L’edició del Mobile World Congress (MWC) d’aquest final de mes podria ser la primera que no ha estat amenaçada per vagues de taxistes o de transport, tot i que, de moment, tenim els tractors que intenten bloquejar la ciutat. Fa poques setmanes es va celebrar l’ISE (Integrated Systems Europe) que, en la seva vintena edició, ha batut tots els rècords de visitants i de participació empresarial previs. Una mostra de l’auge de la indústria audiovisual i del comerç electrònic arreu del món i la integració de sistemes a través de la connexió intel·ligent entre aparells (internet de les coses, IoT). L’ISE s’estrenà a Barcelona el 2021, encara en plena pandèmia i l’èxit d’enguany -més de 58.000 persones- ha servit als organitzadors per treure pit i mirar d’anar equiparant-se al Mobile en transcendència ciutadana.
El nou paradigma de la mobilitat
No fa pas tant, a Barcelona, vivíem l’obsessió pel cable. La irrupció de la televisió per cable i l’augment de prestacions que oferia internet requerien substituir la tradicional xarxa de coure per la de fibra òptica. Fora de la ciutat, encara ara podem trobar rètols de la Generalitat que anuncien la progressiva arribada de la fibra als municipis més petits i perifèrics perquè empreses i ciutadans disposin d’una connexió robusta i eficaç amb el món exterior. Tanmateix, la mobilitat ha esdevingut el nou paradigma d’una comunicació en creixement exponencial a través dels continguts audiovisuals.
El Mobile s’instal·là a Barcelona el 2006 i té compromesa la seva continuïtat a Catalunya fins al 2030. El nombre d’assistents quasi duplica els de l’ISE i, per tant, l’impacte immediat sobre la ciutat, també. La maduració del sector de telefonia mòbil provocava, entre altres coses, una concentració més gran del mercat i un poder més elevat de les grans marques. Fins al punt, que el líder nord-americà -i ara altre cop mundial- Apple, sempre s’ha negat a assistir-hi. En canvi, les companyies asiàtiques, sempre desitjoses d’assegurar-se una bona posició a Europa, s’hi han mostrat més proclius.
El pes de la telefonia mòbil en el certamen -com en el conjunt del sector- ha anat moderant-se amb el temps fins al punt que el 2023 només va ocupar el 56% dels m2 quadrats contractats a la Fira. De fet, a banda de la suspensió d’una de les edicions durant la pandèmia, un dels problemes que arrossegà el Mobile immediatament després foren les restriccions a la sortida de ciutadans xinesos del seu país fins al gener de l’any passat: el 2023 encara no se superaren les xifres d’assistents d’abans de la pandèmia.
El repte de la contribució dels certàmens tecnològics a la modernització de l’economia
Les dades de superfície firal llogada i de visitants són importants per al negoci de la Fira i per a l’hostaleria i altres serveis als visitants. De fet, els nous responsables turístics de la ciutat aposten formalment per potenciar aquest tipus de visitant, que acostuma a deixar més ingressos que el turista de vacances. Una mena de quadratura del cercle: més negoci però sense més visitants i sense més congestió. Tanmateix, el més important d’aquests certàmens tecnològics és l’impacte en termes d’estímul i arrossegament en l’activitat productiva. Són impactes sempre difícils de quantificar i que tenen una incidència a mitjà termini, però si funcionen, són els més transcendents.
El més important d’aquests certàmens tecnològics és l’impacte en termes d’estímul i arrossegament en l’activitat productiva
Sense atrevir-se a parlar de relació causa-efecte, els responsables de l’ISE constataven que, des que celebren el seu certamen a la ciutat, empreses internacionals del sector com ara B-Tech, Lang, Lightware o LiveU s’han instal·lat a Barcelona. En tot cas i especialment en empreses de les TIC, l’entorn -sigui en forma d’altres empreses existents, de certàmens sectorials d’abast mundial i de professionals disponibles- és sempre molt rellevant a l’hora de decidir la ubicació dels seus centres. I també, no cal dir-ho, la imatge de la ciutat, el clima, la ubicació geogràfica, les connexions aèries internacionals, el preu de l’habitatge i el cost de la vida... i els salaris dels professionals.
En aquest cas, s’estima que a Barcelona el cost d’un professional és poc més de la meitat que no pas a Londres. La capital britànica, d’altra banda, amb el Brexit s’ha encarit moltíssim en tots els aspectes i posa moltes restriccions als que hi volen treballar, amb la qual cosa tendeix a expulsat moltes activitats d’elevat valor afegit que hi estaven establertes. Una oportunitat que cal aprofitar.
