindis al sol: On és el projecte detallat? Quines són les fórmules o alternatives viables a un objectiu que, ara mateix, resulta quasi impossible d'afrontar? I quina serà la solució, la casa provisional del barcelonisme, mentre durin les obres? L'Estadi Johan Cruyff, malgrat l'aposta inicial de Laporta, no dona per a tant i Montjuïc és, eternament, l'alternativa que incomoda.
Vivim els primers temps d'un Barça que resultava gairebé impossible d'imaginar mentre Leo Messi es mantingués en actiu, d'aquí que encara no païm ni ens ajustem al futbol sense el crac, amb l'impacte emocional que la seva marxa ha generat, amb la pèrdua d'imatge arreu del món que tan traumàtica sortida ha provocat. El nou president elegit a les urnes, Joan Laporta, suma ja set mesos al càrrec i la seva ègida no es pot limitar ja a la denúncia del pèssim llegat rebut. L'herència, sense el menor dubte, és realment enverinada i mereix que algú carregui amb les conseqüències d'haver-ne estat responsable. Tot i així, no ha de ser l'excusa que tot ho tapi, l'argument que serveixi per dissimular l'encert o no de les decisions que es van prenent, màxim quan sembla que el club estigui en les exclusives mans d'un líder de caire gairebé messiànic, amb excessiva tendència a la improvisació. Els nostres entrevistats, els nostres interlocutors mensuals, també serviran per prendre-li el pols i l'índex de fiabilitat al mandat laportista, voluntat imprescindible quan el delicat moment propicia la fiscalització democràtica de gairebé tots els aspectes i racons de la gestió del club, també pel que fa al seu model de governança.
També la vessant estrictament futbolística viu plena d'interrogants. La primera i més urgent, saber com anirà el relleu a la banqueta de Ronald Koeman, que deixa de ser un tècnic qüestionat per tornar a erigir-se com la llegenda de Wembley després d'un camí prou accidentat i amb evidents responsabilitats de presidència. Tampoc ningú no sembla plantejar-se ara mateix, per no haver-ho planificat, quant li costarà a l'equip tornar a l'elit continental, ser altre cop una potència reconeguda i enemic esportiu a batre, a l'estat i a tot el continent. Com tampoc no sabem, tornem a l'economia que tot ho dicta, quan tornarà l'entitat a trobar-se en disposició d'afrontar els fitxatges de luxe, els millors reforços, aquells futbolistes que marquen la diferència i que qualsevol aficionat anhela.
La nostra pràctica consistirà en aquest exercici mensual de reflexió o entrevista amb aquella gent blaugrana que té molt a dir, però que no troba plataforma de projecció en l'actualitat dels mitjans de comunicació convencionals
Una declaració d'intencions no necessita ocupar gaire espai. Al cap i a la fi, les paraules han de portar als fets i la nostra pràctica consistirà en aquest exercici mensual de reflexió o entrevista amb aquella gent blaugrana que té molt a dir, però que no troba plataforma de projecció en l'actualitat dels mitjans de comunicació convencionals, preocupats per altres qüestions prioritàries en la seva rutina, o en les xarxes socials, marcades per la seva immediatesa i vida efímera. La Milanesa de Messi vol anar un pas més enllà i procurarem assolir el repte que ens hem plantejat. El lector decidirà, a base de conèixer-nos en aquests lliuraments mensuals, si arribem a assolir aquest propòsit. Esperem que, a partir del divendres 26 de novembre, ens acompanyin en aquesta iniciativa que ens il·lusiona afrontar a VIA Empresa.