• Economia
  • El Mobile i el que vindrà després

El Mobile i el que vindrà després

L'efecte transformador del Mobile World Congress sobre Barcelona, els seus serveis i l'organització de la ciutat

Barcelona ha d'aprendre a aprofitar el potencial del MWC i mantenir-lo en el seu futur | EP
Barcelona ha d'aprendre a aprofitar el potencial del MWC i mantenir-lo en el seu futur | EP
Josep-Francesc Valls
Director Càtedra Escenaris de Futur Retail, Turisme i Serveis UPF-BSM
Barcelona
08 de Febrer de 2022
Act. 08 de Febrer de 2022

Els dies del Mobile no són una setmana qualsevol. Des de la seva incorporació al calendari de fires de la ciutat, s’han convertit en el pal de paller del creixement turístic dels darrers quinze anys. Paral·lelament al pedigrí que aporta l’esdeveniment, els il·lustres visitants que aterren fan despesa per terra, mar i aire. A finals d’aquest mes de febrer, s’obren les portes, dos anys després de les edicions mini, obligades per la pandèmia. Serà el punt d’inflexió vers la recuperació desitjada?. Hi ha encara una mica de por a viatjar a l’estranger i les empreses, en aquestes circumstàncies, s’ho prenen amb calma abans d’enviar als seus directius per aquests mons de Déu. Però, tot sembla lligat per fer una edició esperançadora. Complir amb dignitat és la consigna. Després, començaran els problemes de debò: el contracte arriba fins al 2024.

 

Des de 2006, cada edició del MWC forma íntimament part de l’esdevenidor turístic d’aquesta ciutat. Per vàries raons. Primera, perquè el seu segell innovador en la telefonia mòbil posiciona Barcelona al més alt nivell internacional; es va trobar una drecera cap al futur, i s’ha aprofitat perquè durant aquests dies es fixi des d’aquí el full de ruta de la mobilitat als pròxims mesos. Segona, perquè les noves tecnologies impacten en el teixit urbà i econòmic, esperonant la modernització de l’aparell productiu. Tercera, perquè atrau uns 100.000 congressistes durant uns quants dies de febrer, obrint la temporada de les manifestacions firals. Quarta, perquè genera desenes de milers de llocs de treball eventuals; i a mesura que avancen els anys, un bon planter de fixes d’alta qualificació. I cinquena, perquè, a més, deixa entre 400 i 500 milions d’euros anuals en allotjament, restauració, transport, lleure...  Malgrat els esforços per obrir les seves portes el 2020, no va ser possible; i el 2021, com a conseqüència de la pandèmia, amb prou feines van assistir uns 20.000 congressistes, la cinquena part dels habituals.

Camí de roses

Va ser en aquests moments, sense MWC, quan de debò ens vam adonar  que, de la mateixa manera que el rei al conte de Hans Christian Andersen, la ciutat estava despullada. En poques setmanes, sabrem com es vesteix novament i torna a  ser un dels pals de paller del turisme a Barcelona, al menys fins a l’edició de 2024, quan acaba el contracte. Després, ja veurem. Com ha detectat molt be Genís Roca, aquesta qüestió és la principal. Què passarà després del 2024?. La incorporació a la presidència de GSMA del màxim responsable de Telefónica, José María Álvarez-Pallete, podria estar plantejada en clau de futur. Tot dependrà, (Roca dixit) del taulell on s’acabi discutint l’esdevenidor de la més gran manifestació firal barcelonina. Pel moment, junt a l’edició catalana, se’n fa d’altres a Los Ángeles i Shanghai, i se’n preparen a Llatinoamèrica i Àfrica. Però, MWC només és una pota de la GSMA, impulsora de la digitalització i que aplega la indústria  mundial de les comunicacions mòbils. Per la seva banda, GSMA participa als fondos de MWCapital amb el Govern Espanyol, la Generalitat, l’ Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i empreses, com Telefónica, CaixaBank o Damm. En quin lloc es prendrà la decisió sobra la continuïtat i quin és el pes de la balança?.

