La incursió de la jornada laboral de quatre dies a Europa ha guanyat molta popularitat durant els últims mesos, des dels amants de la mesura que afirmen gaudir de més conciliació fins als detractors que en qüestionen la productivitat real i la necessària reducció salarial. Tanmateix, aquest setembre ha saltat la sorpresa a Grècia: el govern conservador de Kyriakos Mitsotakis ha introduït reformes laborals significatives, que permeten jornades laborals de fins a 13 hores i setmanes de sis dies en alguns sectors. A més, les declaracions del president de la Confederación Empresarial de Hostelería de España, José Luis Yzuel, també han encès als sindicats i les xarxes socials: "Al sector hoteler sempre s'ha treballat 12 hores al dia". I el pitjor de tot: sense remunerar el temps extra en la majoria d’ocasions. Ara bé, s’ha fet un pas endarrere en l’àmbit laboral o són situacions excepcionals?
En el cas de Grècia hi ha hagut certa confusió i cal explicar-ho bé. Fins ara, no es permetia per llei compaginar dues feines, i amb la nova reforma permet fer-ho sempre que entre totes dues no se superin les 13 hores diàries ni les 78 setmanals. “Aquest no és l’únic canvi”, apunta la periodista Pilar Kaltzada i impulsora d’EnpresaBidea. La reforma deixa la possibilitat d'introduir una sisena jornada laboral a l'empresa per adaptar-se a les necessitats de producció. “Les reformes també han aprovat els treballadors de guàrdia que no tindran horari fix: bàsicament, aquests empleats no tindran horari laboral, s'adaptaran a les necessitats de l'empresari i n'hi haurà prou amb avisar-los 24 hores d'antelació”, continua la professional. A més, el govern grec ha defensat que la reforma serà útil per organitzar el “caos”, perquè Grècia és una "jungla sense lleis", segons paraules dels governants perquè “el mercat laboral fa temps que es mou en l’economia submergida”.
Les hores de feina tendeixen a ser més extenses al sud i est d'Àsia, mentre que les jornades més curtes estan a Europa
Ara bé, per alguns experts consultats, aquesta notícia contrasta amb Mèxic, que s'han plantejat reduir la jornada laboral de 48 hores a la setmana a 40, com a Europa, que compta amb les peticions dels funcionaris catalans que volen reduir la seva jornada a 35 hores setmanals.
Quin país té la jornada laboral més llarga?
En l'àmbit internacional, les hores de feina tendeixen a ser més extenses al sud i est d'Àsia, mentre que les jornades més curtes estan a Europa, especialment en països com Bèlgica, França, Alemanya i els Països Baixos. Per exemple, a països com Corea del Sud, Turquia i Xile, prop de la meitat dels empleats treballa més de 48 hores a la setmana, mentre que a la Unió Europea és el 15% i als Estats Units el 19%. Pel que fa a Catalunya, la jornada laboral de mitjana és de 40,2 hores, lleugerament per sota de la mitjana de la Unió Europa. També hi ha una diferència de més de vuit hores entre els treballadors de les activitats educatives (37,4 hores setmanals) i les del sector primari (45,7 hores). Però qui, malauradament lidera el rànquing segons l'Organització Internacional del Treball, és Mauritània (54 hores), Egipte (53 hores), Gàmbia (51), Burkina Faso (50) i Qatar (50). Com a curiositat, a l'última posició del rànquing hi ha Austràlia, amb 29 hores setmanals de mitjana.
La jornada de quatre dies: tema tabú o estès?
La idea de la jornada de quatre dies va sorgir arran de la pandèmia per aconseguir més conciliació i flexibilitat. La idea és senzilla: els empleats treballen quatre dies a la setmana cobrant el mateix però amb la mateixa càrrega de feina. Les empreses que optin per reduir la seva setmana laboral funcionarien, per tant, amb menys reunions i més feina independent. Aclamada com el futur per a la productivitat més gran dels treballadors i l'equilibri entre vida laboral i personal, els defensors de la setmana laboral de quatre dies suggereixen que, quan s'implanta, augmenta la satisfacció dels treballadors, i també la productivitat.
Sindicats de tot Europa demanen als governs que implantin la setmana laboral de quatre dies, però, quins països han adoptat la mesura? Al cor del Vell Continent per exemple han introduït una setmana laboral de quatre dies pels treballadors que més ho desitgin. El projecte de llei va entrar en vigor el 21 de novembre, permetent als empleats decidir si treballen quatre o cinc dies a la setmana. Però això no vol dir que hagin de treballar menys: simplement condensen les hores de feina en menys dies.
