"L'economia té molt de filosofia", raona Miquel Roca i Junyent. Membre destacat del contingent català que va participar en la redacció de la ConstitucióEspanyola, l'advocat reivindica una concepció ampla, conflictiva fins i tot, de l'activitat econòmica. Els problemes fiscals, productius i monetaris s'han d'identificar i prioritzar, i aquestes formes garanteixen la diversitat en les posicions que s'hi defensen. Amb un especial valor en la flexibilitat i la capacitat d'adaptació normativa, Roca defensa la Carta Magna tal com està operativa davant els crits a la seva reforma per a l'aplicació de mesures necessàries per adreçar la present crisi. "Amb la Constitució ho vam fer molt bé; els seus aspectes econòmics en són bona demostració, i ho són encara avui dia", opina.
En una conversa amb el president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentí Pich, sobre l'arquitectura econòmica de la norma central de la democràcia a l'Estat, Roca i Junyent s'ha mostrat convençut que, quan es parla d'activitat empresarial, de factors productius, amb l'actual marc regulador es pot fer tot. "La Constitució permet una política econòmica diversa, i ha donat empara a governs de tot color", raona, tot reclamant un tarannà "modern" lligat a aquesta flexibilitat normativa. Especialment hàbil, segons el ponent, és la Carta en la seva capacitat d'adaptació als cops conjunturals –es pot encabir dins circumstàncies adverses de tota mena, que demanin qualsevol mena de full de ruta econòmic, segons Roca–.
Roca: "En la majoria de casos, una simple actualització de la Constitució a les qüestions socials és suficient"
"Les solucions econòmiques han de tenir capacitat de resposta a la conjuntura", explica l'exdiputat, que llança al terrat de la voluntat dels representants polítics l'aplicació de les solucions necessàries en moments d'incertesa com l'actual. En la darrera crisi econòmica, però, les exigències de la Unió Europea van portar a una reforma constitucional exprés que prioritzava la reducció del dèficit i el retorn dels interessos del deute per sobre d'aquesta voluntat. Si bé Roca coincideix en la necessitat momentània d'aquella reforma, així com en excedir els límits de dèficit en l'actualitat per combatre els efectes perniciosos de la crisi sobre la ciutadania, critica la manca de transparència. "L'economia domèstica entén poc de raons, però ha de fer-se comprendre el que està passant", reclama, en una reivindicació d'una pedagogia que "faci entendre l'abast i les conseqüències de les crisis".
Tot i les "dificultats" que una arquitectura constitucional laxa pot generar, especialment en un sistema de partits en què la tendència als grans consensos està més que desgastada, Roca anima la ciutadania a estar "satisfeta" amb el marc regulador. L'únic lligam institucional real és, hi torna, filosòfic: on altres documents constitutius es limiten a exigir respecte pels drets de la ciutadania, el ponent opina que la CE exigeix "una actitud activa" a unes institucions obligades a "remoure els obstacles a la cohesió social i la garantia del progrés". La qüestió reitera, és de voluntat. En un Estat com el que projecta el president de la SEBAP, on "no hi ha cap obstacle econòmic que no tingui previsió al text constitucional", les tanques que limiten les intervencions polítiques són autoimposades, de voler i no de poder. "En la majoria de casos, una simple actualització de la norma a les qüestions socials és suficient".
Una sola economia
Una de les grans crítiques a la literalitat constitucional en la gestió dels recursos econòmics de l'Estat és la de la centralització. Roca, però, manté que el problema no es troba a la Carta. "Existeix capacitat suficient en la nostra organització autonòmica perquè es coordini tot en l'àmbit nacional", discuteix, tot apuntant de nou cap a les decisions i negociacions dels representants polítics com a tanca per a l'aplicació completa de les possibilitats que deixa la Constitució. Aquesta proposta de gestió descentralitzada, però, no s'aplica a l'economia real de les comunitats autònomes –una realitat, segons el ponent, que no respon a un problema estrictament normatiu–. "Si no es produeix aquesta coordinació, serà per uns altres afers, però no per la Constitució".
Roca acompanyat de dos ponents constitucionals, José Pedro Pérez-Llorca y Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón | EP
Tot i això, per a l'advocat, una excessiva descentralització no pot ser operativa per al bon funcionament de l'economia espanyola. L'Estat, lamenta, "no hauria de tenir règims tributaris diferents" per als seus territoris. Si bé una atenció flexible a les necessitats productives de cada Comunitat és necessària, una gestió impositiva massa fragmentada pot afavorir una "competència" territorial" que n'afebleix la bastida productiva. "Una altra cosa és que hi hagi matisos fiscals en qüestions puntuals, però les bases haurien de tendir cap a una coordinació bàsica".
Un pol fiscal únic que atengui les necessitats del conjunt de l'economia de l'Estat, segons Roca, el col·loca en una millor posició davant "un mercat que tendeix arreu cap a la globalització". Fragmentacions econòmiques com les que atribueix a l'esquinçada fiscalitat espanyola pot "tenir costos a llarg termini que perjudiquen l'economia". Contrari a "feus" que separin artificialment els fluxos comercials i monetaris, alerta contra "tesis que ignorin el preu de la globalització".
Pacte de rendes
El context econòmic és tot menys favorable al progrés tal com el reclama Roca. Tot i això, es mostra optimista a l'hora de trobar solucions col·lectives –solucions, a més, que no aprofundeixin les desigualtats existents–. "En època de crisis, els acords són una exigència", etziba, tot emplaçant administracions i agents socials de l'Estat a una aliança que superi el pacte de rendes per estar a l'altura dels reptes macro que llastren les condicions de vida de la ciutadania i posen en dubte la supervivència de les empreses.
"El rigor pressupostari ha d'exigir-se, però llegit de tal manera que asseguri la cohesió econòmica"
El pare de la Constitució emfatitza la necessitat d'una bateria de polítiques que cobreixin les necessitats del conjunt de la població, en un combat cada cop més urgent contra "una desigualtat que es porta malament a la vida col·lectiva". En aquest sentit, agraeix el gir cap a l'expansivitat d'una Europa que ve d'una tradició d'ortodòxia que sovint ha fet més mal a la justícia social del que ha solucionat al mercat. Enfront de la resposta a la crisi financera del 2008, la Unió avisa que "el rigor pressupostari ha d'exigir-se, però llegit de tal manera que asseguri la cohesió econòmica". Si bé les mesures extraordinàries estaran presents, Roca reclama un retorn del "fantàstic Estat del Benestar europeu".
Per implementar aquests canvis, els vincles entre l'administració i ecosistema empresarial han de ser prou forts –tant pel que fa a la col·laboració estrictament productiva i financera com quant a la confiança institucional–. Així, el ponent reclama un model més profund de cooperació entre empresa i Estat front de la noció "demodé" de la gestió exclusiva de la cosa pública per part de la burocràcia. "Sovint la gestió privada d'interessos públics es tradueix en un millor servei a les persones", opina, tot defensant un model de concertació que trenqui el "monopoli del sector públic". El pacte, augura, està proper, i les negociacions entre actors troben millors condicions de les que van enfrontar interlocutors a taules anteriors. "Quan negociàvem els pactes de la Moncloa, la situació era de molta més tensió", rememora. "Faci's el que s'hagi de fer", conclou un taxatiu Roca, que no pot "acceptar que la trobada és impossible".