 

 Tot sembla lligat per a una edició esperançadora. Després, començaran els problemes de debò: el contracte arriba fins al 2024

Els darrers tres lustres de maridatge entre el Mobile i la ciutat no han estat un camí de roses. Per exemple, quan l’alcaldessa, en rebre el bastó de comandament de l’Ajuntament l'any 2015, es qüestionava el benefici d’un gran esdeveniment com aquest, idea que, per sort, no va prosperar. O quan Madrid ha jugat repetides vegades a la puta i la Ramoneta per endur-se’l, com havia fet en dècades passades amb la fira de turisme catalana. O arran de les manifestacions de protesta davant el rei del 2018, o quan les autoritats catalanes el planten a la inauguració. O les protestes de la plataforma Stop Pujades de 2014... És senyal de normalitat que, com el millor aparador internacional del que gaudim, s’aprofitin les seves activitats per expressar el sentiments de molts col·lectius. Però val a dir que ha estat un idil·li, sense el qual difícilment entendríem la ciutat turística. L’organització GSMA ha estat a les verdes i a les madures. No va poder ser el 2020, però l’any passat el va obrir, malgrat les condicions i haver-lo de retardar a l’estiu. Això li ha atorgat confiança i seriositat. La ciutat, per la seva banda, ho ha aprofitat: entre 2017 i 2019, els anys daurats abans de la tempesta, van arribar més de 100.000 visitants que van deixar a Barcelona uns 5.000 milions d’euros.

Reserves

En tres setmanes, començarà la desfilada dels CEO d'AT&T, China Mobile, Valable 500, Vodafone, Block -que ara mina bitcoins-, Millicom, Telia..., entre d’altres. Se n’esperen 1.500 expositors de 150 països, el doble que l’any passat. Intervindran uns 400 ponents; hi participaran uns 75.000 visitants presencials o virtuals, que deixaran entre 100 i 200 milions d’euros; i es triplicarà l’espai de l’any passat. No s’ha produït el degoteig de cancel·lacions dels anys de la pandèmia i molts dels que han avançat que el seguiran virtualment no descarten fer-se presents al darrer moment.

Barcelona duplica a 2010 les places hoteleres de l’any anterior, i des d’aleshores segueixen augmentant fins a les més de 75.000 de 2019. Com si fossin dos vasos comunicants, malgrat tot els esforços per tancar els il·legals, es disparen els apartaments turístics, que acaben experimentant un major èxit d’ocupació des de 2016.  Manel Casals, director del Gremi d’Hotels des de 2008, ha viscut pràcticament des del primer dia l'idil·li MWC-Barcelona. Confirma que enguany li ha reservat 10.000 places a l’esdeveniment, amb la certesa de que s’ocuparan. ”Aquesta xifra no té res a veure amb les 27.000 que els hi guardàvem els anys anteriors a la pandèmia, però és bona senyal -afegeix-. Estan oberts set de cada deu hotels, això sí, a meitat de preu; però de seguir evolucionant la situació en aquest sentit, a l’estiu tots els hotels romandran oberts”.

No hi ha eufòria, però els hotels a l’entorn dels recintes firals i alguns dels de més renom estan reservats per aquests dies amb tarifes interessants; l’any passat els va agafar amb els pixats al ventre: la meitat dels hotels estaven forçosament tancats, les ocupacions no arribaven al 45%, les tarifes s’arrossegaven per terra, i més de la meitat dels empleats romanien en ERTO. Pel que fa als apartaments turístics, la situació no era pas millor.

