“Mira, intel·ligència al servei de Barcelona!” Li diu amb la seva eufòria habitual, i sense cap capa de cinisme, l’actual ministre d’Indústria i Turisme d’Espanya, Jordi Hereu, en petit comitè, a la secretària d’Estat d’Indústria Rebeca Mariola Torró. Ho fa a l'estand de la Mobile World Capital Barcelona, al MWC 2025, acompanyat pel seu CEO, Francesc Fajula, mentre fan un recorregut per les cinc experiències que ha preparat la Capital -sota una àgora digital, de fusta, inspirada en el Parc Güell de Gaudí- emmarcades dins d’un relat molt humanista: Living in Tech. No són els únics que han tirat cap al vessant -i discurs- més humanista de la tecnologia. La proposta del Govern respira semblant. El lema? Catalunya, el cor digital d’Europa.
A l’estand del Govern, dins d’un túnel immersiu que simula l’interior d’un cor digital, i un cop ja han marxat les autoritats per seguir amb el seu passeig oficial -Salvador Illa, Felip VI i Jaume Collboni, seguits de consellers i representants del Mobile i de les principals entitats tecnològiques del país-, s’hi queda la Maria Galindo, secretària de Polítiques Digitals, que ens acompanya a l’interior del cor per posar veu a aquest relat: “Volem mantenir viu el batec d’aquest cor tecnològic. Amb ètica, amb humanisme i posant la persona al centre”, explica. “És més necessari que mai, tenint en compte els temps convulsos que corren”. No diu quins són aquests temps, però sabem que la democràcia està morint lentament al núvol, aquell núvol digital que dominen els amos de les tecnològiques i els algoritmes.
I en què es tradueix aquest batec? En quatre eixos que fonamenten “el posicionament de Catalunya com a hub tecnològic i digital d’Europa”: l’economia digital, la governança digital, el talent digital i la connectivitat. A l’interior del cor, el visitant pot triar qualsevol d’aquests quatre eixos, per endinsar-se en una explicació immersiva sobre les actuacions i estratègies que la Generalitat desplega en aquests quatre àmbits. Apareixen noms clau, com el Sincrotró Alba i el Barcelona Supercomputing Center, i ciutats d’arreu del territori -Igualada, Mataró…-, així com missatges estratègics per al posicionament de Catalunya que assenyalen, per exemple, les tecnologies capdavanteres de l’ecosistema català: la intel·ligència artificial, la fotònica avançada i la supercomputació. En són un exemple les gairebé 100 empreses i centres tecnològics que han assistit al congrés dins del paraigua del Govern, tant al congrés del MWC com al 4YFN.
I també en són un exemple les més de 250 empreses restants que s’han presentat al congrés, sigui amb estand propi o sota el paraigua d’un aglutinador. Les xifres, de fet, encara no són oficials: la GSMA no ha fet públic el nombre d’empreses catalanes que han assistit enguany al Mobile World Congress. Res apunta, però, que el volum del 2024 s’hagi reduït (360 empreses), ans al contrari. La xifra creix any rere any i del 2023 al 2024 es va incrementar un 8%.
Gairebé 100 empreses i centres tecnològics han assistit al congrés dins del paraigua del Govern
Agafant les xifres del 2024, doncs, les empreses catalanes representen el 13,3% del total de companyies que assisteixen al congrés (2.700 empreses). Si ho arrodonim molt: 1 de cada 10 empreses que assisteixen al Mobile són catalanes. I si juguem una mica: tenim una empresa per cada dia de l’any. La Catalunya del Mobile té batec de sobres per mantenir-se viva els 365 dies de l’any. I si no, que li diguin a la MWCapital.
