Si bé és cert que "l'economia a catalana té un creixement relativament diferenciat respecte al de la majoria d’economies occidentals comparades", també ho és que la productivitat s'ha situat per sota del paper que aquesta juga en les economies capdavanteres d'arreu del món. Així s'extreu de l'informe El model productiu i la productivitat a Catalunya, que compara 37 economies mundials líders, presentat de la mà del president del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Lluís Franco, la secretària d'Economia, Natàlia Mas, i l'economista Modest Guinjoan, que sostenen que, mentre que "la productivitat és una peça clau per poder garantir un model europeu de salaris", Catalunya manté certa distància amb els models productius d'altres països capdavanters.
"Cal fer un bany de realisme davant d'aquells que estem cofois de la nostra economia perquè, tot i que tenim motius per estar-ho, tenim deures pendents". Amb aquestes paraules, Guinjoan ha volgut donar una visió general del panorama econòmic català i ha assegurat que, "quan relacionem el PIB amb la població, les dades no són tan bones" perquè "el PIB per càpita ha avançat menys que en la majoria de països avançats". El problema rau en el fet que, mentre Catalunya anava bé durant l'època expansiva -i anava a la par amb altres economies capdavanteres-, quan arriba l'època recessiva "ho fem bastant pitjor": el 2013 el PIB per càpita es va situar 2,3 punts per sota del que hi havia l'any 2000. "Creixem en quantitat, però menys en alta productivitat", subratlla l'economista.
Mas, Franco i Guinjoan durant la presentació de l'informe sobre el model productiu de Catalunya | MEM
Un dels entrebancs que frena la productivitat és la manca de difusió tecnològica que impera a Catalunya. Segons la secretària d'Economia, "la productivitat d'un país no depèn només de la innovació, sinó també del procés de difusió tecnològica, és a dir, no només es tracta d'inventar la roda, sinó també en fer-la girar". I això passa poc en territori català.
Les dades són clares. Mentre que a Catalunya la despesa en R+D se situa al voltant de l'1,47% del PIB, a Europa el percentatge s'eleva fins el 2% i el Japó es corona amb un 3%. Un percentatge que difereix una mica de l'increment de sol·licituds catalanes de patents, que situa Catalunya en el desè lloc a la Unió Europea. "La bretxa demostra diferències excessives en empreses líders en productivitat i les empreses que van al darrere, és un problema en la difusió tecnològica", insisteix Mas.
On és la capacitat productiva?
Definint la productivitat com la "mesura de l'eficiència amb què emprem els factors productius i com es combinen de forma adequada els factors del treball", la secretària d'Economia ha donat la clau per donar la volta a la truita: "per garantir un creixement econòmic sostingut i de qualitat, hem de basar l'economia en la millora de la productivitat, de la innovació i facilitar i afavorir la difusió tecnològica de les empreses capdavanteres i tecnològiques".
Guinjoan: "Invertim i utilitzem poc la capacitat productiva i altres factors"
Però, en què fallen les empreses catalanes i en què s'haurien de posar les piles? La qüestió de base rau en el fet que, en paraules de Guinjoan, "invertim i utilitzem poc la capacitat productiva i altres factors". Això vol dir que "augmenta la relació capital-treball i això és positiu, però altres economies treuen millor rendiment d'aquesta intensificació".
De moment, el sector industrial guanya amb escreix el lideratge de la productivitat perquè "té uns nivells de productivitat, de treball i de capital superiors a la resta". I, dins del món de la indústria, són les grans empreses les que compten amb nivells més alts de productivitat. Precisament per això, l'economista sosté que "tenim el repte d'augmentar la dimensió empresarial perquè hi ha una relació positiva entre dimensió i nivells de productivitat".
La crisi no enganya
A diferència d'altres països, Catalunya ha vist com tancaven moltes empreses durant la crisi. A parer de Guinjoan, això demostra que "el país no té mecanismes d'ajustament prou afinats en cicles així", és a dir, "allò que potser es podria fer resistint i ajustant les capacitats productives amb la confluència del sector empresarial i del sector del treball com s'ha fet a Alemanya: una empresa pot ser que tanqui abans de plantejar-se l'ajustament i aquesta és una mancança i un repte que tenim".
Mas: "Veiem un esforç inversor reduït en programari i capital humà i això és negatiu per la dinàmica de productivitat per al creixement a llarg termini"
L'altra cara de la moneda, en aquest sentit, és que mentre tancaven empreses, d'altres anaven naixent. Un factor "envejable" que demostra que Catalunya "continua sent un país emprenedor". Però cal no oblidar que el PIB per càpita ha tingut un creixement discret que "no és un creixement de riquesa", que "invertim, però la inversió no es tradueix en el mateix grau de millores de la productivitat d'altres països que inverteixen com nosaltres" i que, a més a més, "creem moltes empreses, però amb menys nivells de productivitat" i això vol dir que "són candidates a què en períodes complicats puguin tancar".
Quines són, doncs, les claus per guanyar competitivitat? Primer de tot, és important desenvolupar el Pacte Nacional per a la Indústria i, amb això, "adequar els salaris als increments de la productivitat", "millorar l'estabilitat de l'ocupació", "reforçar la conciliació", "flexibilitzar una part de l'horari laboral", fomentar la retenció de talent i reforçar l'emprenedoria i, també, i entre moltes altres coses, invertir en actius intangibles. De moment, això últim només s'està veient en el món de la publicitat, però, en paraules de la secretària d'Economia, "veiem un esforç inversor reduït en programari i capital humà" i això, subratlla, "és negatiu per la dinàmica de productivitat per al creixement a llarg termini".
Tot això sense oblidar la importància d'incrementar la inversió pública i privada en infraestructures, introduir les mesures necessàries sobre política energètica, invertir en innovació logística, però també en capital humà i incrementar el pes dels actius intangibles derivats de la digitalització. Uns deures pendents que, si es fan correctament, elevaran el model productiu de Catalunya a l'alçada de la resta d'economies capadaventeres arreu del món.