Miquel Viñals (Montcada i Reixac, 1959) és president del Col·legi d'Actuaris de Catalunya i mànager d'assegurances del Racc. S'ha passat gran part de la seva trajectòria laboral a Winterthur (AXA) on va coincidir amb l'actual president de la Generalitat, Joaquim Torra, al llarg de quasi vint anys. VIA Empresa l'entrevista coincidint amb el 25è aniversari del Col·legi celebrat a l'auditori de Foment del Treball per parlar d'un ofici desconegut però fonamental en la gestió de riscos empresarials, financers, polítics o fins i tot, socials. Els plats estan servits: pensions, sanitat, crisi econòmica, trasllat de seus socials... "El risc polític no depèn de la racionalitat", assegura.
Felicitats pels 25 anys del Col·legi d'Actuaris!
El balanç és positiu però sempre hi ha coses a millorar. Fem formació, donem un servei i estem treballant la part internacional a l'associació europea d'actuaris. Hi ha una mancança en el coneixement de la professió entre el públic general. Més enllà de l'àmbit financer, assegurador o de gestió de riscos, la gent no sap què és un actuari o què fa. Fem 25 anys amb més de 500 membres i hem de mirar el passat, el present i el futur.
Temps de canvis i riscos.
És un moment de canvi per al sector financer i assegurador. Hem de tenir la capacitat per adaptar-nos a uns clients més exigents que volen una personalització i experiència del servei. Hi ha transformació, digitalització, marges, preus i tipus d'interès més baixos... Hi ha una nova economia col·laborativa, nous factors socials, la generació dels millennials, preocupacions per la sanitat... Molts canvis. Els actuaris hem de donar resposta a aquests reptes i valorar quina és la incertesa.
"Tots ens la juguem amb les pensions"
Com és un actuari en ple segle XXI?
Un actuari és un professional expert en gestió de riscos. Ha de ser capaç de valorar quines implicacions tindrà un fenomen amb probabilitats i quantitats que determinen la incertesa. Ens dediquem a treballar la gestió per reduir aquests riscos i donar estabilitat a les entitats asseguradores. Per exemple, calculem primes, prestacions a pagar, devolucions dels tipus d'interès...
Els economistes maximitzen el benefici i els actuaris minimitzen el risc.
Per donar tranquil·litat, saber quin és el risc i com es transfereix des de les persones i les empreses a les asseguradores. Si hi ha un incendi i una empresa deixa de produir, l'assegurança l'indemnitza i fa la reposició dels béns o la pèrdua de guanys per mantenir l'activitat econòmica.
Quina relació hi ha entre els actuaris i l'administració pública?
Podem treballar l'administració pública des de les finances, la inspecció, els tipus d'interès... Qualsevol àmbit, però n'hi ha dos de molt significatius: les pensions i la salut.
Fotografia d'Àngel Bravo
Estan en risc les pensions a Catalunya i Espanya?
Cobrarem les pensions. No generem unes pors que no existeixen. Ara bé, no cobrarem les pensions que creiem. Fa uns anys es deia des de la legislació que s'havia d'explicar a la gent quina seria la seva pensió futura. Però, finalment es va parar i per mi és un error perquè limita a la persona a l'hora de decidir si té la pensió que vol o hauria d'intentar estalviar més.
La guardiola de les pensions s'ha buidat.
És una realitat. És un fons de reserva que es crea l'any 1995 i ara en tenim per poc. S'han d'explicar les coses i d'una manera objectiva i sense dramatismes. S'han de fer els càlculs i pensar quin sistema de pensions es vol. Sostenibles, sí, però en quines condicions? Com es distribueixen? Quines opcions hi ha? S'han de plantejar accions a llarg termini, però la visió és a curt.
"No vam considerar el risc de veritat durant la crisi"
La política sovint pensa més a curt que a llarg termini.