En el cas del Regne Unit hi ha hagut un assaig que ha sigut qualificat d'"extremadament exitós" i les empreses britàniques que han provat durant sis mesos la setmana laboral de quatre dies ara es plantegen fer-la permanent. De fet, unes 61 empreses britàniques i més de 3.300 empleats es van inscriure al programa, dirigit per investigadors de les Universitats de Cambridge i Oxford i del Boston College. De les empreses que hi han participat, el 92%, ha decidit mantenir la setmana laboral de quatre dies després del període de prova, qualificant el projecte pilot de "gran avenç". S'espera que els empleats segueixin el “model 100:80:100”: el 100% del salari durant el 80% del temps, a canvi del compromís de mantenir almenys el 100% de productivitat.
Al cor d’Europa han introduït una setmana laboral de quatre dies pels treballadors que més ho desitgin
En el cas d'Espanya un dels grans impulsors de la mesura és el partit d'esquerra Más País que va anunciar l'any passat que el Govern havia accedit a la petició de posar en marxa un modest programa pilot de setmana laboral de quatre dies. El projecte pilot ajudarà les PIME a reduir la seva setmana laboral almenys en mig dia, sense reduir els salaris. És una prova per veure si es pot augmentar la productivitat. Les empreses que s'hi adhereixin podran rebre ajudes d'un fons públic de 10 milions d'euros, però hauran de dissenyar maneres d'augmentar la productivitat que compensin els sobrecostos salarials.
Finalment, Islàndia s'ha convertit en un dels líders de la setmana laboral de quatre dies. El país més igualitari del món, entre el 2015 i el 2019, va dur a terme la prova pilot més gran del món d'una setmana laboral de 35 a 36 hores (per sota de les 40 hores tradicionals) sense exigir una retallada salarial proporcional. La prova pilot va ser qualificada d’èxit pels investigadors i els sindicats islandesos van negociar una reducció de la jornada laboral. L'estudi també va donar lloc a un canvi significatiu a Islàndia, on gairebé el 90% de la població activa ara té un horari reduït o altres adaptacions. Els investigadors van constatar que l'estrès i l'esgotament dels treballadors van disminuir i va millorar l'equilibri entre la vida i el treball.
Les polèmiques relacions laborals a l'hostaleria
A les declaracions criticades del president de la Confederación Empresarial de Hostalería de España esmentades anteriorment, cal sumar-hi l'altra declaració del president de la Federació d’Hostaleria de Girona, Antonio Escudero, dient que "al sector hi falta mà d’obra a causa dels subsidis". L'escriptor i enginyer Xavier Roig ho analitza a VIA Empresa i llança la pregunta: "Saben quin país ha hagut de renunciar al triomf que van significar les 40 hores setmanals? Grècia. No se’n surten d’altra manera. Només voldria donar una dada: el turisme representa el 20% del PIB grec. Han caigut en l’espiral cap a la qual nosaltres anem derivant i en la que Balears ja ha caigut". I ho exemplifica amb el salari mitjà a Espanya per sectors econòmics, segons l'INE. L'hostaleria és l'última del llistat i de les poques que no augmenta els salaris. Aquest és de 15.768 euros anuals. Només la feina domèstica i l'agrari es paguen pitjor.
Els defensors de la setmana laboral de quatre dies defensen que, quan s'implanta, augmenta la satisfacció dels treballadors, i també la productivitat
Entre les raons que expliquen la baixa retribució del sector s'esmenta sovint l'escassa qualificació que requereix l'ofici, cosa que augmenta l'oferta de treballadors. Però també cal tenir en compte un altre factor diferencial: els escassos marges de beneficis que manegen les petites empreses i, sobretot, les micropimes que són majoria al sector. Segons l’observatori de marges empresarials impulsat pel Govern i el Banc d’Espanya, les micropimes hostaleres manejaven un marge de benefici abans d’impostos al voltant del 5% de les vendes.
Finalment, sembla que el concepte que uneix l’ampliació de la jornada laboral a Grècia, les maratonianes jornades de l’hostaleria i la precarització del sector té a veure amb la gran dependència del turisme, més que amb el retrocés dels drets laborals als països del Vell Continent. A més, la jornada de quatre dies continua implantant-se en altres sectors amb resultats “cada vegada més satisfactoris”. I els experts ho tenen clar: “cal posar-se les piles en el sector de l’hostaleria”. I una xifra final que fa saltar l’alarma a causa del canvi climàtic: els turistes “diuen prou” i el 10% no vindrà a Catalunya si continuen les onades de calor. Molts europeus opten per destins del nord com ara Dinamarca, Suècia, Noruega i Finlàndia. Per tant, sembla que ve una època de canvis i amb molt camí per recórrer.