Una mirada a la ciutat i a les persones
De fet, tornem a l’estand de la Mobile World Capital, la fundació que vetlla per mantenir viu el llegat del congrés tecnològic a la ciutat de Barcelona, justament els 365 dies de l’any. La seva proposta d’enguany és un reflex de la mirada catalana d’aquest congrés i també del talent i tecnologia que es desenvolupa al territori i que està a l’alçada de les demostracions més cridaneres que es fan aquests dies als estands de les companyies telefòniques més importants del món. No manquen els robots hominoides, les experiències immersives, les pantalles interactives ni l’art -a l’estand de la Capital hi ha una cúpula immersiva construïda amb 170 pantalles corbes inspirada en l’art de Gaudí-. I més enllà de l’efecte wow, no manquen tampoc la supercomputació, els bessons digitals, la intel·ligència artificial, la visió artificial, la tecnologia satel·litària, i la traçabilitat i gestió de les dades, que la MWCapital ha aglutinat amb un objectiu: mostrar la seva capacitat per redefinir la vida a les ciutats. “Per tornar les ciutats a les persones”, ha assegurat Francesc Fajula, acompanyat de l’Eduard Martín, CIO de la fundació.
Tres exemples: el robot d’Invelon, fabricat a la Xina però amb un programari made in Lleida. El robot hominoide, més enllà d’interactuar amb els visitants, mostra el potencial de la robòtica del present i futur en àmbits com la salut, la seguretat o l’assistència a les persones. “Pot fer les tasques més bàsiques d’un operari”, explica un dels seus representants. Un altre exemple: el Barcelona in your Pocket, una demostració del bessó digital de Barcelona que està desenvolupant el Barcelona Supercomputing Center (BSC). I l’últim: l’experiència Mind Your Delivery, impulsada amb l’Ajuntament de Barcelona i EIT Urban Mobility, en la qual, a través d’un mapa interactiu, es mostren les possibilitats de moviment que poden tenir els vehicles de les empreses logístiques per fer la distribució de mercaderies a la ciutat, tenint en compte, en temps real, el trànsit, la qualitat de l’aire i en l’eficiència de l’operació.
La mirada catalana… i la llengua
Ara bé, per trobar la mirada catalana del Mobile, el visitant ha d’estar disposat a caminar. Perquè aquesta culmina, sobretot, a l’últim hall del congrés: al 4YFN, la branca emprenedora del Mobile, que va néixer 11 anys enrere, apartada com el Talent Arena ho ha fet enguany, però que des de fa unes edicions gaudeix de plaça pròpia al mateix MWC, un hall sencer, en el qual startups, inversors i grans companyies connecten i innoven, compartint una tecnologia que va molt més enllà dels telèfons mòbils. I com a la resta del congrés, òbviament, la major protagonista és la intel·ligència artificial.
Malgrat que encara no hi ha xifres oficials, sabem totes les entitats catalanes que han anat al 4YFN acompanyades de la seva bandada de startups. Són Acció, Barcelona Activa, Tech Barcelona, Biocat, Barcelona Health Hub, el Port de Barcelona, Mobile World Capital amb The Collider, el Barcelona Supercomputing Center, el Digital Impulse Hub, l’Institut Català de les Empreses Culturals, les entitats bancàries i, per descomptat, les principals universitats i escoles de negocis del territori: la UAB, la UOC, EAE, la UPF, la UPC, Elisava, La salle, Esade, la Universitat de Girona… La xifra total d’empreses emergents catalanes presents al 4YFN s’aproximarà a les 300 startups, en línia amb les 290 de l’any anterior.
El lideratge català del 4YFN és un reflex, de fet, del que succeeix fora del recinte firal. Amb dades publicades recentment per Acció, Catalunya compta actualment amb 2.285 startups, xifra que la converteix en el cinquè ecosistema amb més startups d’Europa, sent l’única ciutat no capital d’estat dins del top 5. Barcelona és la segona destinació preferida pels fundadors per crear una startup a la UE, només darrere de Berlín. Una xifra més per arrodonir la fotografia: les startups catalanes aporten el 0,8% del PIB de Catalunya i generen més de 22.800 llocs de feina.
I malgrat que els noms de les startups catalanes del 4YFN no són gairebé mai en català -recorren amb facilitat a anglicismes-, és el hall del congrés on més s’escolta la llengua catalana. S’hi troba la mirada catalana més innovadora, i la llengua també. I segurament, el seu futur. Aquest és el lloc en el qual la tecnologia passa de la promesa -i la il·lusió- a la implementació. Ara és el torn de passar de la mirada humanista de la tecnologia a la seva implementació i posar, com ha exclamat Hereu, “la intel·ligència -i la tecnologia- al servei de Barcelona”, o de qualsevol de les nostres ciutats.