De la fugida d’empreses audiovisuals a la Catalunya Media City
En l’àmbit audiovisual, un sector on Barcelona havia estat històricament capdavantera, el pes de les televisions privades i de les companyies de publicitat que cercaven la proximitat als grans oligopolis havia traslladat bona part de les activitats a la capital del Reino. Ara, l’obertura del ventall de canals de distribució, de destinataris i de productors de continguts ha permès altre cop que Barcelona polaritzi les activitats més innovadores, com ara els videojocs o la realitat immersiva. S’estima que al conjunt de Catalunya disposem d’unes 3.700 empreses del sector audiovisual, que donen feina a 33.000 persones i que facturen més de 7.000 milions d’euros. Ara, després de diversos projectes puntuals només parcialment reeixits, sembla que hi ha una aposta clara i prou transversal -que no depengui dels mandataris de torn- per fer de l’antiga central tèrmica del Besòs la Catalunya Media City.
En l’àmbit audiovisual, Barcelona havia estat capdavantera, el pes de les televisions privades i de les companyies de publicitat que cercaven la proximitat als grans oligopolis havia traslladat bona part de les activitats a la capital del Reino
Es tracta d’un projecte que pretén convertir aquest espai icònic del Besòs en un equipament referent a escala mundial per als sectors digital, audiovisual i de continguts digitals. Aquest espai ha d’esdevenir un parc tecnològic i formatiu de nova generació, dotat d’infraestructures i serveis avançats amb vincles a escala local, nacional i internacional. Aquests complexos sempre tenen una gestació llarga i un enlairament lent, però, si funcionen esdevenen instal·lacions de referència molt més sòlides fins i tot que fires i congressos, sempre amatents a trobar la seu que els ofereix més contrapartides de negoci.
Economia digital: tan gran i més productiva que el turisme
Amb dades del 2022, que segurament s’actualitzaran en els dies previs a la celebració del MWC, l’economia digital a Catalunya genera el 12% del PIB -amb un volum similar al del turisme) a través de més de 12.000 empreses i més de 180.000 treballadors -350.000 al turisme, per tenir una certa idea de magnituds. És a dir, amb una productivitat per persona que és gairebé del doble.
Segons les mateixes fonts, recollides per Acció a l’informe L’economia digital a Catalunya, el creixement del sector va ser d’un 15% el mateix 2022 respecte de l’any anterior. Al Mobile, per al gran públic el més cridaner són els nous models i les noves prestacions dels aparells de telefonia mòbil que tots portem a la butxaca. Però sembla que el sector està arribant a la maduresa i les millores ja no seran tan exponencials i disruptives. En canvi, segons el mateix informe, destaca el dinamisme de l’explosió de dades que es produeixen a través de sensors IoT (internet de les coses) i la demanda de ciberseguretat -tots recordem un dels darrers casos amb robatori i xantatge de dades robades a l’Hospital Clínic. També és especialment rellevant el creixement de tot el que envolta les criptomonedes, el metavers i la realitat virtual.
El model econòmic: alguns elements per a l’optimisme
De fet, quan parlem de les limitacions i deficiències de la societat catalana sempre acabem en allò del model econòmic vigent. Sigui quan ens referim a la poca productivitat i els baixos salaris, a la immigració massiva no qualificada, a l’atur estructural o a la viabilitat de les pensions. Salons com l’ISE i el Mobile són plataformes que ens ofereixen l’oportunitat d’anar transformant el model econòmic majoritari cap a un altre que vagi superant les febleses que ara enumeràvem.
Encara que contribueixi a generar noves problemàtiques, com l’allau d’expatriats estrangers i l’impacte sobre la vida de la ciutat i la gentrificació d’aquesta. Tanmateix, davant el pessimisme generalitzat que a vegades impregna l’opinió publicada -i que sempre crida més l’atenció- cal remarcar que l’encert i la continuïtat en el temps per diverses apostes estratègiques- impulsades des de Catalunya- comencen a donar fruits que sempre maduren lentament.
Salons com l’ISE i el Mobile són plataformes que ens ofereixen l’oportunitat d’anar transformant el model econòmic majoritari
Sense ànim de ser exhaustiu, hem de constatar, per exemple que l’aposta per la biomedicina i l’excel·lència d’hospitals públics, centres de recerca publicoprivats, facultats i professionals ens situa en una posició capdavantera a Europa en aquest àmbit. Ho reconeixien, fa ben poc, des de la farmacèutica anglosueca AstraZeneca, un dels creadors de les vacunes contra la covid, que desenvoluparà a Barcelona un centre d’investigació de notables dimensions.
Altres apostes estratègiques que encara han de donar més fruits i que potser cal complementar són el Centre de Supercomputació de Pedralbes i el Sincrotró de Cerdanyola. De fet, grans grups inversors aposten per centres de computació de dades. A Barcelona compten amb els avantatges que els pot proporcionar l’estació d’arribada del cable submarí, també a Sant Adrià de Besòs. Encara en un altre nivell, però també significatiu, l’auge del cinema català amb nous creadors sorgits de les excel·lents escoles de què disposem. L’audiovisual tanca un cercle cada cop més virtuós.