Aquest dissabte fa exactament un any que Santa Coloma de Gramenet va treure al carrer la seva moneda social, la grama. Es van posar en circulació un total de 6.000 grames, les quals van ser rebudes pels comerciants amb certa sorpresa i alhora esperança. “Vaig córrer a posar wi-fi perquè els compradors poguessin utilitzar l’aplicació”, recorda la propietària de la fruiteria Horta Meya, Cristina Meya, una de les botigueres que va sumar-s’hi des del primer moment i que van convertir la ciutat en el primer municipi de més de 117.000 habitants en tenir una divisa pròpia per pagar les subvencions.
Un any després, no ha perdut la il·lusió, però reconeix que ha tingut menys impacte del que esperava: “No va malament, però té poca circulació. La grama es mou entre quatre entitats i crec que fins que no arribi als funcionaris, no serà com s’esperava”. I és que entre la seva clientela hi ha majoritàriament actors del sector de l’hostaleria, “els que paguen factures grans amb grames i fa que em costin gastar perquè no tinc proveïdors que n’acceptin”.
Garrido: “Si ja hi ha qui dubta per pagar amb targeta, amb una app seria encara pitjor"
Un aspecte que també destaca el propietari del restaurant Tremendos, Miguel Garrido, qui considera que el fet d’estar disponible en col·lectius petits fa que no tingui tant recorregut. Tot i això, reconeix que la gent no acaba de veure clar pagar amb el mòbil i que això fa que s’avanci lentament: “Si ja hi ha qui dubta per pagar amb targeta, amb una app seria encara pitjor. La gent prefereix tocar els diners i saber que els té”.
Identificar els proveïdors i comerços abans de comprar
Igual que Meya, Garrido també posa en circulació les seves grames pagant les comandes als proveïdors. “Quan els pregunto si puc pagar amb grames, em diuen que sí, però ho fan amb un to que demostra que prefereixen que ho faci en euros”, comenta sobre la reacció que troba.
I és que tot i que es poden canviar per euros, hi ha qui es vol mantenir ferm amb el seu ús però troba dificultats per donar sortida a la moneda social: “Encara no tinc l’hàbit, me n’oblido que és una opció quan vaig a comprar, i em passa que de cop obro l’aplicació i veig que tinc monedes per valor de 100 euros i no ho sabia”. Tot és qüestió d’acostumar-s’hi, insisteix, perquè ell mateix ha pogut comprovar de primera mà que la proposta fa que els diners es moguin dins de Santa Coloma i no surtin cap a Barcelona.
Meya: "Tinc localitzats quatre o cinc establiments que ja són estables, vaig a comprar sempre als mateixos llocs per pagar amb grames"
La solució que Meya ha trobat és pagar-se una part del seu sou en monedes socials per després gastar-ho en els comerços del barri que n’accepten. “Tinc localitzats quatre o cinc establiments que ja són estables, vaig a comprar sempre als mateixos llocs per pagar així. Al principi era una mica refractària, però ara ja compro amb grames”, assenyala.
La 'grama' es gestiona des d'una app amb el mòbil | Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet
Aquest és el resultat que volia l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, que no era cap altre que fer que els diners que es destinen a la ciutat en forma de subvenció es quedin al municipi. Això sí, cal encara rodatge i sortir de l’estat de “en pràctiques” que la propietària de la fruiteria considera que viuen els veïns, els qui recorda que encara no s’han fet a la idea de tenir una moneda que no sigui física, sinó digital, i que s’utilitza a través d’una app al mòbil.
Grames que generen riquesa local
“La grama va néixer com a conseqüència d’una trama urbana en deteriorament per la competència que generen les grans superfícies, els canvis d’hàbits del consum i la falta de relleu generacional al comerç tradicional”, explica el 1r Tinent d’alcaldessa de l’àrea Interna, Promoció econòmica i comerç, Esteban Serrano. El consistori volia dinamitzar el comerç social i generar riquesa i cohesió social a través de “nous llocs de feina i oportunitats”.
Només 2,9 de cada 10 euros de subvencions de l'Ajuntament es quedaven a Santa Coloma de Gramenet
La idea era fer que de cada 10 euros de despesa pública de l’Ajuntament, la seva totalitat es quedés a Santa Coloma de Gramenet, no que només hi romanguessin 2,9 euros com passava abans, motivat principalment pel potencial econòmic de Barcelona. La mecànica consisteix a abonar entre el 50 i el 100% de les ajudes a través de grames, tot en funció de si es tracta d’entitats esportives o organitzacions econòmiques i comerços.
“La qüestió era fer que l’empresa més gran de la ciutat, l’Administració pública, donés exemple. Sense posar ni un euro addicional de despesa, els tributs que paguen els ciutadans es retornen en forma de subvenció i es converteixen en consum directe”, defensa Serrano. I és que la proposta va prendre forma després d’un estudi elaborat per la Universitat Pompeu Fabra –que ara assessora el consistori a escala jurídica- i una ajuda europea de 132.000 euros.
La moneda de tots
Actualment les 6.000 monedes que van entrar en circulació inicial s’han multiplicat fins a assolir les 300.000 unitats i el nombre de comerços adherits ha passat dels poc més de 120 a sumar-ne 1.700 amb prop de 300 usuaris actius. Sempre, però, s’ha d’intentar que el teixit d’establiments sigui divers per assegurar que els veïns tenen l’oferta necessària perquè la grama reverteixi realment al municipi.
Serrano: "Al final volem aconseguir que tota la ciutadania entri al sistema i poder arribar a pagar algun dia els impostos amb grames”
Tot i que les sensacions són diverses entre els que ja utilitzen la moneda, el projecte segueix vigent. Segons el 1r Tinent d’alcaldessa, per al 2018 la pretensió és pagar els sous dels empleats de l’Ajuntament amb grames i començar a pensar en la manera d’ampliar la proposta a la contractació pública. “Evidentment, al final volem aconseguir que tota la ciutadania entri al sistema i poder arribar a pagar algun dia els impostos amb grames”, apunta Serrano, qui afegeix que tot s’ha de fer “pas a pas perquè cada fase necessita un reglament concret”.
El projecte de Santa Coloma de Gramenet és pioner. Malgrat que tothom pren com a referència el cas de la Bristol Pound al Regne Unit, que ha demostrat ser un sistema sòlid, aquest és un altre dels que s’han llançat a escala privada, mentre que la grama va ser la primera moneda 100% pública en sortir al carrer.