Fires virtuals no porten diners

En aquest sentit, l’edició 2022 salvarà sense dubte les dues primeres raons de ser del Mobile, la projecció internacional i l’esperonament al desvetllament tecnològic,  ambdós intangibles valuosíssims, indispensables per l’esdevenidor econòmic i social. Què passa amb les altres raons de ser del MWC,  els diners que escampen i els llocs de treball que creen? En efecte, son els més tangibles, els que alegren la cara als hotelers, als restauradors, als taxistes, als empresaris del lleure, als serveis diversos... Per saber què pot passar, cal aprofundir en dos aspectes. El primer, quines oportunitats tenen els esdeveniments més enllà del presencial. És a dir, hi ha vida per les manifestacions firals híbrides?; el segon, què passa després del 2024 i com s’afronta.

 De seguir aquest tarannà, triomfaríem ara a finals de febrer, però ens acabarem trobant que la ciutat, com el rei, estava despullada

Sobre la primera qüestió, les grans fires avancen en l’ús de les noves tecnologies de la comunicació, que progressen cada hora, per tal de mantenir la relació entre els usuaris al llarg l’any. S’acaba de celebrar a Las Vegas la Fira de l’Electrònica CES. No han participat ni Google, ni Amazon, ni Microsolft, però Sony, Samsung i les pimes que hi han assistit han quedat contentes dels resultats i li estan trobant la gràcia al format híbrid. Entre les més grans internacionals - Expo 2022 Dubai, IFE d’Alimentació i Begudes de Londres, Tuttofood Milano, Sial de, París, Anuga de Colonia, China Fisheries &Seafood Expo de Xina o IMEX de Frankfurt - el sentiment és que la presència física del visitants esdevé indispensable per qualsevol esdeveniment. John Hoffman, CEO del MWC, és del mateix parer: el canal online reforça la manifestació física que permetrà participar-hi i seguir-la a distància. La seva vocació és mantenir-se presencial per tal de conrear sencers i incrementar els intangibles i els tangibles, yin i yang d’una ciutat turística. És la doble raó de ser d’aquesta activitat de màrqueting, iniciada pels grecs a Delfos a l’antiguitat, que es converteix en una indústria massiva al servei del turisme urbà contemporani. Sense viatgers, el negoci es desploma, per absència de la despesa en allotjament, restauració, transport, lleure, tiquets i serveis diversos. 

El fet és que la pandèmia ha modificat bruscament l’escenari i no sembla que als propers anys viatjarem de la mateixa manera que al passat; empreses i professionals han descobert que l’online substitueix una part important de les activitats fins ara viatgeres. Les reunions presencials seran més selectes, més tecnològiques, més puntuals i lligades a grans esdeveniments. Això ens condueix a la segona de les qüestions, la del final del contracte del Mobile a 2024, és a dir el cost-benefici de les fires i els congressos. L’atractiu de Barcelona s’ha desenvolupat a partir de 1992, elaborant la marca i incloent-hi actius a la icona (monumentalitat, meridionalitat, arrels, museus, platges, botigues, activitats culturals, etc.). Ha hagut precipitació per créixer i créixer, fins a límits pocs homologables. Per exemple, allò d’arribar als 10 milions de turistes. D’aquesta forma, s’ ha produït un creixement de serveis d’allotjament, restauració i altres, que han provocat l’estrès urbà. El model turístic dependrà de consensuar: 1) en quins actius invertir -per què no en l’Hermitatge?-;  2) quins serveis són assumibles sense massificar els entorns dels atractius principals; 3) quin urbanisme volem -per exemple, les terrasses escampades com ara per les voreres; i 4) quina quantitat de serveis d’allotjament, restauració i d’altres ens permeten fer una vida plàcida a tots.

Frívolament es parla de tornar a la normalitat. És una visió a curt, a molt curt termini. Com si es pogués repetir el que passava abans. Al 2024, amb Mobile o sense, els visitants seran diferents, com les funcions urbanes. De seguir aquest tarannà, triomfaríem ara a finals de febrer, però ens acabarem trobant que la ciutat, com el rei, estava despullada.