És necessita responsabilitat política, no pot ser que uns i altres s'ataquin per les pensions. S'ha de definir el model i fer una transició amb consens polític i social. Ens la juguem tots: governs, empreses, treballadors, sindicats... Hi ha un problema de longevitat i esperança de vida i per això, s'ha d'ajudar la fertilitat amb plans d'igualtat o guarderies alhora que s'inverteix en tecnologia, PIB i formació. En el curt termini no hi ha cap altra solució que fer que l'edat de jubilació s'allargui. És possible trobar una solució pel futur amb més sentit, però hem de fer canvis que avui encara no estem disposats a fer.
Ampliar l'edat de jubilació té mala premsa...
Hem d'explicar la realitat de les pensions i és que formen part de la política de benestar d'un país. L'atur s'està reduint i això facilita la sostenibilitat del sistema. Hi ha factors demogràfics i econòmics, has de balancejar les expectatives...
Quin és el model a seguir?
Suècia està en un procés de trànsit i procura valorar què ha cotitzat cada persona. Té un mínim finançat via cotització i s'ha posat un període de 10 anys fins que les persones cobrin pel que van cotitzar. És la solució per a Espanya? No té per què... Hem de veure d'on partim, quines són les restriccions i quin sistema impositiu i fiscalitat volem sense perdre de vista la fertilitat.
Fotografia d'Àngel Bravo
I la sanitat?
La problemàtica de la sanitat ve molt determinada per la crisi que va comportar un elevat grau de tensió entre la població i va limitar la cobertura sanitària. Hem de tenir cura perquè el sistema hauria de donar més cobertura de la que dóna a malalties de llarga durada.
Com es fa una valoració de riscos?
El procediment és veure quines són les dades, què hi ha al darrere i analitzar el fenomen.
Sense matemàtiques i estadístiques no hi ha res assegurat.
És important, però a vegades trobes que és una qüestió de coneixement del tipus de negoci així com l'experiència d'aquell que fa la valoració. S'han d'entendre bé les dades, fer una bona projecció i veure quin és el risc.
"El risc polític no depèn de la racionalitat"
La crisi econòmica va canviar el risc?
En excés, no vam considerar el risc de veritat. L'exemple de les hipoteques: no consumien capital i per tant, no hi havia risc... Error. Si tens concentració, tindràs molt més risc i és clau a l'hora d'analitzar. No feia falta massa models matemàtiques per saber-ho.... Es va evidenciar que la gestió de riscos no era la que havia de ser.
Una pregunta popular: es podia anticipar aquesta crisi?
Les crisis són cicles. Una altra cosa és que duri més o menys, sigui més o menys profunda i fins a quin punt ho pots preveure i limitar el risc. És el model econòmic, de crisi n'hi ha hagut tota la vida.
Fotografia d'Àngel Bravo
El risc polític s'imposa al risc econòmic?
El risc polític existeix i és difícil avaluar-lo des del punt de vista dels actuaris perquè sovint no depèn de la racionalitat.
A què respon el trasllat de seus socials?
Algunes decisions del sector financer podien tenir un cert sentit pel crèdit. Però, n'hi ha d'altres que no tinc clar que tinguessin sentit. El negoci de veritat no l'han traslladat.
Què canvia d'una gran empresa a una startup?
És una altra història de risc. Inverteixes en innovació a les startups i funciona un percentatge limitat. La forma de garantir que una startup funcioni és trobant una altra empresa que col·labori i l'ajudi a equilibrar-se. Qui inverteixen en una startup ja sap quin és el risc i quin benefici li pot aportar.
"El principal problema de les empreses és tenir èxit"
La filosofia Drucker diu que “la cultura es menja l’estratègia per esmorzar”.
L'estratègia marca el posicionament al mercat i cap a on vols anar. Però, el més important no és l'estratègia sinó com l'implantes des del punt de partida fins a l'objectiu. Conec excel·lents estrategues i mals implementadors i viceversa. La cultura es menja l'estratègia per aversió al canvi. De fet, el principal problema de les empreses és tenir èxit perquè això no els permet plantejar-se com poden fer-ho diferent. Has de fer el canvi quan estàs bé, no quan estàs malament i ja no tens ni força ni recursos.
La gestió del temps també juga.
Encara que facis una estratègia molt innovadora, no et menjaràs una rosca si l'implantes en un moment poc adient. Has d'esperar i saber triar el moment i és que per aprendre, s'ha d'anar al mercat.