Els menuts reben una mona el Dilluns de Pasqua per part del seu padrí, segons mana la tradició. Un costum que amb els anys no s’ha perdut i, tal com preveuen els pastissers, no es perdrà. Potser veurem cada cop mones més petites, tan perquè es busquen opcions més econòmiques com perquè les famílies són cada cop més reduïdes, però el pastís típic no deixarà de menjar-se. I precisament això és el que han aprofitat els supermercats per fer la competència a les pastisseries, que avui ja són una opció més a l’hora de comprar aquest dolç de Setmana Santa.
“La despesa en matèria primera i en la producció mecanitzada a gran escala” són els elements que permeten a les grans superfícies vendre pastisseria industrial a baix cost. Així ho explicava el president del Gremi de Pastissers de Barcelona, Elies Miró, en un article a VIA Empresa, un sector que depèn cada cop més de les puntes de vendes d’aquestes diades. Qui opta pel producte artesà, acostuma a ser un consumidor que superposa la qualitat per sobre del preu i que aposta per un producte de proximitat. Però buscar opcions més viables per a la butxaca no sempre significa rebutjar el consum de km 0.
Mones igualadines als supermercats
Si parlem del pastís clàssic, Dillepasa és el rei per excel·lència de les mones. Carrefour, Alcampo o Bon Preu són algunes de les grans superfícies que intenten emportar-se la seva quota de mercat el Dilluns de Pasqua amb les mones d’aquesta empresa d’Igualada.
Dillepasa, Simón Coll o Pastifred són els proveïdors de proximitat de les Mones de Pasqua dels supermercats a Catalunya
La companyia va néixer el 1987 ja amb l’objectiu de cobrir la demanda de pastisseria industrial de la gran distribució a través del model de comercialitzadora. Els seus productes provenen de proveïdors com els catalans Sant Tirs, Horno San Juan, Dulces Orteu, Mdalen o Pelayo, entre altres d’arreu del territori espanyol.
En funció de la mida del pastís, el preu va dels 14 euros fins als 27 euros. Un cost força per sota del que acostuma a ser quan es compra una mona artesana en una pastisseria de barri. El 2018 el Gremi va calcular la venda d’uns 700.000 dolços artesanals a Barcelona amb un preu que oscil·lava entre els 15 i els 40 euros segons la grandària del propi pa de pessic i les decoracions complementàries. I és que optar per un comerç de barri permet personalitzar el producte, a diferència de l’adquisició en grans superfícies.
La xocolata, també catalana
En el cas dels que opten per mones 100% de xocolata, la cosa també es queda a casa. Carrefour, Lidl o Aldi, amb origen de fora, presenten als seus lineals productes d’Alemanya i França, amb el premís, però, de Simón Coll en el cas de la cadena francesa.
La companyia de Sant Sadurní d’Anoia, coneguda especialment pels paraigües els torrons de Nadal, elabora tota mena de xocolatines en forma ou, gallines i conills que permeten optar per un consum de proximitat també aquest Dilluns de Pasqua. També es poden trobar a Bon Preu, on la valenciana Dekora (Alacant) els fa la competència.
Aquest nou tipus de mona és una alternativa quan es busca alleugerir el cop a la butxaca. Les peces petites, aptes per posar-les sobre les mones fetes a casa, es poden trobar per poc més de 3 euros, mentre que les figures més grans tenen preus que se situen entre els 10 i els 25 euros.
Mercadona se suma al km 0
Tot i que la mona típicament valenciana dista molt del que es consumeix a Catalunya, Mercadona també ofereix als consumidors del Principat el clàssic pastís. La seva política també és producte de proximitat, concretament, de Tarragona. El seu proveïdor és Pastifred, situada a Montblanc i amb més de 100 anys d’història.
Al costat de les mones també s’hi poden veure altres pastissos, un d’ells especialment pensat per a Sant Jordi, i tots ells són aptes també per als compradors que volen una cistella amb productes de casa.